Cantar alla Viola presenta les delícies musicals de Jacob Kremberg

Mai acabarem d'agrair prou el que hi hagi artistes que se surtin dels camins gastats de la música clàssica per a arriscar amb repertoris poc o gens coneguts pel gran públic. Per sort, cada vegada són més els que presenten programes o enregistraments de compositors els noms dels quals van quedar perduts entre els plecs del temps i l'obra del qual no ha rebut en l'actualitat la suficient atenció. El duo Cantar alla Viola se suma una vegada més a aquesta tendència amb el seu nou disc dedicat al músic polonès Jacob Kremberg, un monumental llançament en tres cedés que contenen fins a vuitanta pistes que cobreixen la totalitat de l'obra Musicalische Gemüths-Ergötzung, oder Arien, publicada a Dresden en 1689.

Cantar alla Viola és un grup format per la soprano Nadine Balbeisi i el gambista Fernando Marín, que en 2024 va celebrar els seus vint anys sobre els escenaris amb la publicació del disc A Musical Tour, que, d'alguna manera, resumia els programes que han anat interpretant al llarg de la seva carrera en la forma d'un viatge musical de la viola de gamba, des del Renaixement fins al Barroc. Marín i Balbeisi sempre han apostat per donar a conèixer a figures relacionades amb la corda fregada amb una obra valuosa mereixedora de ser difosa, com els britànics Robert Jones i William Corkine, protagonistes respectivament de dos dels discos del duo. Ara li ha tocat el torn a Jacob Kremberg i al seu llibre de “delícies musicals o àries”, que, sembla ser, mai havia estat gravat íntegrament.

Kremberg va néixer a Varsòvia a mitjan segle XVII i va ser un compositor i llaütista que va desenvolupar una carrera professional a l'ample i llarg d'Europa. Va cursar els seus estudis en la Universitat de Leipzig i ja en 1677 exercia com a músic de cambra de l'administrador de la Col·legiata de Magdeburg, encara que un any després figura com a membre de la capella real sueca. Entre 1682 i 1691 figura com a cantant en la capella de la cort de l'electorat de Dresden a les ordres del vicemaestre Nicolaus Adam Strungk; no obstant això, entre 1693 i 1695 reapareix a Hamburg com a codirector de l'òpera al costat de Johann Sigismund Kusser i com a escriptor de llibrets per a l'escena. Després d'una estada als Països Baixos, en concret en la Universitat de Leiden, la pista de Jacob Kremberg condueix fins a Londres, ciutat en la qual en 1697 organitza una sèrie de concerts en la Hickford'#s Dancing School, i, en 1702, resideix a Escòcia exercint com a mestre de música dels fills de Lady Grisell Baillie, de Mellerstain House, Berwickshire. Finalment, el colofó de la seva agitada carrera és un lloc com a músic en la cort anglesa, que exercirà des de 1706 fins a la seva mort en 1715.

L'obra que ens ocupa, Musicalische Gemüths-Ergötzung, oder Arien, va ser escrita en 1689 durant la seva estada a la ciutat de Dresden. El títol complet ens dona una idea de la naturalesa d'aquest treball: Delícies musicals, o àries, juntament amb els seus poemes enlaire alemany, en part obra de personalitats d'alt rang i persones excel·lents, en part de la meva pròpia invenció. Estan arreglades per a ser cantades a una sola veu al costat del baix continu, o interpretades simultàniament i especialment amb llaüt, angèlica, viola de gamba i chitarra. Totes elles realitzades al més modern estil italià i francès amb gran esforç i diligència, i arreglades amb total comoditat per a la mà, segons la naturalesa i les característiques de cada instrument. Com a curiositat, cal destacar que Kremberg és un dels pocs compositors que han escrit música per a angèlica o angélique, un instrument barroc similar a la tiorba que constava de setze cordes.

Es tracta d'un repertori que s'ajusta a la perfecció a l'estil de Cantar alla Viola, l'especialitat del qual se centra en la música vocal acompanyada de la corda fregada. El projecte consta de quaranta àries amb quaranta solos per a soprano i viola de gamba en dotze scordaturas o afinacions diferents. La magnitud de l'enregistrament ha requerit la construcció de dos instruments copiats de models que alberga el Museu de Nuremberg: la viola de gamba de Franz Zacher (1693), que sona en els dos primers discos, i la de Mathias Regenspurger (1682), present en el tercer.   

Nadine Balbeisi i Fernando Marín tornen a oferir un treball d'exquisida facturació que ens acosta tota l'emotiva bellesa de la creació de Kremberg, amb una execució cuidada i detallista que és ja un segell de la casa.