El Banc d'Espanya revela quant suposarà la pujada de les pensions a les arques del 2023

 

El Banc d'Espanya calcula que per cada punt percentual de revaloració de les pensions amb l'Índex de Preus de Consum (IPC), la despesa agregada d'aquesta partida pressupostària augmentaria uns 1.800 milions d'euros, per la qual cosa una pujada de la inflació del 8,5% --plantejada pel Govern als PGE del 2023--, suposaria uns 15.300 milions.

Així ho ha detallat el governador del Banc d'Espanya durant la seva intervenció aquest dilluns a la Comissió de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2023 al Congrés dels Diputats per explicar els nous comptes.

En total, el Govern destinarà 190.687 milions d'euros a les pensions el 2023 , cosa que es tradueix en una pujada de l'11,4% respecte a la partida del 2022, a causa de l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC, que Govern estima en una alça de l?entorn del 8,5%.

El governador del Banc d'Espanya ha tornat a reiterar la recomanació que, davant de l'escenari advers actual, s'evitin clàusules d'indiciació automàtica de la despesa pública per acompanyar el pacte de rendes del sector privat.

Això sí, el governador ha aclarit que la seva postura, a favor de la protecció dels més vulnerables davant de l'episodi inflacionista, és que s'indiciïn les pensions mínimes, encara que no la resta. "Hi ha una pèrdua de benestar i l'única cosa que podem fer és repartir el cost ", ha emfatitzat.

Tot i que des del Banc d'Espanya s'aposta per incloure els pensionistes al conjuntural i temporal pacte de rendes, el governador ha reiterat que això és una "visió completament diferent" al que suposa la indexació de les pensions amb la inflació de manera estructural , tal com ho ha decidit el Parlament.

Això sí, segons ha advertit el governador, les tendències demogràfiques que s'esperen els propers anys a Espanya generaran una pressió sobre la despesa pública molt significativa associada al sistema de pensions, cosa que fa indispensable, segons la seva opinió, "una anàlisi específica de els principals aspectes i reformes del sistema esmentat”.

Per això, ha assenyalat que el fet de fer front als increments de la despesa en pensions que es derivaran de l'envelliment poblacional requerirà noves actuacions en el futur pel costat dels ingressos, de les despeses o de tots dos.

En aquest sentit, el Banc d'Espanya ha assenyalat durant els darrers anys la conveniència de reforçar l'enllaç entre les contribucions realitzades i les prestacions rebudes , assegurant un nivell suficient per a les llars més vulnerables.

A més, Hernández de Cos ha assenyalat que caldria analitzar les conseqüències redistributives i en termes d'equitat intergeneracional de les reformes plantejades futures. Alhora, ha qualificat com a "desitjable" que es doti el sistema d'una major transparència i previsibilitat, a fi d'oferir certesa als ciutadans i de facilitar la presa de decisions en els àmbits de l'estalvi, el treball i la jubilació.

En aquest sentit, el governador ha indicat que podria ser convenient valorar la introducció de mecanismes automàtics dʻajust que adaptin alguns paràmetres del sistema als canvis que es produeixin en les dinàmiques demogràfiques i econòmiques.

 

1.400 MILIONS PER REMUNERACIÓ DE FUNCIONARIS

Pel que fa a l'impacte en els comptes de la pujada de sous de funcionaris , el Banc d'Espanya calcula que per cada punt percentual de revaloració de la remuneració dels assalariats públics, la despesa de personal s'elevaria a aproximadament 1.400 milions d'euros.
 

De cara al proper any, les retribucions públiques s'elevaran un 2,5% i es podran incrementar fins a un punt addicional en funció de variables vinculades a l'IPC i al PIB nominal.

Els funcionaris rebran un 0,5% més si la suma de l'IPC harmonitzat del 2022 i de l'IPC harmonitzat avançat del setembre del 2023 supera el 6%. L'altra variable, també del 0,5%, s'aplicarà si el PIB nominal iguala o supera l'estimat al quadre macroeconòmic que acompanya els PGE del 2023.