Rosalía canta 'Lux' en 14 idiomes: espiritualitat i una nova dona de la mà de l'Orquestra Simfònica de Londres

L’artista Rosalía canta en 14 idiomes al seu nou disc ‘Lux’, que finalment es publicarà aquest divendres 7 de novembre. Es tracta d’un treball que arriba després de tres anys per explorar les seves inquietuds i la seva relació amb l’espiritualitat i amb Déu, a més de proposar una nova dona que no perd la seva “llibertat” ni per amor ni per desitjos terrenals, tot i presentar-se humana.

Acompanyada en tot moment per música orquestral —amb la London Symphony Orchestra al darrere—, cors i molt pocs moments de sintetitzador electrònic, Rosalía s’allunya de ‘Motomami’ i canta en castellà, català, anglès, llatí, japonès, italià, alemany, ucraïnès, àrab, sicilià, francès, mandarí, hebreu i portuguès.

Així, el disc —produït en gran part per la mateixa Rosalía— està dividit en quatre moviments. El primer el formen ‘Sexo, violencia y llantas’, ‘Reliquia’, ‘Divinize’, ‘Porcelana’ i ‘Mio Cristo’.

Rosalía comença ‘Lux’ amb ‘Sexo, violencia y llantas’, una de les poques cançons amb un cert so electrònic. Tot i iniciar-se amb un piano íntim, va creixent fins a un so més intens, tal com el títol suggereix. En aquesta peça, la cantant presenta el que serà la resta del treball i contraposa el món carnal i dels plaers materials amb l’espiritual, el de les “colomes”. El disc acabarà amb ‘Magnolias’, cançó en què s’“eleva” d’aquest món terrenal a través de Déu.

La segueix ‘Reliquia’, que l’artista havia publicat dimarts a Spotify i després va eliminar. En aquesta cançó, Rosalía utilitza violins lleugers per recórrer ciutats del món i cantar el que ha viscut en cadascuna. Explica que ha perdut el temps a Los Angeles i una “mala llet” a Berlín, que ha patit un “mal amor” a Madrid i confessa que el seu cor mai no ha estat seu perquè “sempre” el dóna.

El primer idioma que s’escolta després del castellà és el català, llengua materna de Rosalía, a ‘Divinize’, que combina amb l’anglès. Mentrestant, a ‘Porcelana’, amb un artista masculí que la discogràfica encara no ha revelat, recita en llatí per descriure’s com a “llum” i en japonès per relacionar-se amb el caos. S’hi senten palmes, violins i piano, juntament amb el cor, mentre l’artista pregunta a l’oient si té por.

La primera part es tanca amb ‘Mio Cristo’, en italià, una versió pròpia en què Rosalía, com una soprano, es pren uns minuts per lluir-se vocalment i presentar el seu Crist que “plora diamants”.

✦ Una defensa feminista: “No seré la teva meitat ni de la teva propietat”

Rosalía utilitza la cançó —exclusiva en format físic— ‘Focu ’ranni’, en sicilià i castellà, per parlar amb contundència de la seva llibertat, que, assegura, no entregarà mai a canvi de cap amor romàntic. Alternant entre una veu melòdica i una altra més parlada, gairebé xiuxiuejada, Rosalía explica com la idea del matrimoni li va fer adonar-se que mai no ha estat de ningú més que d’ella mateixa:

“No seré la teva meitat ni de la teva propietat, seré meva i de la meva llibertat.”

Aquesta cançó, juntament amb ‘Novia robot’ —també exclusiva en CD i vinil—, dibuixa la figura de la nova dona que proposa l’artista: lliure i independent, que només acceptarà un “amor sense llei” que no comprometi la seva autonomia.

“Salto al buit abans que cremar-me”, conclou a ‘Focu ’ranni’.

De fet, ‘Novia robot’, que barreja mandarí i hebreu amb castellà, va encara més enllà i fa una crítica directa al plaer masculí que s’alimenta a costa de les dones. Amb un to irònic, apel·la a les dones que es mostren submises per encaixar en el model social establert. Satiritza literalment el negoci d’un fabricant de robots sexuals i acusa aquells que els desitgen:

“Volies un robot, però jo soc real.”

Rosalía també fa servir aquest discurs feminista a ‘La rumba del perdón’, on, acompanyada d’Estrella Morente i Sílvia Pérez Cruz, parla d’una traïció amb clau flamenca. Les tres artistes s’emparen en un cor de cantaoras mentre narren una relació marcada per la violència.

✦ Segon moviment: d’Alemanya al cel

‘Berghain’ obre el segon moviment del disc, amb un gran pes orquestral i lletra en alemany, provocant una sensació de creixement. Aquesta cançó divideix el disc, que fins aleshores tracta temes terrenals —pors emocionals, puresa i pèrdua—, i a partir d’aquí Rosalía juga i explora la seva relació amb el món, com mostra a ‘La perla’.

Aquest tema, escrit amb el grup mexicà Yahritza y su Esencia, comença com una balada —un recurs que repeteix en altres moments— però no és tendra: Rosalía es desfoga mentre sonen violins i piano per parlar d’un home a qui, amb cert menyspreu, qualifica de “Playboy” o “campió” —en to irònic—, “un terrorista emocional” i “el major desastre mundial”.

Però Rosalía s’allunya ràpidament d’aquest home —“una perla de molt de compte”— per tornar a cantar a les seves inquietuds espirituals a ‘Mundo nuevo’, on recupera el so del disc ‘Los Ángeles’, però amb una producció més ambiciosa. Les trompetes inicials introdueixen el desig de “renegar de tot per elevar-se a un altre lloc”.

D’una altra manera, però amb el mateix fons, s’expressa a ‘De madrugá’, una cançó que ja havia mostrat durant la gira de ‘El mal querer’. Aquí, l’artista passa del castellà a l’ucraïnès per afirmar que “ella no vol venjança, però la venjança la vol a ella”.

Amb cors en ucraïnès acaba la segona part, donant pas a ‘Dios es un Stalker’, un dels títols més representatius de ‘Lux’. En aquesta peça, Rosalía no només presenta la seva relació amb l’espiritualitat, sinó que s’hi identifica fins al punt de posar-se a la pell de Déu per cantar a algú a qui observa i protegeix.

Així, es tracta d’un Déu femení, que tot ho veu i que té el “bústia explotat” de peticions.

“No m’agrada fer intervencions”, canta Rosalía, mentre l’acompanyen les cordes i palmes que recorden a ‘Malamente’.

Després de l’ucraïnès arriba l’àrab a ‘La yugular’, amb violins intensos i un cor final per cantar un amor pel qual “destrossaria el cel i enfonsaria l’infern”. A ‘Focu ’ranni’ i ‘Jeanne’, que de moment només estaran disponibles en format físic segons Sony Music, Rosalía canta en sicilià i francès.

Per parlar de comiats i final, la cantant inclou ‘Memória’, un fado en portuguès amb Carminho, on Rosalía torna a lluir-se vocalment i demana emotivament “no oblidar”.

✦ Final espiritual

El disc es tanca amb ‘Magnolias’, on Rosalía parla de la seva pròpia mort, un tema gairebé inevitable en un treball tan espiritual. Amb el cor de l’Escolania de Montserrat, imagina el seu propi funeral: motos KTM “cremant roda” sobre el taüt i gent ballant damunt del seu cos.
Rosalía acomiada ‘Lux’ sense assumir que la seva mort sigui el final de res —sinó el començament d’alguna cosa nova.