El retorn dels papers de Salamanca a Catalunya compleix 20 anys sense completar la restitució

Des de l'arribada dels primers papers en 2006, el procés de devolució avança de manera significativa, però encara roman obert un percentatge de documents essencials per a tancar definitivament la reparació històrica.

Dues dècades després, un procés encara obert

Aquest dissabte fa vint anys des que una part significativa dels anomenats papers de Salamanca arriba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat del Vallès, en un operatiu que marca una de les fites més rellevants en la restitució patrimonial vinculada a la Guerra Civil i a la repressió franquista.

Aquell trasllat inicial ocorre el 31 de gener de 2006, quan aproximadament cinc-centes caixes amb documentació de la Generalitat republicana ingressen en l'arxiu català procedent del llavors Arxiu General de la Guerra Civil, actualment denominat Centre Documental de la Memòria. L'operació dóna compliment a la llei aprovada el novembre de 2005 que ordena la devolució dels fons confiscats per la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents durant el conflicte bèl·lic.

Un itinerari judicial complex

Els documents surten de Salamanca el 19 de gener de 2006, de matinada, amb destinació provisional a Madrid, on queden custodiats en la cambra cuirassada del Ministeri de Cultura. No obstant això, l'Audiència Nacional paralitza el trasllat l'endemà després d'un recurs interposat per l'Ajuntament de Salamanca.

Després de diversos dies de deliberacions i d'escoltar a totes les parts, els magistrats autoritzen per unanimitat l'enviament definitiu a Catalunya el 26 de gener, desbloquejant un procés que es converteix en referent jurídic i polític per a la restitució de patrimoni documental republicà.

La part que encara falta

La directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Pilar Cuerva, recorda que des de la dècada dels anys vuitanta es desenvolupa un esforç tècnic constant per a identificar, inventariar i tractar arxivísticament els documents confiscats en 1939 i traslladats a Salamanca, i adverteix que “encara queda pendent prop d'un 5% del total”.

Aquest percentatge correspon a uns 34.000 documents relacionats amb ordre públic generats per la Generalitat a partir de maig de 1937, així com a fons de lògies maçòniques, documentació municipal i expedients de la Causa General. Cuerva subratlla que “la quantitat, no per petita deixa de ser significativa i rellevant per a poder tancar un dels processos més importants de reparació i de restitució de documents realitzada a titulars i hereus de famílies, institucions i entitats reprimides per l'Estat franquista”.

Trasllats successius i balanç global

Després del primer enviament, es produeixen nous trasllats de documentació de la Generalitat i d'entitats i persones privades en 2008, 2010, 2011, 2014 i 2021, segons detalla el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

En total, tornen a Catalunya 1.703 caixes de documents, 1.083 llibres, 15 cartells, 10 mapes i plans, 258 fotografies, 10 segells postals i 10 banderes. Malgrat el volum, Cruanyes afirma que el procediment “no està acabat, falten serrells”.

Reivindicació política i memòria democràtica

El portaveu estima que continua pendent al voltant d'un 5% del fons total i mostra la seva incomprensió davant que, malgrat la llei de 2005 i a la llei de memòria democràtica de 2022, que reconeixen a governs i corporacions com a víctimes de la repressió franquista, el procés no s'hagi tancat definitivament. “20 anys són massa”, sosté.

Cruanyes reclama la reactivació de la comissió mixta, que segons explica no es reuneix des de 2021, i demana al Ministeri de Cultura que demostri “sensibilitat amb la memòria històrica amb fets”. Al mateix temps, valora positivament el “treball immens” fet per l'Arxiu Nacional de Catalunya en la digitalització del fons, l'accés en línia als documents i la facilitació de la recuperació de materials per part d'hereus de particulars.