L'Estat aprova la pujada de l'SMI a 1.080 euros mensuals amb efecte retroactiu des de l'1 de gener

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la pujada en un 8% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) , fins a 1.080 euros al mes en 14 pagues, amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

Aquest increment va ser acordat pel Govern, CCOO i UGT el 31 de gener passat, amb el rebuig de les patronals CEOE i Cepime, que no van assistir presencialment a cap de les dues reunions que es van convocar per abordar la quantia d'aquesta renda mínima.

Amb l'increment aprovat aquest dimarts, l'SMI se situarà, amb efectes des de l'1 de gener d'aquest any, a 15.120 euros anuals, 1.080 euros al mes i 36 euros al dia.

En el cas dels treballadors eventuals i temporers els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedeixin els 120 dies, la quantia del salari no podrà ser inferior als 51,15 euros per jornada legal en activitat.

Per als empleats de la llar que treballin per hora, l'hora treballada es pagarà el 2023 a 8,45 euros, resultat d'incloure tots els conceptes retributius, les gratificacions extraordinàries, els descansos i les vacances.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern i titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha destacat que des que Pedro Sánchez va arribar a la Presidència del Govern l'SMI ha pujat gairebé un 50%, prop de 350 euros , i ha subratllat que amb el seu augment fins als 1.080 euros es compleix un dels compromisos que va fer en el discurs d'investidura i l'acord de coalició amb Unides Podem.

Per la seva banda, la vicepresidenta segona i titular de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha destacat que, amb l'alça de l'SMI fins als 1.080 euros, que afectarà uns 2,5 milions de treballadors no emparats per la negociació col·lectiva , Govern compleix amb el seu compromís de legislatura de situar aquesta renda mínima al 60% del salari mitjà espanyol, com estableix la Carta Social Europea.

"El Govern compleix els seus compromisos de programa. Complim amb l'acord de govern i amb el compromís del 60% recollit a la Carta Social Europea (...) Avui també estem complint amb Europa", ha subratllat la vicepresidenta segona.

Díaz ha ressaltat a més que l'SMI "és una variable que permet canviar la vida de la gent", de manera que el seu ascens fins als 1.080 euros al mes permetrà, per exemple, que una mare compri peix o fruita de temporada als fills.

La vicepresidenta segona ha subratllat a més que l'SMI té "una afectació molt forta" en el consum i la demanda interna, dinamitza l'economia i suposa "la millor eina per combatre la pobresa laboral i per avançar a la igualtat retributiva" entre dones i homes .

"L'eina més feminista i per millorar en drets socials de les dones es diu SMI", ha dit Díaz, després de recordar que dones i joves seran els més beneficiats per la pujada de l'SMI a 1.080 euros mensuals.

Alhora, la titular de Treball ha destacat que l'SMI també té "bondats transversals" a l'àmbit social, ja que té un "impacte clau" en la pobresa infantil, en l'esperança de vida i en la salut mental. "Si un té un salari una mica millor, té més tranquil·litat per poder pagar les factures", ha indicat.

La vicepresidenta segona ha negat el "mantra neoliberal" que la pujada de l'SMI destrueix ocupació i ha agraït als agents socials la seva feina en el diàleg social, fins i tot a la CEOE, que encara que no s'assegués a la taula de negociació de l'SMI, "va fer propostes".

CRIDA ALS AGENTS SOCIALS PER A UN NOU ACORD DE CONVENIS

Díaz ha aprofitat la seva intervenció per tornar a demanar a sindicats i, sobretot als empresaris, que se senten a negociar un nou acord de negociació col·lectiva per apujar els salaris a Espanya.

"Faig una crida als agents socials. Nosaltres hem complert amb la pujada de l'SMI, però els agents socials s'han de prendre seriosament la necessària compensació del poder adquisitiu de les rendes salarials", ha subratllat la vicepresidenta, que ha insistit que la crisi "no l'estan causant els salaris".

La pujada de l'SMI en un 8% acordada entre el Govern, CCOO i UGT per a aquest any és la més elevada des del 2019, quan aquesta renda mínima es va revalorar un 22,3%. El 2020, la pujada va ser del 5,6% i es va prorrogar durant el 2021, fins que el setembre d'aquell any es va aprovar un nou augment de l'1,6%, d'aplicació a partir de l'1 d'aquell mes fins al 31 de desembre de 2021. El 2022, l'SMI va pujar un 3,6%, fins als 1.000 euros en 14 pagues.

La xifra pactada entre el Govern i els sindicats per a aquest any es troba una mica per sota de la banda alta recomanada per la Comissió d'Experts a què Treball va encarregar els estudis de l'SMI. L'informe presentat per aquesta Comissió va establir una forquilla de pujada per al 2023 entre el 4,6%, fins a 1.046 euros, i el 8,2%, fins a 1.082 euros.

La suma final també resulta una mica menys ambiciós del que demanaven els sindicats. UGT reclamava un SMI de 1.100 euros mensuals, mentres que CC.OO. es movia entre els 1.082 euros de la banda alta dels experts i els 1.100 euros.

Encara que la CEOE no va acudir a cap de les dues cites convocades per Treball, va enviar un document a la mesa de negociació en què plantejava una pujada del 4% per a l'SMI del 2023 i exigia que es revisés la situació del camp i els contractes de les empreses privades amb les administracions públiques