Barcelona converteix la 40a edició dels Goya en un aparador del millor moment del cinema espanyol

En un ambient d'expectació creixent, la ciutat es transforma en l'epicentre cultural del país mentre la indústria reivindica la seva diversitat, el seu risc artístic i el protagonisme femení davant una gala que reuneix autoritats, estrelles internacionals i noves generacions.

El compte enrere culmina en l'Auditori del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, on la catifa vermella es converteix en un símbol del pols cultural que travessa Catalunya i de la projecció que la indústria audiovisual ha aconseguit dins i fora de les seves fronteres.

Una gala que situa a Barcelona en el centre

La capital catalana acull 26 anys després la cerimònia dels Premis Goya, que celebren el seu 40 edició amb una organització que mobilitza a un miler de professionals i a més de 60 figures encarregades de lliurar els caps de Goya gegants. L'Auditori CCIB es prepara per a una nit presentada per l'actor Luis Tosar i la cantant Rigoberta Bandini, qui a més actua sobre l'escenari.

La ciutat exhibeix la seva implicació des de dies abans amb exposicions públiques en espais com la plaça de les Glòries, on les estatuetes reten homenatge a professionals catalans destacats en edicions anteriors. Afeccionats i curiosos s'acosten per a fotografiar i viure l'ambient previ, en una mostra de l'arrelament que el certamen té a Catalunya.

El desplegament institucional i polític

La cerimònia compta amb una nodrida representació institucional. Assisteixen el president del Govern, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. També acudeixen la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el regidor Xavier Marcé, entre altres representants polítics.

Des de l'àmbit parlamentari i municipal, participen membres dels Comuns com Gemma Tarafa, David Cid, Ada Colau i Gerardo Pisarello, mentre que el PP està representat per Juan Fernández. Per part de Junts no assisteix cap representant, tampoc el president del Parlament, Josep Rull.

En paral·lel, els Mossos d'Esquadra despleguen un ampli dispositiu de seguretat per a garantir que tant autoritats com celebritats assisteixin als actes sense incidents, en una operació dissenyada específicament per a aquesta gran cita cultural.

Les favorites i la carrera cap al goya’

En el pla estrictament cinematogràfic, ‘Els diumenges’, d'Alauda Ruiz de Azúa, lidera amb 13 nominacions, seguida de ‘Sirat’, d'Oliver Laxe, amb 11. Després d'elles figuren ‘Maspalomas’, amb 9 candidatures; ‘El sopar’, amb 8; i ‘Sorda’ i ‘El captiu’, amb 7 cadascuna.

Opten a Millor Pel·lícula ‘El sopar’, ‘Els diumenges’, ‘Maspalomas’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’. En Millor Direcció competeixen Alauda Ruiz de Azúa per ‘Els diumenges’; Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga per ‘Maspalomas’; Carla Simón per ‘Romiatge’; Oliver Laxe per ‘Sirat’; i Albert Serra per ‘Tardes de solitud’. Diverses d'aquestes produccions coincideixen en les categories principals, consolidant una edició especialment disputada.

En Millor Pel·lícula Documental, Albert Serra aconsegueix la nominació per ‘Tardes de solitud’, al costat d'Isaki Lacuesta i Elena Molina per ‘Flores per a Antonio’; Hernán Zin per ‘Tots som Gaza’; Álvaro Longoria per ‘The Sleeper. El Caravaggio perdut’; i Gaizka Urresti per ‘Eloy de l'Església. Addicte al cinema’.

Entre els noms propis destaca Víctor Manuel, que afronta la seva primera nominació per la cançó ‘I mentrestant, cant’, candidata a Millor Cançó Original per ‘El sopar’.

Un sector en “moment dolç”

En una trobada organitzada per l'Acadèmia de Cinema a Barcelona, els directors nominats reivindiquen el dinamisme creatiu actual. Carla Simón afirma que el cinema espanyol viu “un moment dolç, amb moltes veus diferents per a descobrir”, i subratlla la diversitat en el sentit més ampli de la paraula.

Aitor Arregi ressalta l'aparició d'“angles nous i noves veus” que funcionen tant en taquilla com en festivals internacionals, mentre que Jose Mari Goenaga assenyala que la presència espanyola en grans certàmens s'ha convertit en una cosa habitual.

Oliver Laxe valora que l'Acadèmia “està deixant espai per a pel·lícules que no són acadèmiques”, i Alauda Ruiz de Azúa observa la convivència de generacions que procedeixen d'“altres converses, altres referents, altres mirades”.

En abordar el risc creatiu, Laxe sosté que és consubstancial a l'art i explica que concebia ‘Sirat’ com una obra que “estava més prop de ser un fracàs que d'estar nominada en els Oscars”. Simón afegeix que rodar des de la comoditat “no té sentit”, i Ruiz de Azúa descriu ‘Els diumenges’ com un projecte viu i apassionat. Arregi defensa la necessitat d'arriscar fins i tot quan el plantejament —com rodar en basc i ambientar gran part de la trama en una residència— s'aparta del convencional.

La presència femenina davant un palmarès desigual

La categoria de Millor Direcció continua dominada històricament per homes. En 39 edicions, només Pilar Miró, Iciar Bollaín i Isabel Coixet han aconseguit alçar amb el guardó enfront de 36 directors. En aquesta edició, Alauda Ruiz de Azúa i Carla Simón aspiren a ampliar aquesta llista.

Ambdues ja han guanyat el Goya a Millor Direcció Novella, Ruiz de Azúa per ‘Cinco lobitos’ i Simón per ‘Estiu 1993’. En la categoria de Direcció Novella, Gemma Blasco i Eva Libertad figuren entre les nominades, en una tendència recent que ha vist triomfar a dones en set de les últimes vuit edicions.

El reconeixement internacional i el cinema iberoamericà

La gala distingeix amb el Goya d'Honor a Gonzalo Suárez per una trajectòria que abasta cinema, literatura i periodisme, i lliurament el Goya Internacional a l'actriu Susan Sarandon, qui ha mantingut una multitudinària trobada amb la premsa en El Born. Museu d’Història de Barcelona.

En la categoria de Millor Pel·lícula Iberoamericana, ‘Rages’, de la directora brasilera Marianna Brennand, aborda l'abús infantil i l'explotació sexual a l'illa de Marajó. La cineasta denuncia una “violència sistèmica contra les dones” i assegura que la història és “universal, tan necessària i urgent”. Explica que opta per la ficció per a evitar revictimizar a les menors i defensa que recrear escenes explícites seria “absolutament inacceptable i poc ètic”.

Brennand cita a Giselle Pellicot en recordar que “la vergonya no és de les víctimes sinó del qual agredeix” i confia que la pel·lícula contribueixi al fet que els qui han sofert abusos se sentin “vists, abraçats, compresos i animats a trencar el seu silenci”.

L'èxit recent del cinema brasiler, amb ‘Encara sóc aquí’, de Walter Surt-los, guanyador del Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana i de l'Oscar a Millor Pel·lícula Internacional en 2025, obre una etapa de projecció global que la directora espera consolidar.

Un aparador cultural per a Catalunya

La 40 edició dels guardons converteix a Barcelona i a Catalunya en un aparador del dinamisme audiovisual. La combinació de talent emergent, presència institucional, reivindicació femenina i projecció internacional atorga a la cerimònia un caràcter que transcendeix el mer lliurament de premis.

La capital catalana es reafirma com a plaça fonamental en la història del cinema espanyol i com a escenari idoni per a una celebració que no sols reconeix trajectòries i obres, sinó que també reflecteix el pols cultural d'una indústria en transformació.