El Liceu celebra la 18a gala dels Gaudí amb Romeria, Sirat i Sorda com a protagonistes

Barcelona es converteix en l'epicentre cultural del cinema mentre l'Acadèmia del Cinema Català organitza la 18a gala dels Premis Gaudí, una trobada que no sols reconeix l'excel·lència artística de la cinematografia local, sinó que també evidencia la seva projecció internacional. Amb produccions que han aconseguit nominacions als Oscars i es preparen per als Premis Goya, la cerimònia promet una celebració del talent, la innovació i la diversitat narrativa que caracteritza al cinema català actual.

El protagonisme de les pel·lícules més nominades

Aquesta edició marca un punt d'inflexió en la indústria, amb 18 categories que reflecteixen tant l'experiència com l'audàcia de nous creadors. Romiatge, dirigida per Carla Simón, lidera amb 13 nominacions, seguida de Sirat, d'Oliver Laxe, amb 12, i Sorda, d'Eva Libertad, amb 10. Aquestes produccions no sols representen la qualitat tècnica i narrativa del cinema català, sinó que també són un reflex de la seva capacitat per a dialogar amb audiències internacionals.

Després d'aquestes líders, Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, i Davantera, de Judith Colell, acumulen vuit nominacions, mentre que Tardes de solitud, d'Albert Serra, i La fúria, de Gemma Blasco, compten amb sis. Finalment, Esmorza amb el meu, d'Iván Morales, i Molt lluny, de Gerard Oms, sumen cinc cadascuna, consolidant un ventall d'històries que aborden des de l'íntim fins al social i experimental.

En la trobada prèvia amb els nominats, Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia, ha declarat que “ha estat un any magnífic” per a la cinematografia catalana, encara que ha advertit sobre la necessitat de “no abaixar la guàrdia i donar major visibilitat a les pel·lícules”, recordant la importància de consolidar el cinema local com a referent a Espanya i a l'estranger.

Una gala amb abast internacional

La cerimònia se celebra en el Gran Teatre del Liceu, escenari icònic que es transforma en un fòrum de trobada cultural, a tres setmanes dels Premis Goya, que enguany es lliuren a Barcelona. A més, Sirat competeix pels Oscars, la qual cosa afegeix un interès internacional a la vetllada. La gala, que comença a les 21.30 hores, comptarà amb la presència de 29 produccions, 25 catalanes i quatre europees, i estarà conduïda per Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal. L'organització descriu la cerimònia com un homenatge “a la diversitat d'ànimes que conformen el cinema”, celebrant des de la producció més íntima fins als projectes amb més projecció global.

Entre les autoritats que assistiran es troben el ministre de Cultura Ernest Urtasun, el president del Parlament Josep Rull, l'alcalde Jaume Collboni i el conseller Albert Dalmau, al costat de la consellera de Cultura Sònia Hernández, el responsable d'Unió Europea i Acció Exterior Jaume Duch, el de Política Lingüística Francesc Xavier Vila i la presidenta de la Diputació Lluïsa Moret. La gala repartirà 26 guardons que abasten des de direcció i guió fins a interpretació i producció, consolidant el prestigi dels Gaudí com el reflex més complet de la indústria catalana.

Millor pel·lícula i narrativa de parla no catalana

En la categoria de millor pel·lícula competeixen Davantera, Wolfgang, Estrany riu, Esmorza amb la meva i Molt lluny, cadascuna amb un enfocament narratiu i estilístic diferent, que oscil·la entre la reflexió social, l'experimentació formal i l'exploració d'emocions humanes complexes.

En la categoria de millor pel·lícula de parla no catalana destaquen les tres grans favorites: Romeria, Sirat i Sorda, acompanyades dels Tortuga, de Belén Funes, que aporten un contrapunt emocional i temàtic, amb històries que combinen memòria, identitat i conflictes contemporanis.

Animació i documental: innovació i memòria

L'animació adquireix un protagonisme singular amb títols com El tresor de Barracuda, d'Adrià Garcia; Hanna i el Nadal oblidat, d'Elena Ruiz; Olívia i el terratrèmol invisible, d'Irene Iborra Rizo, i La llum de Aisha, de Shadi Adib, obres que combinen tècnica, narrativa i sensibilitat per a audiències de totes les edats.

El documental mostra un panorama igualment divers i ambiciós. Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian; La marsellesa dels borratxos, de Pablo Gil Retuerto; Mars, d'Ariadna Seuba, i Tardes de solitud, d'Albert Serra, que es converteix en el documental més nominat en la història dels Gaudí amb sis opcions, evidencien la capacitat del cinema català per a preservar memòria, qüestionar la història i explorar noves formes d'expressió cinematogràfica.

Direcció i guió: tradició i novetat

En direcció competeixen Albert Serra (Tardes de solitud), Carla Simón (Romiatge), Eva Libertad (Sorda) i Oliver Laxe (Sirat), mentre que la direcció novella es disputa entre Gemma Blasco (La fúria), Gerard Oms (Molt lluny), Iván Morales (Esmorza amb la meva) i Jaume Claret Muxart (Estrany riu).

El guió original enfronta a Belén Funes i Marçal Cebrian (Els Tortuga), Cesc Gay i Eduard Solà (La meva amiga Eva), Gemma Blasco i Eva Pauné (La fúria) i Gerard Oms (Molt lluny), mentre que l'adaptat es disputa entre Carla Simón (Romiatge), Celia Rico (La bona lletra), Eva Libertad (Sorda) i Iván Morals amb Almudena Monzó (Esmorza amb el meu), mostrant la diversitat de veus creatives que caracteritzen la producció catalana.

Interpretacions que destaquen

En interpretació femenina principal competeixen Ángela Cervantes (La fúria), Maria Rodríguez Soto (Davantera), Miriam Garlo (Sorda) i Nora Navas (La meva amiga Eva). Les secundàries inclouen a Bruna Cusí (Davantera), Carla Linares (La fúria), Elena Irureta (Sorda) i Nausicaa Bonnín (Estrany riu).

Entre els homes, els protagonistes són Àlvaro Cervantes (Esmorza amb el meu), Manolo Només (Una cinquena portuguesa), Mario Casas (Molt lluny) i Sergi López (Sirat), mentre que els secundaris inclouen a Àlex Monner (La fúria), Alvaro Cervantes (Sorda), Asier Etxeandía (Davantera) i Ivan Massagué (Esmorza amb la meva). La revelació compta amb Bernat Solé Palau (Estrany riu), Elvira Lara (Els Tortuga), Jan Monter Palau (Estrany riu) i Llúcia Garcia (Romiatge), reflectint la projecció de nous talents en la indústria.

Cinema europeu: perspectiva internacional

Finalment, la categoria de millor pel·lícula europea inclou Conclave, d'Edward Berger; Flow, un món que salvar, de Gints Zibalodis; La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof, i The Brutalist, de Brady Corbet. Aquestes produccions reforcen la connexió del cinema català amb l'escena internacional, aportant visibilitat i reconeixement a la qualitat artística del continent.

La 18a gala dels Gaudí es perfila com una fita que combina excel·lència, diversitat i projecció internacional, consolidant a Barcelona com un centre neuràlgic del cinema contemporani i la cultura audiovisual.