Naturgy inverteix 146 milions per transformar residus en biometà i fertilitzants orgànics

La iniciativa vol servir per desenvolupar l'economia circular

|
Catalunyapressnaturgyprimped

 

Catalunyapress naturgyprimped
La col·locació de la primera pedra del projecte. Foto: Naturgy

 

Naturgy, Reganosa i Repsol col·laboren amb Impulsa Galicia per desenvolupar l' economia circular amb un projecte que transformaria a gran escala excedents de dejeccions ramaderes i altres residus en biometà, fertilitzants orgànics i CO2 neutre d'origen biològic. Aquesta iniciativa ha estat concebuda per optimitzar la gestió de purins a la comunitat autònoma, disminuir la dependència energètica de l'exterior, facilitar el compliment de les noves normes europees i ajudar a descarbonitzar la indústria, les llars i la mobilitat. Els promotors estan duent a terme actualment tasques de camp i assaigs que donen continuïtat a mesos destudis i investigacions prèvies.

 

El projecte consisteix a desplegar progressivament pel territori una xarxa de plantes que valoritzin els excedents de purins bovins, porcins i avícoles barrejats amb una quantitat menor de FORS (fracció orgànica de recollida separada) i RIO (residus industrials orgànics) del sector agroalimentari per a producció energia renovable. Així queda recollit al memoràndum d'enteniment que recentment han subscrit Naturgy, Reganosa i Repsol amb Impulsa, la societat mixta promoguda per la Xunta de Galícia amb l'objectiu d'acompanyar iniciatives empresarials que incideixin en la dinamització, el progrés i la transformació de l'economia gallega mitjançant un model verd i digital.

 

En una fase inicial, les tres energètiques planegen construir una primera planta de digestió anaeròbia que produeixi gas renovable i cinc plantes de pretractament associades a aquesta per deshidratar l'excedent de purí boví. La planta de generació de gas renovable s'emplaçaria a Meirama (Cerceda), zona de transició justa, mentre que les cinc plantes de pretractament es repartirien, en una primera fase, per municipis de la mateixa província corunyesa i de Lugo, d'acord amb una distribució fonamentada al mapa gallec d'explotacions ramaderes, optimitzant així la logística entre ambdós tipus d'instal·lacions.

 

Amb una inversió aproximada de 146 milions d'euros, en aquesta primera fase es tractarien anualment 1.240.000 tones de purins excedentaris i es produirien, a més de fertilitzants orgànics i CO2 neutre, uns 300 gigawatts hora (GWh) de biometà que s'injectarien a la xarxa de gas natural. Aquest gas renovable s'utilitzaria per descarbonitzar diferents sectors, com el del transport, el residencial i l'industrial, podent-se emprar en els processos de la refineria de Repsol a la Corunya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA