Els llogaters destinen una mitjana de gairebé 600 euros més del que és aconsellable per pagar el lloguer

És conegut per la majoria de la societat que l'accés a l'habitatge a Espanya no és gens fàcil i que és un dels grans problemes del país. L'opció d'anar a viure de lloguer és una opció escollida per la majoria de joves, pensionistes, llars monoparentals i altres col·lectius vulnerables que decideixen optar a un lloguer a preu de mercat, ja que és impossible accedir a un habitatge en propietat. Tot i ser una bona opció, cada vegada cal fer un esforç més gran si es vol optar per aquesta opció.

Segons un informe que ha elaborat per EY per a ASPRIMA, Polítiques d'habitatge i la seva incidència a llarg termini, assegura que el percentatge dels ingressos de la llar necessari per llogar un habitatge ha passat del 28% el 1997 al 67% l'any 2020 , la qual cosa es tradueix en un increment de 39 punts percentuals.

Les principals causes d'aquestes dades tan preocupants són la precarietat laboral, l'augment gradual dels preus i unes condicions fiscals que cada cop són menys favorables i que "dificulten l'accés d'aquest bé protegit a la societat espanyola".

I és que la dada clau d'aquest informe és la següent: Els treballadors destinen una mitjana de 571 euros més a pagar el lloguer del que caldria per complir els paràmetres aconsellables de taxa d'esforç (35%). El col·lectiu que més difícil ho té per poder pagar el lloguer és el dels pensionistes. La taxa d'esforç puja fins al 103,1% en cas de jubilació i al 163% quan es tracta d'una pensió de viduïtat.

Segons ha explicat l'informe d' EY per a ASPRIMA, "Aquest sistema de sobreesforç és relativament sostenible actualment ja que tan sols el 5% de les persones majors de 65 anys viu de lloguer a preus de mercat, però a llarg termini aquesta circumstància es accentuarà donat l'envelliment de la població i una major propensió al lloguer dels joves, als quals els resulta molt complicat, i en moltes ocasions impossible, estalviar per poder fer el salt a un habitatge en propietat”.

Els pensionistes seguiran guanyant pes al mercat del lloguer. Si tot segueix pel camí esperat, l'any 2040, la seva presència es multiplicarà per 2,7 mentre que el seu esforç mitjà ja superarà el 100%. Actualment, aquest col·lectiu paga una mitjana de 784 euros més del que haurien de viure a una casa llogada.

Pel que fa als joves, la proporció d'aquests en la modalitat de lloguer ha passat del 25% el 2006 al 45% el 2020. “Aquesta situació empitjorarà amb el pas del temps i en molts casos es tornarà estructural, ja que els joves s'estan veient abocats al lloguer perquè no tenen estalvi previ", adverteix l'informe.

QUINES SERIEN LES MESURES PER SOLUCIONAR AQUESTA SITUACIÓ?

Els experts recomanen, per poder pal·liar aquesta situació tan complicada per als inquilins, posar en marxa mesures que augmentin el parc d'habitatges disponibles i que facilitin l'accés. Per exemple, recalquen la necessitat d'introduir incentius fiscals per a la promoció de noves unitats , la recuperació dels estímuls destinats a facilitar la compra d'habitatges, el foment de models alternatius al lloguer tradicional com el Build to Rent o la col·laboració publicoprivada per a augmentar l'oferta d'habitatge tant lliure com assequible.

Pel que fa als incentius destinats a fomentar la construcció d'habitatges, com els crèdits fiscals per construcció d'habitatges, el text recorda que estimulen la construcció de noves unitats i en disminueixen els preus .

"Aquestes mesures, combinades amb l'agilitació dels terminis per a l'obtenció de llicències, i plans destinats a incrementar l'oferta de sòl disponible, com el Pla Viu de la Comunitat de Madrid , repercuteixen en un preu més baix i en un augment de l'oferta d'habitatges", conclou l'informe.