Francisco Reynés: "La por al canvi és, probablement, el principal fre de qualsevol organització"

 

 

La prestigiosa revista Forbes el va nomenar BEST CEO 2020 i ha estat reconegut com a CEO de l'any a l'edició 2021 dels Platts Global Energy Awards, com definiria el seu model de lideratge? Quines qualitats, des de la seva experiència, ha de reunir un bon líder?

 

En el món actual, no crec que abans fos gaire diferent, però estic segur que ara és així, calen líders que facin una sola cosa: influir positivament. Aquesta influència s'aconsegueix a través de la col·laboració, del treball en equip i de compartir els èxits amb tots aquells que han treballat per aconseguir-ho. En aquest sentit, el que intento fer en la meva carrera professional, no només fer-ho, sinó també creure-m'ho, perquè hi crec, és reconèixer que un bon resultat és el fruit de la feina ben feta per part de moltes persones.

 

La pandèmia ha redefinit la manera de treballar i de relacionar-nos amb els nostres grups d'interès. En un moment tan atípic com el que ens està tocant viure, en què hem hagut d'acostumar-nos a les reunions en remot i la manca de contacte. Com poden els líders continuar motivant i transmetent confiança als seus equips?

 

Som persones i les persones necessiten veure's, tocar-se, sentir-se... La part tecnològica ens va ajudar a suportar una situació extraordinària com va poder ser la pandèmia, però no es pot convertir en el nostre procés del dia a dia. En el futur, hem de ser capaços de compaginar el treball flexible que ens permet l'ús de tecnologies avançades, que en molts casos no dista gaire del treball presencial, amb les relacions humanes de debò, i aquestes es donen entre persones i passen per la proximitat .

 

La digitalització ha estat un aliat indispensable durant la pandèmia perquè les companyies poguessin continuar operant i la innovació serà clau per agilitzar la recuperació econòmica i promoure un creixement sostenible. Com podem impulsar aquesta cultura innovadora dins de l'empresa? Quin paper ha tingut en la transformació del sector energètic?

 

El que és important és el canvi i el canvi és allò que forma part de l'activitat empresarial i de l'activitat humana en general. La por al canvi és, probablement, el principal fre que té qualsevol organització, econòmica, política, religiosa, esportiva, per fer alguna cosa diferent. Crec que el primer que cal tenir present és que per canviar cal vèncer la por. La cultura europea i, concretament, del sud d'Europa penalitza molt més l'error que d'altres on es fomenta el fet d'assumir riscos en benefici del canvi. Digitalitzar no és res més que canviar i per això hem de vèncer la por a la digitalització.

 

D'altra banda, la bretxa digital ha suposat una barrera per a la creació d'oportunitats i la inclusió social, quins reptes educatius i de formació tècnica hem d'afrontar per ajudar els joves a incorporar-se al mercat laboral?

 

L'evolució tecnològica està canviant la manera de fer les coses a tots els sectors. La fundació Naturgy ha dut a terme un estudi recentment sobre les capacitats que han de tenir els professionals per sobreviure al nou paradigma energètic i tecnològic. El que assenyala l'informe és que aquestes competències estan relacionades amb adquirir una formació més gran en aspectes que tenen a veure amb el món digital i amb la capacitat per adaptar-se als canvis, no només tecnològics, sinó també en les formes de treballar, relacionar-nos, etcètera.

"En el futur, hem de ser capaços de compaginar el treball flexible que ens permet l'ús de tecnologies avançades, amb les relacions humanes de debò, i aquestes es donen entre persones i passen per la proximitat"

 

En matèria de lideratge, quins n'han estat els referents, quins líders o persones rellevants l'han inspirat al llarg del camí?

 

Més que parlar de persones, em referiria a estils de lideratge. El que he desenvolupat gràcies a ells és una forta convicció en una sèrie de principis fonamentals. No han de ser gaires, però sí que han de ser sòlids. Uns principis que estiguin basats en l'ètica, l'esforç, la satisfacció per la feina ben feta, és fonamental. La segona lliçó que m'han deixat és l'actitud, actitud que es caracteritza per la confiança en les persones.

