La reflexió existencial a través de la música renaixentista

Com es passa la vida. Meditació filosòfica en la cançó renaixentista

Aquell Trovar

El Renaixement porta amb si la consideració de l'ésser humà com a centre de l'univers i mesura de totes les coses. No obstant això, malgrat aquest protagonisme que se'ns atorga, la mort condemna a la nostra existència a la finitud, és a dir, que les nostres vides tenen una fi inexorable. D'aquesta forma, la consciència de la mort i la seva inevitabilitat es converteixen en un tema obsessiu per als intel·lectuals de l'època, i es tradueix en les formes artístiques, com la pintura, la poesia o la música. Aquest és el punt de partida del nou disc del conjunt Aquell Trovar, un treball que realitza un viatge per les formes musicals renaixentistes d'Europa i la seva relació amb el pas del temps i de les vides humanes.

Com es passa la vida. Meditació filosòfica en la cançó renaixentista és el setè treball discogràfic del grup, l'àmbit d'actuació del qual es mou entre els repertoris medievals i els renaixentistes. De fet, el llançament immediatament anterior al que ens ocupa va estar dedicat a les cantiges d'amic del trobador gallec Martín Codax, i, en 2023, van gravar un disc instrumental sobre danses de l'Edat mitjana, Dels sons e dels instruments. D'altra banda, Dancerías (2021) i Cantar sola (2019) es van centrar per contra en la música del Renaixement.

Aquell Trovar està integrat per la soprano Delia Agúndez i els instrumentistes Antonio Torralba, José Ignacio Fernández i Daniel Sáez Conde. La filosofia que inspira el treball del grup es resumeix en tres punts: el respecte a les fonts, la potenciació del poder evocador de la música històrica i la cura del detall. En concret, els membres del ensemble persegueixen sobretot recuperar el repertori de música antiga espanyola i europea, fonamentalment renaixentista i medieval, amb veracitat en les conclusions i versions dutes a terme. D'aquesta forma,  pretenen basar el seu treball en la recerca, partint de fonts originals i revisant la labor referent als experts.

El disc que ens ocupa és un homenatge explícit al poeta Jorge Manrique i a la seva arxiconeguda obra Cobles a la mort del seu pare, probablement la més bella triava escrita en castellà. El títol -Com es passa la vida- és un dels versos del poema i, per cert, el nom del grup també procedeix d'ell: “Què es va fer aquell trovar/ les músiques acordades/ que tañían?”. En aquest sentit, l'enregistrament inclou entre les seves pistes una versió del poema musicada pel violista sevillà Alonso Mudarra i inclosa en la seva obra Tres llibres de música en xifra per a vihuela (1546).

Com ja ocorria en l'òpera preval del grup, Cançons de la vella Europa (2017), aquest disc suposa un extens i conscienciós repàs al repertori renaixentista dels diferents punts del continent europeu. Aquell Trovar duu a terme una interpretació de les peces amb soltesa i agilitat -lluny d'aproximacions a la música d'aquesta època més timorates, encotillades i escleròtiques-, fent gala d'una seguretat i un domini dels sons històrics que denoten un notable patrimoni d'experiència i coneixements.

Des de la península ibèrica l'enregistrament inclou la citada obra de Mudarra sobre el poema de Jorge Manrique, i, també, dues nadales signades per Juan de l'Alzina i Gabriel Mena pertanyents al Cancioner Musical de palau, així com dues cançons del de Salamanca Juan Escribano que van ser publicades a Itàlia. Aquest últim país per la seva part està representat per la frottola -un gènere que va precedir al madrigal a principis del segle XVI-, en concret, per una de Bartolomeo Tromboncino i una altra de Marchetto Cara. D'alguna cosa més al nord, dels Països Baixos, el disc presenta peces de Tylman Sustato i Jan Pieterszoon Sweelinck, i també de l'alemany August Nörmiger i del polonès Wacław z Szamotuł.

La cançó francoflamenca apareix en Com es passa la vida a través de noms com Jacques Arcadelt, Orlando de Lassus, Johannes Hesdimois i Guillaume Costeley. També s'ha inclòs una meravellosa chanson de Claudin de Sermisy, Puis Que Fortune, que poc ha d'envejar a la bellíssima interpretació que va realitzar Delia Agúndez del clàssic de Sermisy Tant que vivray en el disc del grup Cançons de la vella Europa.

Els músics britànics constitueixen el grup més nombrós d'aquest repertori, una cosa natural atès que la música de l'era isabelina i l'etapa immediatament posterior va estar caracteritzada en gran manera per un sentiment de melancolia reflexiva, el paradigma de la qual és el llaütista John Dowland. Amb tot, el disc s'inicia cronològicament molt abans, amb una peça del Manuscrit d'Enric VIII, un compendi de les cançons que s'escoltaven i ballaven en el palau del monarca anglès, que està signada pel propi rei, atès que era un excel·lent músic. Una mica posteriors en el temps apareixen representats els madrigalistas, com Wilbey, Morley i Weelkes, i igualment noms com Edward Gibbons i Thomas Campion, que van compondre a cavall entre els segles XVI i XVII. I, per descomptat, no podia faltar el mestre del ayre anglès, John Dowland amb una de les seves peces més belles i emotives Menja Heavy Sleep. Aquest tall  m'ha despertat l'únic “però” que li veig al disc, encara que és producte d'un capritx personal: la versió que ha gravat Aquell Trovar és instrumental i hagués estat grandiós haver-la escoltat en la veu de Dèlia Agúndez, atès que la soprano té una capacitat especial per a interpretar el repertori en anglès, com va demostrar en diversos temes de Cançons de la vella Europa (Menja Again de Dowland, entre altres) i, molt especialment, en el magnífic disc The Purcells (2016), amb el qual va donar a conèixer l'obra de Daniel Purcell, el germà del geni Henry.

Amb tot, i deixant de costat les meves manies personals, un títol excepcional que demostra una vegada més l'extraordinària capacitat que té aquest conjunt per a desembolicar amb soltesa en els repertoris històrics traient la seva proximitat i bellesa.