La precarietat d'habitatge entre els joves a “Fins la cuina!” (Sala Pangolí)

La intensitat de la vida teatral barcelonina s’expressa en múltiples manifestacions. Per exemple, en la xifra dels tres milions d’espectadors registrats durant l’any passat, segons dades que acaba de facilitar ADETCA, l’entitat empresarial del sector. Però també en l’abundància de sales que desenvolupen una activitat continuada i que s’estenen al llarg i ample de la ciutat, al punt que resulta difícil abastar-les totes des del punt de vista informatiu. No és estrany que de tant en tant aparegui una nova sala que ja funciona sense que n’haguem tingut notícia.

Això és el que va passar amb la sala Pangolí del carrer Bailén. La primera notícia ens la va donar un autor, Sergio Cerdán, que ens va proposar anar a veure l’estrena de la seva comèdia “Fins la cuina!”. I allà vam anar per trobar un local que, a la vista de la informació disponible, oferiva una àmplia gamma d’espectacles tant per a públic adult —alguns d’ells amb sopar— com per a nens. De fet, vam haver d’esperar uns minuts per accedir a l’espai escènic perquè estava acabant la funció anterior. O sigui, més o menys com aquells antics cinemes de sessió contínua, però en versió teatral.

“Fins la cuina!” és una comèdia senzilla, divertida, agradable, rabiosament juvenil, però no per això intranscendent, ja que planteja el greu problema de la precarietat d’habitatge, quelcom que afecta molt especialment els joves, incapaces d’establir-se amb la seva parella pel seu compte. És la situació que Cerdán utilitza per crear la ficció dramàtica, i ho fa fabulant al voltant de dues d’elles que, enganyades per un intermediari, coincideixen en un mateix domicili pensant que és el que han aconseguit llogar, creant així una situació violenta que ben bé podria acabar en un enfrontament. Però Cerdán ha escrit una comèdia i transforma el conflicte en una sèrie de lances afortunats que acabaran, si no en un conflicte sentimental, almenys en un final inesperat.

Joel Cojal, Laura Coelho, Brandon Caritg i Hugo Marlo són, sota la direcció del propi autor, els protagonistes d’aquest joguet còmic que resulta francament entretingut, sense deixar de posar de relleu un problema molt real i, sens dubte, acuciant.