Aquestes són les empreses alemanyes que es van enriquir amb el nazisme

El periodista David de Jong publica ' Diners i poder al Tercer Reich ' (Principal dels Llibres), una investigació sobre els llaços que van teixir algunes de les grans empreses alemanyes durant l'auge i caiguda dels nazis, aconseguint un " enriquiment que els va sortir gratis ”.

"Va ser una col·laboració que no va tenir desavantatges ni costos per a aquests empresaris", ha explicat l'historiador en una entrevista, qualificant aquestes famílies d'"oportunistes". " No és que hi hagués un vincle especial amb el nazisme, sinó que intentaven aconseguir el màxim benefici possible ", ha assenyalat.

Dr. Oekter --"potser els més ideologitzats en aquesta època", apunta l'autor--, BMW , Porsche o Allianz són algunes de les empreses que apareixen a les pàgines d'aquest llibre, que apunten algunes de les famílies més riques de Alemanya. "Són dinasties capaces de prosperar a qualsevol lloc, ja fos la República de Weimar, Alemanya Occidental i avui dia", ha ressaltat.

De tots ells, sobresurt l'empresari Friedrich Flick , únic dels empresaris que va ser jutjat a Nuremberg i que va arribar a explotar unes 100.000 persones a les seves mines i fàbriques. "Va tenir un increïble talent per a la reinvenció", parla De Jong d'una persona que als anys 70 es va convertir en una de les tres persones més riques del món.

"Va ser el pitjor perquè també va ser el que va treure més benefici de la situació. Va ser condemnat a set anys de presó després de Nuremberg per crims contra la humanitat, només en va fer tres i va ser capaç de reinventar les seves empreses fins al punt de convertir-se en màxim accionista de Daimler-Benz a la seva època de més expansió", ha destacat.

Tot i això, les altres empreses tampoc es lliuren d'un judici "moral" posterior per les seves actuacions, que inclouen la pràctica assignació de camps de concentració per comptar amb "mà d'obra" . "Teníen camps satèl·lits al voltant de les fàbriques on portaven presoners i en què oficials de les SS rebien uns diners per vigilar", ha indicat.

Les empreses que es van aprofitar de l‟explotació de mà d‟obra durant el Tercer Reich ja comptaven amb un patrimoni abans d‟aquesta època. "Va ser un llarg camí des del principi del Tercer Reich fins a la Segona Guerra Mundial: van començar a expropiar amb unes lleis racials aparentment legals que després es va transformar en pillatge", ha asseverat el periodista.

De Jong ha recordat com als anys 90 es va buscar un acord per compensar les famílies represaliades en aquest període. La quantitat final a pagar va ser de 5.000 milions d'euros, dels quals una part aniria a càrrec de l'Estat alemany i l'altra de les empreses --un total de 80 que aportarien el 60% dels diners, entre les quals hi havia Siemens o Deutsche Bank --.

"Però un dels aspectes més importants d'aquest acord és que no es va admetre per part de les empreses cap culpabilitat. Van pagar monetàriament, però per mi, moralment no es va prendre cap responsabilitat de l'esclavatge que van generar", ha dit.