 

Tot i que cada cop són més, encara veiem poques dones en l'àmbit de la ciència i la tecnologia en llocs d'alta direcció. Com es pot incrementar la presència de les dones a les carreres STEM? Quines iniciatives serien les més eficaces des de les companyies i també des de les administracions públiques?

 

Des del meu punt de vista, s'estan fent moltes coses que van en la direcció raonable perquè com més aviat millor les dones ocupin el rol que els correspon, que és el 50 % de tot, atès que són el 50 % de la població. Pel que fa a les capacitats, lhome i la dona són completament iguals. Penso que només hem de deixar passar una mica de temps per veure com totes aquestes accions tenen el seu efecte. Poso l'exemple del programa Flex & Lead de Naturgy que intenta incorporar el talent jove a les generacions futures de directius. A la darrera edició, dels 300 tècnics que han estat seleccionats, més del 80 % són dones. És qüestió de temps que es desenvolupin dins de l'organització i estiguin en la mateixa proporció que els homes o, fins i tot, que els sobrepassin, ja que 8 de cada 10 són dones.

 

A més de la diversitat, la sostenibilitat és un altre dels grans desafiaments que tenim per davant com a societat. Les companyies energètiques espanyoles han estat un gran referent de compromís amb la transició energètica. Com poden traslladar els líders la importància de la sostenibilitat entre els grups d'interès?

 

Actualment, la sostenibilitat és una peça estratègica clau del valor duna companyia. Abans parlàvem de la sostenibilitat com un afegit, avui és al cor del pla estratègic. Entre altres coses perquè hem comprès que el valor sostenible d'una companyia passa també per tenir cura de l'entorn, que és una cosa que ens afecta a nosaltres ia les properes generacions. Què podem fer perquè això cali més? Des de Naturgy hem format una comissió de sostenibilitat a l'àmbit del comitè del consell d'administració, també hem editat un pla estratègic de sostenibilitat, hem establert uns objectius mesurables, és a dir, no només són ambicions, sinó mètriques que es poden monitoritzar, de manera que hom pugui saber si va millor o pitjor. En aquest sentit, crec que anem a la direcció correcta. A més d'això, hem de complir, ser més ambiciosos, no tant a l'objectiu, sinó al timing. A partir d'aquí, jo convidaria les companyies que encara no ho han fet que es posin fil a l'agulla. També les persones, perquè la sostenibilitat no té a veure només amb la contaminació, les relacions amb els proveïdors o els clients, també té a veure amb com ens relacionem amb la societat.

 

La sostenibilitat és una peça estratègica clau del valor d'una companyia. Abans parlàvem de la sostenibilitat com un afegit, avui està al cor del pla estratègic”

 

Ja per acabar. Els joves tornen a ser els grans perjudicats d'aquesta nova crisi, després de la recessió anterior s'han d'enfrontar ara als efectes de la pandèmia. Quin missatge positiu us enviaria a les noves generacions?

 

Els joves troben avui un món millor que el que tenien les generacions anteriors i, probablement, deixaran un món millor per a les generacions que vénen. Una manera de sentir-se vell és pensar que el món era millor abans. No és veritat ni ho serà mai perquè l?objectiu de la humanitat és progressar, no tornar enrere. Tot i això, el món d'avui ha de canviar algunes coses. Encara hi ha borses de pobresa excessives, desigualtats, diversitats en l'àmbit dels objectius polítics i econòmics que no estan ben compassades; queda molt per fer.

 

La sort que té els joves és que estan més ben formats que mai, així doncs, només ho han d'aprofitar, treballar, esforçar-se i pensar que tot el que han obtingut és gràcies als seus pares i que ells han de deixar la generació dels seus fills un llegat millor que el que han rebut. Això és el progrés, anar millorant generació rere generació. La vellesa és pensar que el progrés no millorarà allò que ja s'ha fet. Des del meu punt de vista, aquesta és una visió molt egoista.