El retorn de ”Mili KK” en temps de rearmament

Encara que el teatre és, en general, un espai per al desenvolupament de la ficció narrativa, també existeixen textos de caràcter essencialment documental i vinculats, per tant, a fets històrics concrets. Amb tota seguretat, el jienenc Pepe Beúnza no va ser conscient en el seu moment de la repercussió que va tenir l’actitud que va adoptar el 1971 quan va ser cridat a files per complir una de les obligacions inherents a la condició de sexe masculí. Va ser el primer objector de consciència, una condició aleshores absolutament nova que li comportaria nombrosos perjudicis, però que acabaria convertint-lo en el pioner d’una reivindicació que acabaria condicionant la pròpia supervivència del servei militar.

Perquè el que havia constituït en el seu moment un veritable avenç social —el pas d’exèrcits mercenaris a forces armades de ciutadans— va acabar sent qüestionat en favor de raons de caràcter ètic. I el cas és que el que al principi no va passar d’actituds individuals de caràcter testimonial va acabar convertint-se en un moviment social amb una repercussió tan notable que va donar lloc a la suspensió del servei militar obligatori en nombrosos països, entre ells Espanya.

Aquest moviment va inspirar Jumon Erra i Marc Angelet a fer un muntatge teatral que va rebre el títol de “Mili KK” i que va ser un espectacle que va assolir una notable repercussió en el moment de la seva estrena. L’ha recuperat l’Espai Texas sota la direcció d’Angelet i amb Joan Marmaneu, Rafa Delacroix i Xavi Navarro com a protagonistes.

“Mili KK” és, per tant, un exemple clar de “teatre documental” en què es descriu la peripècia de Beúnza, però alhora s’utilitza com a fil argumental la vivència que va suposar per a molts joves la negativa a complir aquesta obligació. L’acció dramàtica, reforçada amb acotacions audiovisuals, recorre les circumstàncies viscudes pels objectors de consciència, la repercussió social de la seva actitud i les conseqüències que els va comportar, principalment la condemna judicial i la pèrdua de llibertat, en alguns casos durant anys.

De manera que, juntament amb els Testimonis de Jehovà, els objectors van ser els únics condemnats per raons ètiques o morals.

Tenint en compte el temps transcorregut des d’aleshores, es podria pensar que “Mili KK” és un document històric sense més transcendència, si no fos perquè, com s’apunta al final de la funció, les circumstàncies de la situació mundial han replantejat de nou aquesta qüestió, fins al punt que cinc països europeus es troben en plena reconsideració de la supressió del servei militar obligatori.

Reapareixerà, al capdavall, una nova generació d’objectors de consciència? El temps ho dirà. I és que la història de la societat humana té un caràcter circular i acaba tornant una vegada i una altra al seu punt de partida.