Els 6 reptes en matèria econòmica i laboral d'Espanya per al 2023

L'any 2022 encara el seu darrer mes i, per això, més enllà de fer balanç cal pensar en futur i determinar quins seran els grans reptes de l'any que ve a Espanya . En matèria econòmica i laboral , per exemple, en un context d'inflació com el que vivim, les mesures que es puguin prendre per part de l'executiu que lidera Pedro Sánchez seran clau per a empreses i famílies.

Pel despatx d'advocats Pérez-Llorca , el 2023 Espanya afronta 6 grans reptes en aquest àmbit . Cal tenir en compte, a més, que com a molt tard el 10 de desembre de l'any que ve se celebraran eleccions generals . 2023 serà un any marcat pel pas per les urnes, ja que al maig també se celebraran comicis municipals i és possible que també hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya , ja que després de la ruptura de l'acord entre Esquerra i Junts, els catalans també podrien tenir de passar per les urnes.

1) Pressupostos generals 2023 . Una de les patates calentes que, des del 24 del mes passat, està aprovada. Els vots del bloc d'investidura (PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana, PNB, EH-Bildu, PDeCAT, Més País-Equo, Compromís, Coalició Canària i PRC) van servir per poder tirar endavant uns comptes amb més despesa social que les actuals .

Inclosos en els comptes hi ha, com a aspectes més destacats, l' increment de l'ingrés mínim vital (IMV) , la pujada de la prestació de desocupació i l' augment de les pensions (contributives i no contributives) al voltant d'un 8,5% .

2) Increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) . Un altre aspecte clau en un context econòmic com l'actual, amb inflació, pujades del preu dels subministraments bàsics i els aliments. Després de la pujada a 1.000 euros via el Reial decret 152/2022 aprovat a principis d'aquest 2022, la intenció del govern de coalició és tornar-lo a pujar l'any que ve.

Així, el gener de l'any que ve es proposarà que l' SMI d'Espanya passi a ser de 1.100 euros . Seguiria per sota, per exemple, de països europeus com França, Irlanda, Alemanya, Gran Bretanya, Irlanda.

3) Sistema de cotització per a autònoms . Les dades de principis d' aquest 2022 xifraven en més de 3,3 els milions de treballadores per compte propi a Espanya . El nou sistema, que es va aprovar al juliol i entrarà en vigor l?1 de gener, inclourà 15 trams per determinar les bases de cotització i les quotes, en funció dels rendiments nets de l?autònom.

Per al 2023 , la quota mínima de cotització serà de 230 euros al mes per als que tinguin rendiments nets inferiors a 670 euros mensuals i aquesta s'incrementa progressivament fins als 500 euros mensuals per als treballadors per compte propi amb rendiments nets mensuals superiors als 6.000 euros.

4) Llei de start ups . S'està negociant i ha de passar pel Senat. Es crea per donar més cobertura legal i suport econòmic a les empreses emergents de base tecnològica i per ajudar a construir un ecosistema empresarial capaç de convertir-se en el motor de la modernització de l'economia.

Planteja bonificacions i afavoreix que talent estranger vingui a treballar a Espanya (els anomenats nòmades digitals), encara que un dels dubtes que genera és que no necessàriament es beneficia empreses creades al nostre país. També haurà d'estar pendent de la fiscalitat en els casos de persones que treballin al territori espanyol per a empreses que no tinguin seu fiscal al país.

5) Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i la Seguretat Social. Hauria de ser una de les grans prioritats per a l'any que ve, però des de Pérez-Llorca apunten que no s'esperen grans novetats del Govern.

De fet, ja s'han fet servir eines com el big data i els algoritmes per detectar possibles fraus . Els eixos en què se centra Inspecció de Treball són els contractes temporals , els falsos autònoms i les plataformes (el 2021 es va crear la Llei Rider).

Igualment, en aquest àmbit, es té en compte també la lluita contra la precarització , els treballadors fixos discontinus i la prevenció de riscos laborals (PRL) .

6) Llei de famílies . Un aspecte a resoldre. S'hauria d'haver portat al Consell de Ministres de dimarts 29 de novembre passat, però finalment no es va fer. Amb la seva creació es vol establir la directiva de conciliació de la vida familiar i professional a l'ordenament espanyol.

Inclourà un permís de 5 dies retribuïts a l'any per tenir cura de familiars, categoria en què s'inclouen fills, pares i convivents.