La CEOE tanca aquest dimarts el termini d'inscripció de candidatures, amb Garamendi i Guinda com a aspirants

La Confederació d'Organitzacions Empresarials (CEOE) tancarà aquest dimarts, 8 de novembre, el termini per a la inscripció de candidatures per a la presidència de la patronal, amb l'actual president, Antonio Garamendi, i la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, com aspirants.

Garamendi va comunicar la seva intenció d'optar a la reelecció el 21 de setembre passat, quan la Junta Directiva de la CEOE va acordar el 23 de novembre com a data per a la celebració de l' Assemblea Electoral , mentre que Guinda va anunciar la seva candidatura aquesta setmana.

Els estatuts de la CEOE estableixen que els candidats a la Presidència han de comptar amb el suport de, almenys, 20 representants vocals de la nova Assemblea General , que, alhora, siguin representants de, almenys, quatre diferents organitzacions membre de ple dret.

Garamendi va assegurar fa a finals d'octubre, en una trobada del Club Segle XXI , que comptava amb "l'aclaparador suport de les organitzacions", amb el suport de "tots els territoris menys un" i dels "grans sectors".

Aleshores, l'únic competidor que valorava la possibilitat de disputar la presidència de la CEOE a Garamendi era el president de Faconauto, la patronal de l'automòbil, Gerardo Pérez, tot i que finalment va descartar la idea.

En aquells dies, també va sonar el nom del president de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme), Gerardo Cuerva , i va ser el mateix Garamendi qui ho va desmentir i va dissipar qualsevol rumor de dubtes entre ells.

Sense Pérez ni Cuerva a la carrera electoral de la CEOE , el camí de Garamendi semblava clar per revalidar el seu lloc quatre anys més més, fins que aquesta setmana Guinda va confirmar la seva candidatura en una roda de premsa.

UNA CEOE "MÉS PROPOSITIVA" I "D'A baix a dalt"

Guinda va triar la seu d' Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (Aspapel), a Madrid, per presentar la seva candidatura en un acte de "transparència, honestedat i respecte" al sector de què procedeix, com ella mateixa va assenyalar.

La candidata a la presidència de la CEOE va evitar les crítiques a l'actual president ia la seva gestió i es va centrar a exposar la seva agenda per a la patronal, "més propositiva" i més consultiva amb les bases, amb capacitat d'escolta "de baix a dalt per arribar a millors solucions".

La vicepresidenta de Foment del Treball va insistir diverses vegades al llarg de la roda de premsa en la necessitat de consultar més les organitzacions i associacions que integren la CEOE , i va defensar que la patronal només "ha de ser complaent amb els seus socis, que és els qui representa”.

Si Garamendi manifestava en públic un suport "aclaparador" a la seva candidatura, Guinda ha preferit guardar-se els seus avals fins al dia de la inscripció oficial de la seva candidatura a la CEOE.

"Es coneixeran quan els dipositi, abans del 8 de novembre, encara que podeu tenir les vostres sospites", va comentar a la roda de premsa.

A més de ser vicepresidenta de Foment del Treball, Guinda és membre de la junta de la CEOE des del 2018. També s'exerceix com a directora tècnica de l'Associació Espanyola de Cogeneració (Acogen), sector que representa al Consell Consultiu d'Electricitat de la Concisió Nacional de Mercats i Competència (CNMC). Així mateix, és vocal de les juntes directives d'Aspapel i de Gasindustrial.

VISIONS SIMILARS SOBRE L'SMI

La CEOE s'enfrontarà les pròximes setmanes a la negociació del Salari Mínim Interprofessional (SMI) , a la taula tripartida amb el Govern i els sindicats. La intenció del Govern és elevar l'SMI el 2023 al 60% del salari mitjà espanyol i els sindicats esperen que l'Executiu compleixi la promesa.

Garamendi i Guinda han manifestat una visió similar sobre l'SMI, i tots dos coincideixen que la quantia ha de variar en funció del sector o de la comunitat autònoma.

El president de la CEOE ha expressat en diverses ocasions les seves reticències a una nova pujada de l'SMI i argumenta la seva decisió que en algunes autonomies l'SMI ja és superior al salari mitjà, i afegeix que molts empresaris no poden fer front a aquesta revisió salarial.

Guinda s'ha pronunciat en una línia semblant i s'ha mostrat partidària d'abordar l'SMI des d'"una visió més pragmàtica", ja que "no hauria de ser el mateix" segons el sector i la situació del treballador.

"No ens ha de fer por regular les coses des de la complexitat, perquè el que hem de perseguir és que l'economia funcioni", va expressar Guinda .

Pel que fa a les pujades salarials del sector privat, la candidata a la presidència va reafirmar que els sous "han de pujar", encara que sense parlar de forquilles i sempre en funció de la situació particular de cara àrea.

Pel que fa a aquesta qüestió, Garamendi s'ha mostrat més caut en les intervencions i apel·la als convenis sectorials i d'empreses, amb pujades salarials, que s'han anat pactant de manera concreta.

Al marge d'aquests convenis, la patronal i els sindicats van deixar en suspens la taula de l' Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) al maig per les discrepàncies sobre la clàusula de revisió salarial que reclamaven els sindicats.

DESACORD A LA REFORMA LABORAL

Mentre que Garamendi encoratja a respectar la reforma laboral, pactada a finals del 2021 entre el Govern, la CEOE i els sindicats, després d'uns nou mesos de negociació, Guinda va mostrar a la roda de premsa els seus dubtes sobre això.

La rival del president de la patronal considera que la nova normativa, que encara no fa un any que està en vigor, no s'adequa a la situació actual del mercat de treball. A parer seu, això dóna "una oportunitat d'abordar una nova reforma laboral per actualitzar" l'actual.

Al marge d'aquesta diferència, les posicions de Garamendi i Guinda coincideixen en altres qüestions com els recels contra l'impost a la banca ia les energètiques, oa la necessitat que el pacte de rendes vagi més enllà dels salaris i inclogui també aspecte com les pensions o els funcionaris.