Vídeo | Els Goya celebren 40 anys a Barcelona entre premis, música i denúncies per Gaza

La cerimònia, celebrada a l’Auditori Forum CCIB, combina reivindicació política, diversitat lingüística i grans èxits com els de ‘Los Domingos’ i ‘Sirat’, en una edició que també posa el focus a Gaza, l’Iran i Ucraïna.

La catifa vermella desplega xapes amb el lema ‘Free Palestine’, mentre l’escenari es converteix en altaveu de denúncies, homenatges històrics i actuacions musicals que subratllen el pes cultural de la cita a Catalunya.

Una gala marcada per la denúncia internacional

La 40a edició dels Premis Goya se celebra aquest dissabte a Barcelona amb un to inequívocament reivindicatiu. Els presentadors, Luis Tosar i Rigoberta Bandini, obren la nit condemnant la “violència” i recordant que “aquesta indústria sempre l’ha condemnada”, en paraules de Tosar.

Abans fins i tot que comencin els guardons, nominats i convidats exhibeixen xapes amb el lema ‘FREE PALESTINA’ i es declaren “estupefactes” davant l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran. La guerra a Gaza, així com els conflictes a Ucraïna i l’Iran, travessen bona part de les intervencions.

El president de l’Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez-Leite, alerta en el seu discurs sobre la “degradació” del món i el “despreu” pels Drets Humans, denuncia la persecució “brutal” a immigrants i dissidents als Estats Units i assenyala la “repressió, empresonament i execució” a l’Iran o l’Afganistan. Tot i això, reconeix que el cinema espanyol “no arreglarà res”.

Durant la cerimònia no hi ha cap menció a l’accident ferroviari ocorregut el 18 de gener a Adamuz (Còrdova), que deixa 46 víctimes, a diferència de la gala anterior, que sí començava amb un missatge per a les víctimes de la dana de València de 2024.

Diversitat lingüística i missatges socials

A l’escenari es parla en castellà, català, gallec, basc i també en llengua de signes. La inclusió adquireix protagonisme amb l’equip de ‘Sorda’, que aconsegueix tres premis i recorda que el món “exclou les persones amb discapacitat”. La directora, Eva Libertad, agraeix que ara “hi ha més empatia i desig de connectar” amb la comunitat sorda.

Miriam Garlo, premiada com a Millor Actriu Revelació, comparteix el reconeixement amb “totes les persones amb discapacitat, especialment amb les dones sordes, perquè a la violència obstètrica se li uneix la violència de la invisibilitat”. L’actriu reivindica que “sense comunicació som mobles, sense comunicació no hi ha respecte, sense respecte som un fracàs com a societat”, i es dirigeix a la seva germana amb un missatge emotiu: “La teva sensibilitat em protegeix”.

També es fan sentir denúncies contra la violència masclista, després de conèixer que el Ministeri d’Igualtat eleva a 10 les dones assassinades enguany i a 1.353 des de 2003. La violència contra els migrants és una altra de les causes presents, com expressa Joaquín Oristrell al recollir el premi a Millor Guió Adaptat per ‘La cena’.

L’èxit compartit de ‘Los Domingos’ i ‘Sirat’

En l’àmbit estrictament cinematogràfic, ‘Los Domingos’, dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, s’imposa a les categories principals en obtenir Millor Pel·lícula, Direcció i Guió Original. La cineasta es converteix en la quarta dona a guanyar el Goya a Millor Direcció i la seva obra en la cinquena dirigida per una dona que conquereix el màxim guardó.

Al recollir el premi, Ruiz de Azúa afirma: “M’agradaria agrair el reconeixement, el Goya, a totes les persones que han entès que el talent no entén de gènere, però que les oportunitats, històricament, sí”. A més, llança un missatge contundent: “No oblidem Gaza, no cultivem la indiferència”.

‘Sirat’, d’Oliver Laxe, suma sis ‘cabezones’, principalment en categories tècniques com Muntatge, Música Original, Direcció de Producció, Fotografia i So. En aquesta última, Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Pradera conformen el primer equip íntegrament femení a guanyar el premi. Casanovas reivindica que aquest èxit no sigui “una excepció sinó l’inici d’un canvi cap a una paritat real darrere les càmeres”.

El sisè guardó de ‘Sirat’ arriba en Direcció d’Art, en una nit en què també destaca el Goya a Millor Actor Protagonista per José Ramón Soroiz per ‘Maspalomas’.

L’advertència contra l’ultradreta

Un dels discursos més contundents el protagonitza la cineasta argentina Dolores Fonzi, premiada per ‘Belén’ com a Millor Pel·lícula Iberoamericana. Des de l’escenari afirma que “la ultradreta va venir a destruir-ho tot” i adverteix: “Jo vinc del futur”.

La seva intervenció connecta amb altres veus crítiques que, al llarg de la vetllada, alerten de l’avanç de posicions extremistes en diferents països.

Homenatges i memòria del cinema

El 40è aniversari dels ‘cabezones’ serveix per recordar figures com Marisa Paredes, José Luis López Vázquez, Alfredo Landa, Pedro Almodóvar o Carmen Maura. També s’evoquen moments icònics, com el discurs de Daniel Guzmán o l’agraïment de Miguel Herrán el 2016.

Albert Serra, premiat per ‘Tardes de soledad’ com a Millor Documental, defensa la “intimitat” en una cerimònia on la política té un pes destacat.

Música amb segell català

La nit comença amb un homenatge a ‘Hoy puede ser un gran día’ de Joan Manuel Serrat, citat també per Méndez-Leite. Rigoberta Bandini interpreta ‘De tot cor’, mentre Bad Gyal, vestida per la firma barcelonina Paloma Wool, canta una rumba catalana juntament amb la banda Arrels de Gràcia.

Ángeles Toledano i Alba Morena, amb l’Escola Coral de l’Orfeó Català, versionen ‘Tu mirá’ de Lole i Manuel. Ana Mena interpreta ‘La bambola’ sobre un piano, amb la col·laboració electrònica de La Casa Azul. Belén Aguilera i Dani Fernández recorden Robe, líder d’Extremoduro mort al desembre, amb ‘Si te vas’, durant l’homenatge tradicional a les personalitats de l’audiovisual desaparegudes aquest any.

En conjunt, la gala combina celebració, reivindicació i memòria en una edició que reafirma el pes cultural del cinema espanyol des de Barcelona i que projecta cap a Catalunya una imatge de compromís artístic i social en un context internacional convuls.