El retorn a Barcelona de “The Rocky Horror Xou” (Coliseum)
Un musical que va ser en el seu moment transgressor per la seva temàtica i que porta mig segle recorrent els teatres de tot el món.
Fa 50 anys, en ple tardofranquisme, el públic madrileny va quedar estupefacte quan va assistir a l’estrena, en un petit cafè teatre, de “The Rocky Horror Show”, un musical que en aquell moment resultava altament transgressor perquè, sota l’aparença d’una comèdia còmica de ciència-ficció i terror, plantejava una defensa gens críptica i francament desinhibida del dret a la identitat sexual i al gaudi del sexe.
S’havia estrenat a Londres l’any 1973, convertit en pel·lícula dos anys més tard i arribat a Espanya tot seguit amb Alfonso Nadal caracteritzat de transvestit i un jovencíssim Pedro Mari Sánchez passejant per l’escenari la seva rotunda masculinitat amb un slip ben escarit.
Doncs bé, “The Rocky Horror Show” s’ha convertit, al llarg del mig segle transcorregut des d’aleshores, en un clàssic del teatre musical que torna al Coliseum de Barcelona procedent del West End de Londres, després d’haver passat per Bilbao i Palma de Mallorca, amb Jason Donovan com a protagonista en el paper de Frank-n-Furter, Haley Flaherty (Janet) i James Bisp (Brad), i un total de quinze intèrprets, a més d’un grup de música en directe que interpreta una dotzena de peces convertides per dret propi en tradicionals, entre elles “Sweet Transvestite”, “Damn it Janet” o “Time Warp”.
Aquest musical, que han vist més de 35 milions d’espectadors en una vintena de països i que vam tenir ocasió de gaudir a Barcelona fa un parell d’anys amb motiu del cinquantenari de la seva estrena, bé es pot qualificar de complet, perquè no només es desenvolupa a l’escenari, sinó també al pati de butaques, ja que anima els espectadors a participar activament i a acudir al teatre degudament disfressats o, un cop iniciada la funció, a il·luminar l’escenari amb els seus mòbils, interpel·lar els personatges o ballar amb ells al ritme d’algunes de les peces. “A vegades fins i tot ens sorprenen esperant-nos a la sortida”, ens va comentar Donovan a la presentació.
L’esperit de Richard O’Brien continua viu!
Escriu el teu comentari