Seguint els passos de Handel per Itàlia

El viatge que va realitzar Georg Friedrich Handel a Itàlia en la seva joventut, entre 1706 i 1710, va coronar la seva ja completa preparació com a músic, aportant a la seva manera de compondre trets específics que arribarien a caracteritzar la seva obra. Com explica el musicòleg Manfred Bukofzer, quan va arribar al país ja feia gala d'una gran destresa contrapuntística i d'una sòlida inventiva melòdica, però allí va adquirir l'estil de melodia cantabile, “l'inconfusible idioma del bel cant italià”. Durant el seu periple itàlic Handel va tractar a les grans figures del moment, com els Scarlatti -pare i fill-, Bernardo Pasquini, Arcangelo Corelli o Agostino Steffani, per citar uns pocs, i va donar curs a la seva febre creativa que va plasmar principalment en la composició de música litúrgica, cantates, oratoris i òperes. Aquest més que florit repertori és el que articula el nou disc del contratenor Miguel Ulla i del tiorbista Fernando Reyes: Handel in Italy: Vedendo amor.

En l'actualitat pot semblar en excés minimalista la interpretació nua basada en la veu i la corda premuda, però, precisament Ulla i Reyes han volgut retornar a aquestes peces el so que van tenir en el seu moment, quan van ser interpretades en jardins, salons, esglésies i teatres italians en els segles XVII i XVIII. Cal no oblidar que el archilaúd i la tiorba van néixer associats a la monodia barroca, per a acompanyar a la veu en àries, recitatius i altres formats vocals de l'època.

Handel in Italy constitueix el sisè treball discogràfic de Miguel Ulla, qui, malgrat la seva joventut, ja ha consolidat un sòlid camí en el món del cant, havent actuat en llocs tan emblemàtics com l'Auditori Nacional, el Teatre de Sant Lorenzo de l'Escorial, la catedral de Santiago de Compostel·la o la basílica de Santa María la Real de Covadonga. Un dels seus projectes més interessants ha estat l'enregistrament per primera vegada de sis cantates espirituals del compositor napolità Leonardo Leo, i ha manifestat la intenció de dedicar pròximament un segon volum a les restants. Per part seva, Fernando Reyes és un expert en instruments antics de corda premuda format en el Conservatori de Tolosa i en Staatliche Hochschule für Musik de Trossingen, que compta amb un ampli currículum en els terrenys de l'enregistrament, l'actuació i la formació musical.

Miguel Ulla ha reconegut que quan pot triar repertori es deixa portar per l'emoció que li produeix, i és probable que això li hagi portat fins a l'obra italiana de Handel que omple les pistes del disc. Amb poc més de vint anys va arribar el músic prussià a Itàlia procedent d'Hamburg, segons algun dels seus biògrafs com Romain Rolland, convidat pel príncep florentí Giovanni Gastone de Medici. Sembla estrany que prengués aquesta decisió, donat el poc interès que havia mostrat prèviament per les formes musicals italianes. De fet, després de l'estrena a Hamburg de la seva òpera Almira, el príncep li va convidar a visitar Florència per a conèixer als músics que allí treballaven i fins i tot li va regalar una col·lecció de les seves millors obres, al que Handel va respondre amb menyspreu que no trobava gens digne d'elogi en elles i que “seria necessari que les cantessin els àngels perquè una cosa tan mediocre sonés agradable”. Rolland ens recorda que aquesta actitud davant la música italiana era molt comuna entre els músics de la seva generació, ja que ni J. S. Bach, ni Keiser, ni Mattheson, ni Telemann es van molestar mai a visitar el país.

Malgrat tot, Handel va trepitjar sòl italià a la tardor de 1706, i durant la seva estada va recórrer els principals focus musicals del moment: Florència, Roma, Nàpols i Venècia. Il car Sassone (L'estimat saxó), com li van batejar allí, va anar profusament complimentat -va arribar fins i tot a ser rebut en l'Acadèmia de l'Arcàdia romana pels més elevats intel·lectuals-, i la seva obra àmpliament reconeguda i aplaudida, atès que, com subratlla Bukofzer, a Itàlia “va començar a compondre furiosament”. 

De tota la creació, el disc que ens ocupa incorpora tres cantates senceres i parts de dos oratoris, més dos números de la seva primera òpera italiana, Rodrigo, en versió instrumental per a corda premuda. Les cantates incloses són Set rose ruggiadose, Dolc'è pur d'amor l'affanno i Vedendo Amor, que segueixen el patró del model secular italià, és a dir, una veu solista -soprano o contralt-, i alternança de recitatius i àries. La cantata italiana de finals del segle XVII i principi del XVIII és ben diferent a l'alemanya que va compondre Bach, i substitueix al madrigal com a diversió i recurs per a l'entreteniment de la societat culta de l'època. Bukofzer va escriure en el seu magnífic tractat sobre la música barroca que, prenent com a punt de partida les cantates de Scarlatti, Handel va eixamplar les dimensions d'aquests models i va aprofundir el seu poder afectiu.

Handel in Italy inclou també parts dels oratoris Il Triomf del Tempo (1707) i

La Resurrezione (1708). El primer és un oratori al·legòric per a una veu solament sobre un tema moral, mentre que el segon és religiós, del qual Fernando Reyes ha extret un recitatiu que ha convertit en peça instrumental per a tiorba. Es tracta d'un gènere molt socorregut atès que en l'època en què van ser composts aquests dos el papa havia prohibit a Roma la representació operística, i l'oratori escapava al veto en tenir generalment un caràcter moral o religiós. Finalment, el disc incorpora un minueto i una sarabanda de l'òpera Rodrigo, estrenada a Florència en 1707, i de la qual solament ens han arribat parts soltes.

La senzilla i encertada instrumentació d'aquestes peces de Handel aplicada per Miguel Ulla i Fernando Reyes allibera a la veu de la cotilla que imposa una instrumentació recarregada perquè pugui projectar tota l'esplendor de la melodia, abrigallada per una corda premuda que li permet respirar i desenvolupar. Potser estem escoltant aquestes cantates tal com van sonar en aquells palazzi dieciochescos.