Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research
Les fonts d'informació en temps real es generen tant al sector privat com a l'administració pública
Si bé fa uns anys que els economistes han anat incorporant les dades massives ( big data ) a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha suposat una veritable revolució de l'economia en temps real. Disposar d‟informació al moment era imprescindible per gestionar la crisi i poder prendre decisions ràpidament. Per exemple, gràcies a les dades de Google Mobility Report es va poder mesurar l'impacte de la COVID-19 en la mobilitat de les persones després de les restriccions sanitàries i gràcies a les dades d' Opportunity Insights , l'impacte econòmic de la pandèmia als EUA A CaixaBank Research, juntament amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), han desenvolupat unmonitor pioner a mesurar en temps real la desigualtat i el paper de l'estat del benestar a Espanya.
Les fonts d'informació en temps real es generen tant al sector privat (companyies de telefonia, internet, financeres, etc.) com al si de l'Administració pública, la qual atresora dades de registre que són una font inigualable d'informació econòmica. L'Agència Tributària , per posar un exemple, té les dades més detallades i actualitzades sobre l'evolució de les empreses espanyoles gràcies a les declaracions d'impostos.
La informació que s'obté a partir de les dades massives es complementa amb la que ofereixen dades més tradicionals com ara les enquestes o els experiments econòmics. No obstant això, la primera ofereix més granularitat i immediatesa. En estar creades per a altres finalitats, les dades massives ja estan disponibles (només s'han de processar i analitzar, no cal elaborar una enquesta, per exemple), de manera que la informació econòmica resultant es cull a un menor cost i pot arribar a proporcionar mostres més representatives i més grans.
L'economia en temps real pot jugar també un paper important en el disseny i la implementació de les polítiques públiques. Les dades massives afavoreixen un disseny més ajustat de les polítiques econòmiques i que es focalitzin en aquells col·lectius que més ho necessiten (el que es coneix com a smart policies ). També permeten un seguiment a posteriori de les mesures, una vegada implementades, i ajustar-les a temps real quan calgui.
La nova contribució de l'equip de CaixaBank Research a aquesta revolució és elportal d'Economia en temps real , un projecte pioner que té per objectiu monitoritzar l'evolució de l'economia espanyola a través de 12 indicadors construïts amb dades internes de CaixaBank, agregats mitjançant tècniques de big data . Els indicadors s'agrupen en cinc àmbits: consum, habitatge, turisme, salaris i desigualtat. Cadascun d'aquests indicadors es pot consultar per diferents dimensions, cosa que permet identificar diferències entre col·lectius (edat, sexe, ingressos, sector d'activitat), regions (comunitats autònomes, municipis)... En total, se'n publiquen més de 800 sèries de dades que s'actualitzen mensualment.
El portal permet analitzar qüestions molt rellevants a l'incert context econòmic actual. Una de les principals preocupacions és el grau de desacceleració del consum privat com a conseqüència de la forta pujada dels preus. L'indicador de consum de CaixaBank Research mostra una tendència descendent i un creixement inferior al de la inflació, cosa que apunta que el consum en termes reals estaria reculant. En concret, al mes de setembre, la despesa presencial amb targetes espanyoles va avançar el 7,0% interanual, el ritme d'avanç més baix del 2022. Per categories de despesa, s'observa una evolució molt diferenciada. D'una banda, detectem un enèrgic avenç en lleure i restauració (13,6% interanual), d'acord amb la bona evolució del sector turístic, i de la despesa en productes de primera necessitat (18,0% interanual), reflex del fort repunt del preu dels aliments. De l'altra, la despesa en béns duradors creix de manera molt més tímida (2,3% interanual), en un context d'elevada incertesa i de pèrdua de poder adquisitiu de les llars.
Escriu el teu comentari