Foment del Treball celebra la sentència del Tribunal Suprem que descarta la nul·litat automàtica de l'acomiadament acordat sense causa vàlida durant la pandèmia

Foment del Treball ha celebrat la sentència del Tribunal Suprem que descarta la nul·litat automàtica de l'acomiadament acordat sense causa vàlida durant la pandèmia. Ja fa dos anys la confederació que representa els empresaris i la indústria catalana va manifestar durant la pandèmia que aquesta norma aprovada pel Consell de Ministres era inacceptable, “una decisió precipitada gravíssima, unilateral i injustificada, de dubtosa constitucionalitat”.

En aquell moment, Foment del Treball va manifestar davant els responsables de la negociació d'aquesta normativa i mitjançant diverses notes de premsa i intervencions públiques, que era inacceptable en tractar-se d'una "decisió precipitada gravíssima, unilateral i injustificada, de constitucionalitat dubtosa que atempta la llibertat d'empresa, i que aboca a moltes d'elles al concurs de creditors i en la seva liquidació. Els empresaris no podem admetre que es posi en dubte l'honorabilitat dels empresaris sota sospita de frau a conseqüència de la lluita contra la Covid-19 ”.
 

Així mateix, per part de Foment del Treball s'ha exposat que "Les mesures sobre l'acomiadament
previstes al RDL són de dubtosa constitucionalitat, ja que atempten contra el principi de llibertat d'empresa constitucionalment reconegut a l'article 38 de la carta magna". La sentència del Tribunal Suprem reforça, doncs, aquest principi constitucional i la seguretat jurídica.

Ara, el Ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem dóna la raó als arguments de Foment del Treball , ja que ha estimat el recurs davant la sentència del TSJ del País Basc que oposava per la nul·litat dels acomiadaments, en entendre que estaven prohibits i incorrerien en frau.

Per tot això, Foment del Treball es congratula de la Sentència del Tribunal Suprem , que sintonitza amb els arguments en defensa de la llibertat d'empresa exposats per la patronal catalana en el procés de negociació i aprovació del Reial decret llei 9/2020 i següents.

AQUESTA ÉS LA NOTA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

“La sentència, el text de la qual es donarà a conèixer en els propers dies, conclou que l'acomiadament desconeixent el que preveu aquesta norma no s'ha de qualificar com a nul, llevat que hi hagi alguna dada específica que així ho justifiqui (vulneració d'un dret fonamental, el·lusió de normes procedimentals sobre acomiadament col·lectiu, concurrència d'una circumstància subjectiva generadora d'especial tutela). S'argumenta a aquest efecte el següent:

1r) Ni la referida norma conté una veritable prohibició, ni les conseqüències que hi hagi un acomiadament fraudulent comporten la seva nul·litat, llevat que hi hagi previsió normativa expressa (com passa en el cas d'elusió del mecanisme de l'acomiadament col·lectiu). De la mateixa manera, tampoc l'acudiment a l'ERTE no apareix com una veritable obligació.

2n) La qualificació de l'acomiadament com a nul es descarta perquè les previsions sobre el tema (tant de l'ET com de la LRJS) ignoren el supòsit de frau (llevat d'acomiadaments “por degoteig” que eludeixen el procediment de l'extinció col·lectiva).

3r) Quan aparegui una extinció del contracte de treball acordada per l'empresa i no tingui causa vàlida cal qualificar-la conforme a la legislació laboral vigent, tant per l'especialitat d'aquest sector de l'ordenament com per la pròpia remissió de l'article

6.3 del Codi Civil (qualificant com a nuls els actes contraris a normes imperatives i prohibitives “llevat que s'hi estableixi un efecte distingit per al cas de contravenció”).