El Tívoli recupera “Ànima”, un gran musical català

L’estrena el 2014 de Ànima va suposar una forta aposta del TNC pel teatre musical i va recollir en el seu dia un rotund èxit. El cas és que la complexa escenografia i muntatge creats amb aquest motiu van suposar una obligada servitud per a la seva recuperació posterior. Finalment ha trobat un excel·lent emplaçament al centenari teatre Tívoli amb una acurada reposició que ha tingut visos de reestrena preferent amb tots els honors propis del cas.

Ànima va requerir un llarg procés de creació. Si haguéssim de citar alguns noms, hauríem de referir-nos als d’Oriol Burés i Víctor G. Casademunt, elements clau en aquest projecte ja que són dos dels quatre coautors de l’obra, de tres codirectors artístics —amb Gara Roda— i dels divuit intèrprets, cosa que no està gens malament. Afegiu que el primer dels citats va ser, a més, responsable de la idea original, encara que Blanca Bardají i Marc Gómez van aportar les lletres de les cançons i Adrià Barbosa la partitura (a més de la col·laboració d’Abel Garriga). Amb tots aquests elements és fàcil deduir que es tracta d’una obra de creació col·lectiva, de manera que els drets d’autor caldrà repartir-los amb saviesa salomònica.

El musical imagina la peripècia que hauria pogut viure, al Hollywood dels anys trenta, una jove apassionada pel dibuix que vol emancipar-se del món gris que l’envolta i convertir-se en creadora de cinema d’animació (és l’època de l’imperi Disney). Una ambició molt legítima, però inimaginable en aquells temps, quan aquest ofici era patrimoni exclusivament masculí i a les dones no els quedava més remei que fer de colorejadores o reproductores d’imatges. Dit tot això, és fàcil deduir que en aquesta obra subjau un evident to de reivindicació igualitària, molt adient als temps actuals. Això no impedeix que l’equip creatiu l’hagi traduït en una història de gairebé tres hores de durada que resulta molt entretinguda i que Barbosa ha il·lustrat musicalment amb sensibilitat, escrivint partitures que abasten diversos gèneres i subratllen adequadament la lletra de les cançons.

En un espectacle musical té molta importància l’escenografia, i cal reconèixer que la feina realitzada per Pizarro Studio, sota la batuta de David Pizarro i Rober de Arte, ha estat brillant. S’utilitza per a això una plataforma giratòria que permet transformar l’entorn ambiental de cada escena, complementada per la il·luminació oportuna.

Però, en fi, res d’això serviria si no s’hagués comptat amb uns bons intèrprets, i el cas és que el repartiment escollit respon plenament a les expectatives. Amb els citats Burés i Casademunt hi intervenen Paula Malia, Diana Roig, Aina Sánchez, Clàudia Bravo, Bernat Cot, Anna Ferran, Lluís Marqués, Bernat Mestre, Albert Mora, Mireia Portas, Marc Pujol, Pol Roselló, Joana Roselló, Jan Sánchez, Clara Solé i Annabel Totusaus. Tots ells diuen perfectament el text, que enllacen amb les cançons quan cal, es mouen i es desplacen per la ampla boca del Tívoli, com abans ho havien fet al TNC, ballen amb precisió matemàtica les coreografies de Clara Casals, Chema Zamora i el claqué de Saharon Lavi, i, en fi, fan que els seus personatges siguin, a la seva manera, creïbles.

Per arrodonir tot el que s’ha dit, no falten alguns efectes especials que no deixaran de sorprendre agradablement el públic que no va poder gaudir de Ànima en la seva trajectòria anterior.