El PSOE vol convertir l'Any Gaudí 2026 en el gran aparador mundial de totes les seves obres

La proposta socialista aprofita la commemoració del centenari de la seva defunció per a articular una campanya nacional i internacional que connecti els edificis repartits per Espanya i garanteixi un impacte cultural i econòmic durador.

La celebració del centenari de la mort de l'arquitecte de Reus obre un nou debat polític sobre com projectar de manera coordinada un dels actius culturals més elevats del país i com traduir aquesta efemèride en una oportunitat estructural per al sector turístic.

Una estratègia estatal davant una data clau

El grup parlamentari del PSOE registra en la Comissió d'Indústria i Turisme del Congrés una proposició no de llei en la qual sol·licita al Govern el disseny d'una estratègia de promoció turística específica per a valorar totes les creacions d'Antoni Gaudí distribuïdes pel territori espanyol.

La iniciativa s'emmarca en la commemoració de l'Any Gaudí 2026, que coincideix amb el centenari de la seva defunció, i considera que aquesta cita representa una oportunitat per a difondre el llegat de l'arquitecte, impulsar el rigor investigador, divulgar les seves obres menys conegudes i projectar una imatge moderna, creativa i cohesionada del patrimoni.

En el text, al qual ha tingut accés Europa Press, els socialistes defensen el llançament d'una campanya nacional i internacional centrada en la promoció d'una "oferta turística conjunta" sobre els edificis del creador, amb l'objectiu d'afavorir "la cohesió territorial vinculada al llegat de l'autor en la seva globalitat territorial".

Coordinació entre ministeris i entitats gestores

La proposició no de llei també subratlla la necessitat de reforçar la col·laboració entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d'Indústria i Turisme al costat de les entitats responsables de la gestió de les obres, amb el propòsit de garantir una actuació "conjunta, eficient i sostenible".

El plantejament inclou, a més, l'impuls de la recerca, la divulgació científica i la creació de coneixement entorn de la figura i a la producció artística de l'arquitecte. A això se suma la petició d'establir mecanismes d'avaluació dels resultats de l'Any Gaudí 2026, "garantint que els recursos generats durant la commemoració contribueixin a un llegat turístic i cultural durador i accessible per a la ciutadania".

Amb aquest enfocament, la proposta no es limita a la promoció puntual d'una efemèride, sinó que aspira a consolidar una estratègia amb recorregut en el temps i amb capacitat d'impacte més enllà del calendari commemoratiu.

Un patrimoni que transcendeix Catalunya

Set creacions de l'arquitecte figuren inscrites en la Llista del Patrimoni Mundial des de 1984 i 2005, entre elles el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Vicens, la façana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Cripta de la colònia Güell.

No obstant això, l'obra de l'arquitecte no es limita a Catalunya. En Cometes, a Cantàbria, es troba la Vila Quijano, coneguda com El Capritx; en Astorga, a Lleó, s'alça el Palau Episcopal d'Astorga; en la capital lleonesa destaca la Casa Botins; i a Palma sobresurt el baldaquí de la Catedral de Palma, instal·lat després d'una de les reformes projectades per l'arquitecte.

La iniciativa socialista cerca integrar tots aquests enclavaments en un relat comú que permeti articular una ruta cultural i turística coherent, capaç de connectar territoris diversos i de reforçar la dimensió global d'una figura que s'ha convertit en una de les principals icones internacionals del patrimoni arquitectònic espanyol.