VÍDEO: La Facultat de Dret de la UB treu a la llum el seu pols enfront del franquisme amb 'Dret a la Resistència'

En el marc dels actes del 575 aniversari de la institució acadèmica, la proposta cultural situa el focus en uns anys decisius i enllaça aquell impuls cívic amb la realitat actual de Catalunya.

El vestíbul que en un altre temps reuneix milers d'assistents es converteix ara en escenari d'una evocació històrica que interpel·la a la comunitat universitària i a la ciutadania sobre el paper que exerceix l'educació superior en la consolidació dels valors democràtics.

Cinc anys que marquen una època

L'exposició ‘Dret a la Resistència’ es pot visitar en la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i reconstrueix el succeït entre desembre de 1970 i febrer de 1976, un interval que la vicedegana de Compromís Social, Igualtat i Comunicació, Rosa Ana Alija, descriu com a determinant.

En una entrevista concedida a Europa Press Televisió, Alija explica que la mostra recorda “cinc anys bastant complexos” en els quals s'evidencia “l'aposta per la democràcia i pels valors democràtics” durant la dictadura. Segons detalla, en aquest període la facultat roman sense degà titular perquè la proposta enviada a Madrid no resulta acceptada per les autoritats franquistes, una circumstància que defineix com “un petit acte de resistència”.

L'absència prolongada d'una figura oficialment ratificada simbolitza la tensió entre la voluntat d'autogovern acadèmic i el control polític exercit pel règim.

Un centre implicat en la lluita antifranquista

El recorregut expositiu, que incorpora fotografies d'Europa Press al costat de diversos documents històrics, contextualitza la implicació del centre en l'oposició al franquisme i en la defensa d'un funcionament “més democràtic” dins de la mateixa facultat.

La narració enllaça aquest procés amb el creixement del moviment estudiantil i amb la reivindicació de la universitat com “un espai de llibertat”. Les imatges i els textos permeten comprendre com la comunitat educativa articula demandes de participació i obertura en un context marcat per la censura i la repressió.

La desigualtat social de l'època també travessa la vida acadèmica, tal com reflecteix el material recopilat. L'accés de les dones als estudis superiors és encara molt limitat en aquells anys, una realitat que contrasta amb l'actual feminització de l'alumnat i que subratlla la transformació experimentada en les últimes dècades.

Cultura com a forma de crítica

La mostra dedica un apartat destacat a la intensa vida cultural del centre com a via d'expressió i qüestionament polític. Entre els episodis recollits figura l'anomenat “judici buf”, una paròdia judicial en la qual s'aborda la realitat política i universitària des de la ironia, i el multitudinari concert de Raimon celebrat en 1970 davant unes 4.000 persones en el vestíbul de la facultat.

Aquest mateix espai adquireix un valor simbòlic singular. Allí té lloc el 3 de febrer de 1976 un acte proamnistia amb milers d'assistents i, aquesta mateixa tarda, la presa de possessió del degà proposat durant cinc anys, un fet que Alija qualifica de “completament estrany”, ja que aquest tipus de cerimònies sol celebrar en el rectorat.

La coincidència de tots dos esdeveniments en una sola jornada resumeix la intensitat política i acadèmica d'aquells mesos i explica l'elecció del vestíbul com a enclavament central de l'exposició.

Una efemèride que mira al present

‘Dret a la Resistència’ s'emmarca en la commemoració del 575 aniversari de la Universitat de Barcelona i coincideix amb el 50 aniversari dels fets ocorreguts el febrer de 1976. La iniciativa es pot visitar fins al pròxim 29 de maig i forma part d'una programació que busca enllaçar la memòria institucional amb els debats contemporanis sobre democràcia, igualtat i participació.

Les imatges relacionades amb l'exposició estan disponibles en Europa Press Televisió, que facilita l'accés al material audiovisual vinculat a aquesta proposta cultural que convida a revisitar un dels capítols més significatius de la història universitària a Catalunya.