Enrico Ianniello és Isidoro Sifflotin en el teatre Akedèmia

La paraula no és l’única forma d’expressió humana. És ben sabut que hi ha també altres formes de llenguatge, com és el cas del llenguatge gestual, la mímica, així com la forma de comunicació que s’expressa a través del xiulet. Bona prova d’aquest últim la trobem al nostre propi país, on el silb gomero ha estat durant segles la manera de comunicar-se entre individus situats potser en territoris no gaire llunyans, però separats per les anfractuositats geològiques d’aquella illa canària.

Un altre exemple anàleg el trobem a la província italiana d’Avellino, l’antiga Hirpinia o Irpinia, on el nen xiuletaire Isidoro va heretar aquesta facultat del seu pare Queribo, poeta, bizc i comunista, i de la seva mare, Stella del Mare, com moltes altres mammes italianes expertes en la preparació de la pasta. El curiós personatge va inspirar Enrico Ianniello la novel·la La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin, amb la qual va obtenir diversos premis literaris i que, degudament adaptada com a monòleg teatral, el propi Ianniello interpreta al teatre Akadèmia amb el títol de Isidoro.

Segons Pau Miró, director d’aquest muntatge, “Isidoro, juntament amb Quirino Raggiola —el tendre pare sindicalista i poeta que s’en tanca al lavabo per escriure cartes d’amor—, crea un silbabulari necessari per ensenyar una nova llengua als seus, amb la finalitat de defensar-se d’un món arrogant que els vol menysprear. Nutrit per la intel·ligència i la tendresa de Stella di Mare, Isidoro recorre les fires dels pobles de l’“os d’Itàlia” durant l’estiu del 1980, i el miracle sembla fer-se realitat: la revolució xiulada d’una humanitat lliure i feliç sembla prendre cos davant els seus. Fins i tot arribarà un antropòleg de França per conèixer aquest noi fenomenal. Però, desgraciadament, el terrible 23 de novembre”, quan es va produir el terratrèmol d’Irpinia-Lucania, un dels terratrèmols més devastadors ocorreguts a Itàlia que va assolir la magnitud de 6,9, va sacsejar una àrea d’aproximadament 17.000 km², va causar la mort de més de 3.000 persones, ferides a més de 10.000 i va destruir més de 75.000 edificis.

Isidoro/Enrico desgrana un text de profunda intensitat poètica i de notable bellesa amb la puntual companyia dels xiulets, mentre el nostre protagonista juga amb la manipulació de rajoles i crea amb elles un entorn que dota el context espacial d’una singular harmonia. Isidoro és una obra senzilla que exigeix, tanmateix, un remarcable esforç actoral a Ianniello, el que acredita la perfecta simbiosi aconseguida per qui, a més de crear el text, ha estat capaç de donar-li vida.