Els tècnics d'Aragó conclouen que el trasllat de les pintures de Sixena és "viable" i fins i tot "necessari"

El director general de Cultura del Govern d’Aragó, Pedro Olloqui, ha presentat aquest dimarts els resultats preliminars dels estudis tècnics sobre l’estat de les pintures murals del Monestir de Sixena, que conclouen que el cronograma proposat per l’Executiu aragonès és “totalment viable”, que es poden transportar des del MNAC “sense riscos extraordinaris” i que fins i tot el seu trasllat és “necessari” per conservar el conjunt pictòric.

Olloqui ha iniciat la roda de premsa expressant el seu reconeixement als tècnics aragonesos que van estudiar l’estiu passat l’estat de les pintures, liderats per Natalia Martínez de Pisón, que van seguir “els màxims estàndards de qualitat científica” i van fer una “feina impecable”, malgrat el “menyspreu” patit per part de les autoritats catalanes i de la “pressió política” al carrer i la “campanya de desprestigi contínua”.

Segons ha explicat, aquests resultats preliminars desmunten el relat que el trasllat de les pintures pot afectar negativament la seva conservació, i ha anat més enllà afirmant que les condicions de la sala 16 del MNAC, on s’exposen, el fan necessari i que els estudis revelen una “deixadesa” en el manteniment de les obres d’art, ja que han patit filtracions d’aigua “molt importants”, escorrenties i fins i tot s’hi han trobat a l’entorn —a les cambres laterals i superiors dels arcs— “abundant brutícia”, runa i fins i tot burilles.

Per tant, el relat que les obres han de romandre a Barcelona es demostra ara “interessat” i “mitificat”, i l’informe tècnic constata que, a causa de les condicions de la sala i de les instal·lacions del MNAC, és “més segur” que tornin al monestir oscenc.

El director general ha considerat “un fet gravíssim i que ha de ser denunciat” el fet que les institucions catalanes i el MNAC no informessin el Govern d’Aragó de l’aparició de filtracions i de les seves posteriors reparacions, i ha avançat que ho abordaran “en el futur, si fos necessari”.

En tot cas, tot i que les filtracions són “episodis desgraciats”, desmunten clarament “el relat fictici de la debilitat de les pintures” i confirmen la seva resistència.

“Deixadesa” del MNAC

Olloqui ha manifestat també que entén aquesta “deixadesa” en la cura de les pintures, que “és clar que són valorades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, però no són estimades”, cosa que és “lògica” perquè “és un patrimoni cultural d’Aragó”. “Hi ha valoració, però no se les estima i, per tant, no tenen la cura deguda”, ha resumit.

Per això, ha insistit que el MNAC ha de començar immediatament els treballs de desmuntatge, embalatge i trasllat de les pintures, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem que n’ordena la devolució al seu emplaçament original, el Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a la comarca oscenca dels Monegres.

“Hi ha una inacció del Museu Nacional d’Art de Catalunya en el compliment de la sentència”, ha remarcat, mentre que el Govern d’Aragó “continua treballant per fer-ho possible”, ara amb uns informes que busquen que es compleixi el cronograma presentat per la comunitat autònoma, que estima set mesos per completar el trasllat, mentre que les autoritats catalanes l’allarguen fins a aproximadament un any i mig.

Desmuntatge en 72 peces

Així, els diferents informes elaborats pels tècnics aragonesos indiquen el camí perquè aquest trasllat es dugui a terme amb la màxima seguretat per a aquestes pintures romàniques, tot i que la conservadora-restauradora Natalia Martínez de Pisón ha reconegut que “el risc zero no existeix”.

El primer dels informes ha analitzat la situació material i química de les pintures i dels seus components, i revela que “no hi ha reactivitat significativa” i que el seu estat actual és “molt similar” a l’original. Tampoc no s’hi aprecien riscos significatius als llenços sobre els quals està col·locat el conjunt mural.

El segon dels informes inclou un estudi microtopogràfic de les pintures i el seu relleu “mil·límetre a mil·límetre”, de manera que ja no es treballa en el conjunt mural com una sola unitat, sinó individualitzant cada part de les pintures. “És un conjunt que conforma una unitat, però des del punt de vista patrimonial no és una unitat”, ha explicat.

Això ha permès saber que hi ha zones específiques que sí que presenten algun tipus de debilitat i en les quals caldria fer alguna intervenció de consolidació parcial, i ha portat els tècnics aragonesos a establir un pla de trasllat que contempla desmuntar el conjunt mural en 72 peces, cadascuna amb un embalatge i un tractament individualitzat, fet que “simplifica” el procés i permet fer-lo amb més garanties.

Finalment, la tercera part dels informes ha descobert que algunes de les pintures de l’arc 5 “van romandre extraviades” com a conseqüència dels moviments que van experimentar als anys 80 i 90.

Estat similar a altres pintures arrencades

En la seva intervenció, Natalia Martínez de Pisón ha subratllat que els tècnics aragonesos tenen “molta experiència” en el treball amb pintures arrencades com les de Sixena, “perquè a l’Aragó se’n van arrencar moltíssimes”.

La feina, realitzada els darrers dies del mes de juliol, va consistir en una inspecció in situ, seguida d’una extracció de mostres de cada conjunt, que van revelar que no presenten una major reactivitat a un trasllat que superi “el llindar de risc”.

A tot això va seguir un “registre gràfic exhaustiu” mitjançant tres tècniques —la fotogrametria, un escàner estàtic i un altre de dinàmic dins dels arcs—, completades amb preses de càmera 360, que permeten fer “una experiència immersiva” dins de les pintures.

Els estudis han permès comprovar que, tal com està instal·lat el conjunt pictòric, hi ha fragments que presenten “deformacions importants”, de manera que córrerien riscos en un trasllat si no es desmunten i no reben un tractament específic.

Martínez de Pisón s’ha reafirmat que aquestes pintures, amb independència del seu trasllat, “estan demanant una intervenció” i que ara han pogut delimitar-ne les deficiències, després d’arribar a un punt en què “no n’hi ha prou amb el control de temperatura i humitat” perquè hi ha “una herència d’una sèrie de problemes que necessiten una correcció”.

Pel que fa a les humitats, ha assenyalat que es continua treballant en les afectacions i que tenen constància que hi ha hagut humitat directa a les pintures dels arcs 3 i 5, però que és “previsible” que n’hi hagi en altres, ja que la cambra genera una humitat relativa “molt elevada”.

Aragó portarà els informes davant la jutgessa

L’Executiu aragonès presentarà aquests informes al jutjat d’Osca, que ha de decidir sobre el cronograma i sobre l’execució de la sentència “per continuar aclarint la viabilitat i els treballs tècnics” desenvolupats.

Olloqui ha reiterat que els estudis realitzats per l’equip liderat per Natalia Martínez de Pisón són “d’una brillantor extraordinària” i que els conservadors i restauradors aragonesos són “de màxim nivell nacional i internacional”. “I no perquè ho digui el Govern d’Aragó, que ja seria suficient, sinó perquè són una referència per al Ministeri, on se’ls sol·liciten lliçons magistrals sobre com treballar en conjunts murals similars al de Sixena”, ha afegit.

De la mateixa manera, ha reiterat que el Govern aragonès està “obert” a “escenaris de col·laboració”, però que no discutirà sobre el retorn de les pintures ni sobre els drets culturals dels aragonesos.