El Manuscrit Drexel: el cant del cigne de la viola de gamba

Abel: The Drexel Manuscript. 29 Pieces for Viola de gamba

Alejandro Marías

Brilliant Classics

La segona meitat del segle XVIII va suposar la substitució definitiva de la viola de gamba pel violoncel barroc -i, en general, la família del violí- en els escenaris musicals. Encara que des del segle XVI havien conviscut, la potència sonora del segon es va acabar imposant al so suau i delicat de la primera. Un dels últims virtuosos de la viola de gamba va ser l'alemany Carl Friedrich Abel, qui va deixar per a la posteritat un llibre de peces per a l'instrument en solitari que és conegut com el Manuscrit Drexel, perquè va acabar engrossint la nodrida col·lecció de partitures antigues del filantrop Joseph William Drexel. El nou disc del gambista Alejandro María#s constitueix un enregistrament de les vint-i-nou peces que engrosseixen el citat document.

Aquest és el segon volum que li dedica Marías al compositor de Köthen, atès que fa a penes un any llançava amb el grup que dirigeix, La Spagna, Between Two Worlds, un interessant disc destinat a difondre les diferents facetes de l'activitat creativa d'Abel. En concret, incloïa una selecció de quatre dels concerts d'Abel per a diferents instruments -viola de gamba, clavecín i flauta travessera-, així com una simfonia i un ària, com a testimoniatge de la seva producció vocal. No obstant això, en aquesta ocasió Alejandro Marías ha preferit escometre aquest projecte en solitari, triant aquest estrany repertori per a viola de gamba.

El músic madrileny Alejandro Marías és professor de viola de gamba i violoncel barroc en el Conservatori Superior de Música de Sevilla, i va anar en 2009 el fundador del ensemble La Spagna, l'espectre d'actuació de la qual són els repertoris majorment barrocs, encara que també ha fet incursions en el Renaixement, el Classicisme i el primer Romanticisme. Entre els discos que ha gravat el conjunt, destaquen el dedicat a l'obra per a viola de gamba de Jacques Morel, Les Set Paraules d'Haydn-Barbieri o Sopra La Spagna, que recull danses espanyoles del Segle d'Or.

Carl Friedrich Abel va néixer en 1723 en el si d'una família de músics, ja que el seu pare, Christian Ferdinand Abel, tocava la viola de gamba i el violí en la cort del príncep Leopoldo de Anhalt-Köthen. Encara que s'especula que el jove Carl Friedrich va poder haver estudiat música amb el mateix Johann Sebastian Bach a Leipzig cap a 1737, no existeixen evidències sòlides, si bé sí que hi ha certesa que va existir una relació entre les famílies Bach i Abel més enllà de l'altament probable entre Cristian Ferdinand i Johann Sebastian, que van coincidir com a músics cortesans en Köthen entre 1717 i 1723. A més, en la seva vintena, Abel va estar ocupat com a músic de l'orquestra de la cort de Dresden des de 1743, coincidint allí amb el fill de J. S. Bach, Wilhelm Friedemann, qui exercia d'organista. No obstant això, a partir de 1758 s'estableix en Londrés on viuria i treballaria, collint un gran èxit, la resta de la seva vida.

La seva projecció britànica com a professional de la música enlaira en 1760 quan rep el privilegi real per a publicar la seva obra a Londres, i, també, quan entra al servei del germà del monarca, Edward Augustus, el duc de York. Igualment, la destinació torna a unir a les famílies Bach i Abel, perquè en la capital anglesa entaula amistat amb Johann Christian, el fill menor de Johann Sebastian, i junts organitzen les sèries de concerts Bach-Abel, que constaven d'entre deu i quinze recitals a l'any, la celebració del qual es va estendre entre 1765 i 1781. L'obra de Carl Friedrich Abel inclou dues dotzenes de simfonies, a més de concerts, obertures i altres peces orquestrals, al que cal sumar la música de cambra, com a quartets i tercets de cordes i sonates.

Abel va ser el més prolífic compositor per a viola de gamba de l'era post barroca, perquè han arribat fins nosaltres fins a vuitanta-sis peces en les quals figura aquest instrument, bé exercint de sol o com a part del baix continu. Des de sonates fins a concerts, passant per duos, trios i quartets, i fins i tot acompanyant un ària està present. La major part d'aquests treballs va ser compost abans de la seva arribada a Anglaterra, en l'època en la qual va estar treballant com gambista en la cort de Dresden, atès que era costum que el músic compongués per al seu instrument com a mostra de la seva destresa i competència amb ell.

Després d'haver conviscut durant més de dos segles, la família del violí acaba per desplaçar del tot a les violes dóna gamma durant la segona meitat del segle XVIII. Carl Friedrich Abel és un dels últims compositors assenyalats per a aquest cordòfon, i el disc que ha gravat Alejandro Marías mostra tota l'esplendor de la seva creació en presentar-la en un format en solitari nu d'acompanyament.

Com indica Marías en les notes que acompanyen al disc, ningú sap molt bé per què o per a qui va recopilar Abel les peces incloses en el Manuscrit Drexel. El que sembla clar és que probablement no es tractava d'un repertori destinat al gran públic i sí als entorns més pròxims de l'autor; en les seves paraules, es tracta d'un vehicle més íntim “on trobava la llibertat formal i estilística per a abocar les seves emocions més profundes, valer del seu virtuosisme per a posar-lo al servei de la música i no per a fer una mera parenceria tècnica”. Alejandro Marías considera que aquest llibre constitueix una de les obres més rellevants de la literatura per a viola de gamba que mai van ser escrites.

Abel: The Drexel Manuscript és una excel·lent ocasió per a conèixer les cotes més altes d'elegància que va aconseguir la viola de gamba abans de desaparèixer i, alhora, constitueix un compendi de peces musicals d'exquisida factura que destaquen per la seva calidesa, encant i preciosisme.