Quan recuperarà l'economia espanyola el nivell previ a la pandèmia?

La pandèmia pel Covid-19 va obrir la caixa de pandora en matèria de problemes econòmics. Primerament, va començar amb la retallada de treballs i amb l'escassetat de primera matèria. Tot seguit, va arribar la guerra de Rússia i Ucraïna, que va empitjorar la inflació que va arrencar en primera instància amb la pandèmia. Per tant, des del 2020 l'economia espanyola i europea ha estat titubejant i, en certs moments, amb ganes de convertir-se en una crisi econòmica.

Tot i això, Espanya ha sabut esquivar el sotrac i encaminar-se cap al futur amb una perspectiva positiva. El que falta saber és quan s'arribarà als nivells previs a la pandèmia: mentre que Pedro Sánchez, el president del Govern, ha dit que es recuperarien "aviat" els nivells prepandèmics, Funcas ha apuntat cap al 2024.

PERE SÁNCHEZ, AMB PREVISIONS A "CORTO" TERMINI

El president del Govern, Pedro Sánchez , va anticipar que Espanya recuperarà "aviat" els nivells de Producte Interior Brut (PIB) previs a la pandèmia. "Hem recuperat el nivell d'ocupació prèvia a la pandèmia, aviat recuperarem els nivells previs de PIB i la desigualtat no ha augmentat com sí que va passar durant la crisi financera", ha destacat el cap de l'Executiu a la Cambra Baixa.

El president ha exalçat que Espanya s'ha acabat el 2022 amb una taxa de creixement econòmic superior al 5%, amb la inflació més baixa de tot Europa, amb un rècord d'afiliació a la Seguretat Social i amb l'atur més baix dels darrers 15 anys . "Ens queda moltíssima feina per fer. No ens conformem, però crec que els resultats hi són i el que fan és certificar l'èxit o l'eficàcia de les nostres respostes i ens animen a seguir en aquest camí inicial", ha subratllat el president.

El cap de l'Executiu de coalició ha defensat la seva resposta per fer front a les crisis a què s'ha enfrontat des que va arribar a la Moncloa --Covid-19 i guerra a Ucraïna--, davant de les receptes "neoliberals" impulsades a la anterior crisi financera.

"Com a executiu governem per a tota la ciutadania, però si cal prioritzar, aquest Govern no té clar: governem prioritàriament per a aquesta majoria social tantes vegades relegada durant els pitjors anys de la crisi financera", ha emfatitzat.

Tot i això, el president ha assegurat que des del Govern es posaran tots els recursos de l'Estat al servei de la majoria, i no al revés. "Molt menys al servei d'una minoria poderosa mentre es condemna el 'salvi's qui pugui' la majoria de la gent", ha subratllat el cap de l'Executiu.

A més, ha apuntat que aquesta vegada hi haurà pujades del salari mínim interprofessional i no la seva congelació com va passar en el passat mentre els dirigents governamentals de llavors cobraven "sobresolts a A ia B".

FUNQUES, AMB LA VISTA POSADA EL 2024

La Fundació de les Caixes d'Estalvi ( Funques ) espera per al 2024 un creixement del Producte Interior Brut (PIB) de l'1,8%, en línia amb la progressiva recuperació de l'economia europea, i preveu que aquest any arribarà al nivell d'activitat previ a la pandèmia.

A l'últim número de 'Quaderns d'Informació Econòmica', editat per Funcas, els experts de la Fundació Raymond Torres i María Jesús Fernández han explicat que, en tot cas, les previsions estan molt condicionades per un elevat grau d'incertesa, tant pel que fa a que es refereix als mercats energètics, com ara el risc geopolític, l'evolució de l'economia xinesa, el ritme de pujada dels tipus d'interès oficials o la resposta dels mercats financers a les emissions de deute públic.

A més curt termini, Funcas ha assenyalat que els ajustaments realitzats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a les xifres de creixement trimestral del 2022, juntament amb la tendència a la moderació dels preus de l'energia, obliguen a una revisió a l'alça de les previsions de creixement del PIB per al conjunt de l'exercici passat, que s'hauria situat en una taxa del 5,2%.

Alhora, apunten que la previsible desescalada de l'IPC el 2023 compensarà en part els efectes del gir restrictiu de la política monetària sobre la despesa, encara que l'esgotament progressiu del matalàs d'estalvi de les llars limitarà la trajectòria del consum privat.

En conjunt, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) retrocedirà fins a situar-se en una taxa mitjana anual de l'1% el 2023, tot i que amb importants contrastos al perfil trimestral.

En concret, Funcas preveu que, després de la lleu caiguda anticipada el primer trimestre, s'espera que el PIB avanci a un ritme trimestral proper al 0,4%. Fruit d'això, i de la recuperació progressiva de l'economia europea, el creixement podria assolir l'1,8% el 2024, cosa que permetria recuperar el nivell d'activitat previ a la pandèmia. Tots els components, tant interns com externs, aportaran creixement aquell any.

Pel que fa als preus, des de Funcas han indicat que la desescalada de l'IPC iniciada al tancament del 2022 es prolongarà, si bé de manera gradual per la inèrcia que caracteritza la inflació subjacent --la que s'obté descomptant els preus de l'energia i dels aliments frescos--.

Preveu així que el deflactor del consum privat creixerà aquest any un 4,4%, vuit dècimes menys que en l'anterior previsió. Per la seva banda, el deflactor del PIB, la variable que reflecteix millor la dinàmica subjacent, s'incrementarà un 4,1%

CREIXEMENT DE L'OCUPACIÓ

D'acord amb l'informe, l'alentiment previst de l'economia internacional, i en particular de l'europea, farà efecte en els comptes externs i provocarà un deteriorament de la balança per compte corrent el 2023.

Tot i això, Funcas estima que la tendència canviarà el 2024 gràcies a la millora global per a aquest any, unida al bon posicionament competitiu de les empreses espanyoles.

"En tot cas, tenint en compte els fons europeus 'Next Generation', el saldo total es mantindrà en terreny positiu durant tot el període de previsió", ha assenyalat Torres. Pel que fa al mercat laboral, l'expert ha anticipat que se'n ressentirà per la desacceleració, però sense revertir la recuperació registrada els últims mesos.

Funcas preveu la creació de gairebé 100.000 llocs de treball nets durant aquest exercici i de 250.000 addicionals el 2024 (en termes equivalents a temps complet).