Espanya s'ha col·locat com el país amb més creixement de deute públic de tota la zona euro. Des del 2019 al 2021 , les dades d' Eurostat mostren com el passiu creix a dos dígits (mesurat en diferència per punts percentuals) en diverses de les principals economies de la Unió Monetària (amb l'única excepció d' Irlanda ). Tot i això, només en el cas espanyol aquest avenç supera els 20 punts percentuals. Com a resultat aquesta variable va acabar el passat exercici en el 118,3% del PIB , un nivell rècord malgrat haver experimentat una lleugera reculada respecte al 2020.

Es tracta d'una diferència que supera en gairebé 10 punts l'avenç mitjà de tota la zona de l'euro en aquest període (situat en 11,5 unitats) i que se situa notablement per sobre dels increments en l'endeutament públic d'economies directament comparables com Itàlia (16,2) o França (15,4) al mateix període.

El deute de la banca espanyola amb el BCE va pujar lleugerament al setembre

Alemanya dóna un avenç del passiu públic de 9,7 punts entre el 2019 i el 2021 , d' acord amb les últimes dades homologades per Eurostat . A més, la comparativa resulta encara més adversa per al nostre país en tenir-se en compte que el punt de partida, en el cas del país ara governat per Olaf Scholz , era notablement més moderat que el mateix d' Espanya .

El comportament d' Espanya pel que fa a l'increment del seu endeutament tampoc té comparació en les economies de mida petita de la Unió Monetària com són Malta, República Txeca i Eslovàquia.

Davant d'una anomalia d'aquesta envergadura, tot apunta que estan actuant forces en la gestió dels comptes públics que van més enllà de l'efecte que ha tingut la crisi sanitària global provocada pel Covid-19 i que ha estat capaç de descavalcar l'equilibri de les Administracions de tots els països desenvolupats.

La veritat és que l'increment del despesa de les administracions acumula una inèrcia heretada dels temps anteriors a aquesta crisi que ha fet que el nivell de despesa pública (l'altra cara de l'endeutament d'aquest sector) se situï folgadament per sobre del 50% del PIB els últims anys.

Una evolució d'aquest tipus suposa una debilitat considerable encara que es pugui al·legar que l'increment de la inflació i el creixement del PIB que encara perdura ( un 0,2% el tercer trimestre del 2022 d'acord amb les últimes dades de la Comptabilitat Nacional) estan alleugerint la càrrega del deute actualment.

L'increment de la despesa de les administracions acumula una inèrcia heretada dels temps anteriors a aquesta crisi que ha fet que el nivell de despesa pública se situï folgadament per sobre del 50% del PIB els últims anys.

Aquest efecte és purament estadístic i cal tenir en compte a més el ràpid encariment que les condicions de finançament estan presentant a la Unió Monetària. Va ser la setmana passada quan el BCE va decidir un altre fort increment dels tipus d'interès en 75 punts bàsics addicionals mentre enduria les condicions d'accés a la liquiditat dels bancs comercials.