Mariane Pearl rep el primer premi “Giardinetto Un Món nou”

Tot i que ens toca viure en un món cada vegada més atrafegat i superficial, que deixa molt poc temps per al gaudi de l’amistat compartida al voltant d’una bona taula, encara hi ha persones capaces de trobar un espai per reunir-se amb certa periodicitat i sense cap altre objectiu que veure’s, tenir l’oportunitat de conversar i compartir experiències mentre es fa bona compte d’un reparador àpat. Barcelona va registrar al llarg del segle XX nombroses experiències d’aquest tipus i el cas és que encara en queden algunes que continuen plenament vigents. Com la que va iniciar el periodista i escriptor Joan de Sagarra amb tan bona fortuna que, fins i tot després de la seva desaparició, el grup d’amics sorgit al seu voltant ha continuat trobant-se fins avui.

D’aquestes trobades va sorgir un projecte imaginatiu com ha estat el de crear un guardó que tracta de distingir els valors ètics, morals i socials de determinades persones seguint la pauta que va traçar F. Scott Fitzgerald quan va dir que “caldria comprendre que les coses no tenen remei i cal estar decidit a canviar-les”. És el premi “Giardinetto Un Món nou”, la primera edició del qual ha correspost a Mariane Pearl, tal com va acordar un jurat presidit per Poldo Pomés que va voler, amb aquest veredicte, reconèixer “la seva lluita a favor del que ella denomina una ‘revolució humana’ i que no és altra cosa que viure sense por i amb esperança, a favor d’un món més just i igualitari, en harmonia i prosperitat compartida”.

Pearl és una periodista intrèpida que va treballar al Pakistan amb el seu marit Daniel, que va ser segrestat, torturat i decapitat per la seva condició de jueu i a causa de les seves investigacions sobre el jihadisme. Mariane, aleshores embarassada, va expressar el seu dolor amb el llibre Un cor invencible, que Brad Pitt va portar al cinema amb Angelina Jolie com a protagonista, i és autora també d’un altre titulat En busca de la esperanza. Col·labora, a més, en diversos mitjans de comunicació.

Mariane, que ha viscut diverses guerres —Sudan, Ucraïna, Txad, Israel…—, va comentar que en cada conflicte bèl·lic no només hi ha batalles i mort, sinó també vida quotidiana. Va recordar que, si bé és palpable la presència femenina en la professió periodística, també és molt evident la seva menor participació en tasques directives, fet que repercuteix en el reflex que les guerres tenen als mitjans, ja que mentre els homes posen l’accent en la lluita pel poder i la cobdícia, les dones mostren un major interès en la conservació de la vida.

Va anunciar que el seu proper estudi estarà dedicat als Estats Units, “un país que ha deixat de ser espai privilegiat per a la llibertat de premsa i el respecte a la independència de la línia editorial de cada mitjà”. Pel que fa a la seva visió sobre el futur d’Europa, va manifestar la seva preocupació pel perill que amenaça els drets de les dones a conseqüència d’una tendència regressiva molt evident en alguns països del vell continent. “Europa —va dir— està en un moment crític de la seva història en què o bé es decanta pel populisme irracional de Trump o lluita per conservar els seus propis valors”.

En l’acte de lliurament del premi, una obra de l’artista Justo Almendros, hi van ser presents membres destacats de la penya promotora del premi com Xavier Mas de Xaxàs, Víctor-M. Amela, Santiago Tarín, Victòria Combalia i Joaquim Luna.