Mor Jürgen Habermas als 96 anys, el filòsof que va redefinir el debat públic a Alemanya i Europa

L'intel·lectual i sociòleg Jürgen Habermas mor en Starnberg deixant una obra influent sobre comunicació, democràcia i Europa, mentre el seu pensament continua marcant el discurs polític contemporani.

|
Habermas
El filòsof alemany Juergen Habermas - Arxiu - Europa Press

 

La mort de Habermas marca el tancament d'una era de la filosofia crítica alemanya, en la qual la seva capacitat per a combinar rigor acadèmic amb intervenció pública va permetre que la ciutadania reflexionés sobre la política, l'ètica i la societat.

 

Un referent de la modernitat alemanya

Jürgen Habermas es converteix en un símbol del pensament crític europeu, amb una vida marcada per l'experiència del nazisme i la reconstrucció democràtica d'Alemanya. Les seves contribucions inclouen la teoria de l'acció comunicativa i la difusió del concepte de patriotisme constitucional. “Al final d'una vida política més aviat afavorida per les circumstàncies, no em resulta fàcil arribar a aquesta conclusió implorant, però la veritat és que més integració política, almenys en el nucli de la Unió Europea, mai ha estat tan vital per a nosaltres com ho és avui. I mai ha resultat tan improbable”, escrivia en el seu últim article el novembre de 2025.

Habermas ha romàs actiu fins als seus últims dies, participant en debats públics sobre Ucraïna, rearmament europeu i l'ètica del bel·licisme, la qual cosa reflecteix el seu compromís permanent amb els dilemes contemporanis.

 

Trajectòria acadèmica i llegat intel·lectual

Des de la seva formació a l'Escola de Frankfurt, sota la tutela de Theodor W. Adorn, Habermas ha construït un corpus intel·lectual que abasta títols com a Història i crítica de l'opinió pública, Coneixement i interès, L'espai públic i Discurs filosòfic de la modernitat. La seva obra ha establert els fonaments per a comprendre la democràcia, la societat plural i la interacció entre ètica i política.

El seu enfocament connecta el marxisme amb la Il·lustració i la democràcia, insistint en la importància de l'argumentació racional i la deliberació pública. Com recorda el canceller Friedrich Merz: “Jürgen Habermas ha acompanyat amb longitud de mires i grandesa històrica els esdeveniments polítics i socials. La seva agudesa analítica va marcar el discurs democràtic molt més enllà de les fronteres del nostre país i va actuar com un far en una mar embravida”.

 

Biografia i experiències formatives

Nascut en 1929 a Düsseldorf, Habermas va sofrir una fissura de paladar que va condicionar la seva infància i ho va portar a valorar la paraula escrita. Va ser membre de les Joventuts Hitlerianes, una experiència comuna en la seva generació, i més tard va explorar el marxisme i la socialdemocràcia, forjant la seva posició crítica enfront de les injustícies polítiques i els totalitarismes. “No és aquesta la tasca d'un ciutadà alemany de la meva generació”, deia sobre les crítiques a les polítiques d'Israel, mostrant el seu enfocament prudent però analític.

La seva vida reflecteix la transformació d'un país dividit per la guerra i la dictadura cap a una societat democràtica plural, on el debat racional i la responsabilitat pública constitueixen la base del compromís ciutadà.

 

Influència en la societat i la política europea

Habermas ha estat clau en el desenvolupament del pensament crític, la filosofia social i la teoria política contemporània. El seu enfocament sobre la deliberació pública i la democràcia deliberativa ha influït a generacions d'acadèmics, polítics i ciutadans interessats en la participació ètica i responsable. L'Escola de Frankfurt i la teoria crítica aconsegueixen amb ell la seva expressió més reconeguda en la postguerra alemanya, consolidant un llegat que transcendeix fronteres.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA