“Amor en català, sexe en argentí”: la trobada sentimental de dues personalitats diferents

Des de fa diverses dècades ha canviat el signe o la direcció del fenomen migratori a Espanya. Fins fa ben poc eren els nostres compatriotes els qui travessaven la frontera a la recerca de destinacions amb millors oportunitats de treball i/o de realització personal; ara mateix, passa tot el contrari. El nostre país s’ha convertit en receptor de persones que persegueixen objectius semblants, en un encontre que a tots ens és donat constatar i que ha donat lloc a nombroses conseqüències. Entre elles, la col·lisió, no sempre amable, de nombrosos tòpics ancestrals que resulten, en bona mesura, carents de qualsevol fonament.

La ja antiga corrent d’immigrants argentins ha enfrontat la societat espanyola a un col·lectiu amb trets molt marcats que caracteritzen la seva personalitat. I del mateix mode que els qui van arribar des del Río de la Plata a la península han hagut d’acceptar els trets que ens caracteritzen als espanyols, nosaltres hem hagut d’assumir els seus trets peculiars (que, per altra banda i en el fons, són molt poc diferents dels nostres, tot s’ha de dir). Aquest enfrontament és, afortunadament, pacífic i està ple de girs, bromes i sàtires. En resum, constitueix un ventall d’estereotips que mediatitzen o simplement deformen la realitat i que Gerardo Bergérez i Xavier Miralles han aprofitat per muntar una comèdia titulada “Amor en català, sexe en argentí”, que es presenta a la sala Pangolí. Per tot això, qualificar “Amor en català, sexe en argentí” de “joguina còmica” no implica cap desmeresciment, ja que és un gènere teatral tan mereixedor de respecte com qualsevol altre, sempre que estigui ben escrit i adequadament interpretat, cosa que és el cas que ens ocupa.

El plantejament és senzill i es desenvolupa al voltant del moment en què la relació de parella entre dos homes, un argentí i un català, arriba al seu terme i dóna lloc a l’aflorament de les tensions acumulades durant el temps que va durar la convivència. Un punt que encaixa com anell al dit per als autors per anar aflorant tota mena d’estereotips, prejudicis i petites maldatges que són, sens dubte, fruit d’una certa realitat però deformada, i que tracten de manera amable, sense acidesa ni desig de molestar ningú.

Bergérez i Miralles es mouen amb absoluta naturalitat: el primer, de manera notablement desmesurada i desenfrenada, tal com contemplem des d’aquesta ribera els argentins; l’altre, més circumspecte, tal com se suposa que hem de ser els catalans. Tòpic rere tòpic, utilitzats de manera teatral que, en realitat, aconsegueixen satiritzar aquells que els mantenen, un fet que convida subliminalment que cadascun de nosaltres faci el seu propi examen de consciència.

“Amor en català, sexe en argentí” és, per tant, un espectacle molt divertit, amb nombrosos girs i una sorpresa final: Bergérez, actor que assumeix el paper d’argentí, és, en realitat… ¡uruguaià! És a dir, no és argentí, però gairebé…