Vídeo | Barcelona acull la 40 edició dels Goya: ‘Los Domingos' i ‘Sirat’, les favorites

A la ciutat comtal, el Centre de Convencions Internacional (CCIB) acull aquest dissabte la celebració dels Goya, on més d'un miler de professionals es reuneix per a homenatjar directors, intèrprets, músics i tècnics, consolidant la gala com un referent no sols de guardons, sinó de trobada cultural i diàleg sobre la identitat del cinema espanyol.

Una cerimònia que escriu història

Barcelona no rebia la gala dels Goya des de l'any 2000, quan Pedro Almodóvar va interpretar l'aniversari feliç al llavors príncep Felip i la seva pel·lícula Tot sobre la meva mare va arrasar en els principals guardons de la nit. Ara, 26 anys després, la ciutat es converteix novament en l'epicentre del cinema espanyol, aquesta vegada amb una gala que combina tradició i modernitat, expectació i compromís cultural.

El president del Govern, Pedro Sánchez, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, assistiran a l'esdeveniment, mentre que els Reis, acostumats a acudir a cerimònies anteriors, no estaran presents. L'absència del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, també marca l'agenda política de la nit.

La conducció de l'espectacle recau en la força carismàtica de l'actor Luis Tosar i la versatilitat de la cantant Rigoberta Bandini, els qui prometen una cerimònia que combini humor, sensibilitat i emoció en un escenari on cada detall busca enaltir la cultura cinematogràfica.

Entre la política i la pantalla: l'activisme propalestí

Cinc associacions propalestines —Artistes amb Palestina, Treballadors del Cinema x Palestina, Prou Complicitat amb Israel, Fi al Comerç d'Armes i Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina— han arribat amb un missatge clar: recordar-li al cinema espanyol que la cultura també pot ser plataforma de consciència.

Han distribuït xapes i un argumentari amb el lema “Free Palestine” i animen als nominats a alçar la veu: “Si vols i pots, exigeix un embargament d'armes a Israel i ruptura total de relacions amb Israel”, afirmen, promovent la proclama “Viva Palestina lliure!”. Aquest gest situa la cerimònia no sols com una celebració artística, sinó com un espai on la política i la cultura s'entrellacen de manera inevitable, generant debats sobre ètica, responsabilitat i compromís social.

Nominacions: un duel artístic sense precedents

El cinema espanyol arriba al seu 40 edició amb produccions que combinen qualitat narrativa, risc estètic i potència emotiva. Los Domingos, amb tretze nominacions, i Sirat, amb onze, són les favorites, però altres pel·lícules també destaquen pel seu impacte, com Maspalomas, El Sopar, Sorda i El Captiu.

Per a Millor Direcció i Millor Pel·lícula competeixen Los Domingos, Maspalomas i Sirat, mentre que la categoria de Millor Pel·lícula enfronta al Sopar, Los Domingos, Maspalomas, Sirat i Sorda. La nòmina de directors inclou noms com Alauda Ruiz de Azúa, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, Carla Simón, Oliver Laxe i Albert Serra, un reflex de l'eclecticisme i la diversitat estètica del cinema espanyol contemporani.

En documental, destaquen Tardes de Soledad d'Albert Serra, Flores per a Antonio d'Isaki Lacuesta i Elena Molina, Tots som Gaza d'Hernán Zin, The Sleeper. El Caravaggio perdut d'Álvaro Longoria i Eloy de l'Església. Addicte al cinema de Gaizka Urresti. Cada títol representa una mirada particular sobre la història, la memòria i la cultura, consolidant la capacitat del cinema documental espanyol per a dialogar amb la societat.

El veterà Víctor Manuel rep la seva primera nominació a Millor Cançó Original per I mentrestant, cant, del Sopar, recordant que “quan no existien els Goya” ja havia compost per a cinema, una picada d'ullet a la persistència dels creadors al llarg de dècades.

Figures que donen lluentor a la nit

Entre les entregadores de premis destaquen Karla Sofia Gascó, qui torna després d'un any d'absència a causa de polèmiques per tuits passats, i la futbolista del F.C. Barcelona Alèxia Putellas, doble guanyadora de la Pilota d'Or. La seva presència evidencia la convergència entre cultura, esport i societat en un esdeveniment que transcendeix el cinema.

A més, la gala reserva moments de música en directe, amb actuacions de Bad Gyal, Ana Mena, Betlem Aguilera, Dani Fernández, La Casa Blava, Alba Molina, Ángeles Toledano i Rigoberta Bandini, qui combina la seva faceta de presentadora amb la interpretació sobre l'escenari, unint espectacle i emoció.

Goyes d'honor i internacionals

La 40 edició ret homenatge a Gonzalo Suárez amb el Goya d'Honor per una trajectòria “sorprenent” i “pionera” que abasta cinema, literatura i periodisme. L'actriu Susan Sarandon rebrà el Goya Internacional per ser “una de les actrius més destacades del cinema de Hollywood, amb una filmografia que reuneix un bon nombre d'obres mestres i també pel·lícules icòniques que han passat a la cultura popular i joies de culte”.

Aquests reconeixements situen la gala com un esdeveniment que honra tant la trajectòria nacional com el reconeixement internacional, subratllant la capacitat del cinema espanyol de dialogar amb la història i la cultura global.

Veus del sector: un cinema sense favorita clara

Actors i directors coincideixen en la diversitat de la collita cinematogràfica. Isabel Coixet assegura que 2025 ha estat un any “extraordinari” per al cinema espanyol i afirma que “a qualsevol pel·lícula que li donin el Goya s'ho mereixerà”. Belén Rueda destaca la qualitat de Los Domingos i Maspalomas: “Totes les interpretacions són meravelloses. Vagi treball tan bo que han fet”.

Francesco Carril tria la seva favorita en Alauda Ruiz de Azúa per la capacitat de “posar davant un conflicte perquè tu et facis preguntes, però no imposa”, mentre María Ripoll ressalta l'èxit de les comèdies i la diversitat de propostes cinematogràfiques.

Barcelona com a epicentre cultural

La ciutat comtal es converteix en un escenari on la història, la política, la música i el cinema es troben. La gala dels Goya 2025 no és només un reconeixement a l'excel·lència artística, sinó un mirall de la societat espanyola, els seus debats, les seves passions i la seva creativitat, reafirmant el poder del cinema com a expressió cultural i eina de reflexió social.