Europa es prepara per entrar en recessió el 2023

La Comissió Europea preveu que el conjunt de la Unió Europea (UE) entri en recessió tècnica entre el tancament de l'actual exercici i l'inici del 2023, ja que la majoria dels Estats membres experimentaran dos trimestres consecutius de contracció a la seva economia.

En concret, la UE preveu encadenar una contracció del -0,5% el quart trimestre del 2022 i del -0,1% els primers tres mesos del 2023 , amb una expansió del 0,2% el segon trimestre i del 0,4% en els darrers sis mesos del proper any.

Valors gairebé idèntics als de la zona de l'euro, on el creixement de l'economia en l'últim trimestre del 2022 se situa en un -0,5%, al qual segueix un -0,1% el primer trimestre del 2023, amb previsions de un repunt del 0,2%, 0,3% i 0,4% per als tres trimestres següents.

Tot i això, aquesta recessió no es donarà a tots els països, com és el cas d'Espanya, que aconseguirà evitar que el creixement del Producte Intern Brut (PIB) es contregui durant dos trimestres consecutius, quedant, d'acord amb les previsions, al -0 ,3% el darrer trimestre del 2022, però al 0,0% el primer del 2023, mentre que el segon trimestre del proper any espera una expansió del 0,3% i del 0,5% el tercer i quart trimestres del proper exercici.

D'aquesta manera, les previsions de Brussel·les contemplen que el PIB de la UE el 2022 avanci un 3,3%, mentre que espera un alentiment fins al 0,3% el 2023 i posteriorment un repunt de l'1,6% el 2024.

Així mateix, per a la zona de l'euro, els nous pronòstics apunten que el PIB creixerà un 3,2% aquest any per frenar-se al 0,3% el conjunt del 2023 i augmentar un 1,5% el 2024.

Mentrestant, la inflació a la UE ha continuat augmentant "més ràpid del que s'esperava", tot i que es creu que el bec "està a prop, molt probablement, a finals d'aquest any", ha assenyalat aquest divendres el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni , que ha afegit que la inflació general arribarà al 9,3% a la UE i el 8,5% a la zona de l'euro a finals del 2022 per desaccelerar l'any que ve, fins al 7,0% a la UE i el 6 ,1% a la zona de l'euro, abans de precipitar-se "amb més força" el 2024.

Tot i això, Gentiloni ha reconegut que el mercat laboral continua sent el "punt positiu" de l'economia de la UE i que s'espera que mantingui la seva "resistència". En aquest sentit, es preveu que l'augment de la desocupació el proper any sigui moderat, abans de tornar a caure el 2024.

D'altra banda, es preveu que els dèficits públics es mantinguin per sobre del 3%, però que les ràtios de deute continuïn disminuint . Segons ha explicat Gentiloni, des del 4,6% del 2021, el dèficit pressupostari agregat de la UE hauria d'assolir el 3,4% el 2022, el 3,6% el 2023 i el 3,2% el 2024, mentre es calcula que la proporció del deute agregat respecte al PIB a la UE disminueixi del 89,4% el 2021 al 84,1% el 2024.

Així, el comissari d'Economia ha incidit que s'espera que gairebé totes les economies de la UE segueixin creixent el 2022, per experimentar després una marcada desacceleració de l'activitat el 2023, abans de veure un repunt el 2024.

MESOS "COMPLEXOS"

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos , ha advertit que els propers mesos seran "complexos" pel baix creixement econòmic, la recessió tècnica com a escenari central i l'elevada inflació.

Guindos també ha augurat que el 2023 hi haurà menys creixement i que s'enduriran les condicions financeres , tot això en un moment amb una "incertesa enorme".

"Pot ser que els mercats estiguin infraestimant la persistència de la inflació i, per tant, el que és el comportament de la política monetària", ha afegit, ja que els mercats sempre reaccionen a curt termini, en paraules.

POLÍTICA FISCAL

Ha defensat la necessitat que hi hagi una política fiscal "molt més selectiva i temporal" i centrada en el suport a rendes dels grups vulnerables, a diferència de l'aposta expansiva davant de la pandèmia.

Guindos també ha posat sobre la taula el risc que suposa un potencial conflicte entre la política monetària, que ha dit que seguirà amb el procés de normalització de preus, i la política fiscal, que segons ell “té un paper important a jugar”.

"Si hi ha una política fiscal que es comença a considerar que és irresponsable en un entorn de normalització de la política monetària, immediatament els mercats comencen a elevar els tipus d'interès, cosa que té implicacions per a l'estabilitat financera", ha advertit.

PREUS I DESACCELERACIÓ

Guindos també ha dit que no es pot únicament distorsionar el senyal de preus ja que si és així, al final es dificulta segons ell el procés de transició a una economia més verda, que és “una necessitat prioritària en els propers anys”.

"És important que comenci a haver-hi una trajectòria clara de desacceleració de la inflació general i subjacent, és fonamental per millorar la renda real de les famílies europees i per passar un senyal clar d'estabilització del que seran les pujades a futurs i per tant per a no afectar negativament els mercats financers", ha resumit.

Ha assegurat que tot això reforça el compromís amb l'estabilitat de preus, que als seus ulls és el "factor clau" per recuperar el creixement econòmic i per evitar episodis d'inestabilitat financera.