El barceloní Enric Gasa presenta a Terrassa una innovadora versió de “Carmen”

Tot i que és ben cert que LaFACT de Terrassa ens té acostumats a un nivell altíssim en les seves temporades de dansa, hi ha jornades que mereixen amb tota justícia el qualificatiu de memorables. Tal fou el cas de l’últim cap de setmana amb motiu de la presentació de “Carmen” segons la versió del coreògraf barceloní Enric Gasa Valga. Com tants altres ballarins espanyols, i cal suposar que a falta de millors oportunitats al seu propi país, va fer carrera a l’estranger com a membre dels Ballets d’Escòcia, Mannheim i Karlsruhe, per culminar amb la direcció, durant catorze anys, del Ballet de l’Òpera d’Innsbruck.

Gasa ha utilitzat per a aquesta coreografia la “Carmen suite”, un arranjament certament peculiar de Rodion Shchedrín sobre la partitura de Bizet, en què l’havanera “L’amour est un enfant bohème” s’utilitza fins a tres vegades —fet que la converteix en l’eix de l’obra— i s’hi han afegit dos briosos pasdobles taurins. Sobre aquesta base, el director ha articulat una simbiosi entre el cos de ball de l’Òpera d’Innsbruck i alguns dels components del PAR en Dansa, el programa d’alt rendiment que es desenvolupa al mateix centre cultural de Terrassa. El resultat ha estat excel·lent, ja que la conjunció d’esforços d’uns i altres ballarins ha resultat brillant.

Aquesta “Carmen” introdueix, d’altra banda, alguns elements que mereixen ser esmentats. D’una banda, Gasa ha transformat el torero Escamillo en un personatge femení. D’altra banda, s’ha atrevit a utilitzar un sorprenent muntatge escenogràfic de Halfried Lauckner. El disseny té com a base un cos semicircular en un dels costats del qual s’ha situat una piscina sobre les quals les ballarines i els ballarins xipen mentre desenvolupen alguns dels seus moviments. Això dóna lloc a moments especialment espectaculars, com el final del primer acte, quan un grup de ballarines submergeix els cabells a l’aigua per escampar-la despreocupadament sobre l’escenari. De la mateixa manera, la reiteració de l’havanera, que en una ocasió es dona en clau de dominació, es realitza posteriorment col·lectivament amb fortes connotacions sensuals dins la piscina. Hi ha més sorpreses: l’aparició sobtada d’un enorme telar vermell que es despenja en un moment precís i una pluja —de sorra?— que cau sobre la parella protagonista en un dels seus pas a deux.

Tot això seria superflu si no fos per l’acompanyament d’un repartiment d’excepcional categoria format per quinze ballarins, entre els quals destaquen Alice Amorotti com a Carmen, Gabriele Tamolli com a Don José i Sandra Chamouchumbi com a Escamillo.

La satisfacció del públic egarenc fou evident i es va manifestar no només en els llargs aplaudiments que van coronar el final de la funció, sinó també en els que subratllaven alguns dels principals balls. Aquesta “Carmen” de Gasa Valga ha estat, a més, l’ocasió per acreditar l’excel·lent formació rebuda per aquells components procedents del PAR en Dansa, la seu del qual radica en aquest mateix edifici.