El Consell de Ministres dona llum verda a la reforma de les pensions

El Consell de Ministres, reunit amb caràcter extraordinari, ha aprovat aquest dijous 16 de març la segona fase de la reforma de les pensions, que contempla pujades de bases màximes i de cotitzacions, millores a les pensions mínimes i l'establiment d'un model dual per a calcular la pensió, que donarà opció a triar entre els darrers 25 anys cotitzats o 29 anys, descartant en aquest cas els dos pitjors.

La reforma, acordada amb CCOO i UGT i rebutjada per CEOE, s'ha aprovat com a Reial decret llei, encara que el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, s'ha obert a tramitar-la com a projecte de llei al Congrés per a que els diferents grups parlamentaris puguin negociar la introducció de les esmenes.

Aquesta segona pota de la reforma de pensions, que ha estat negociada amb Brussel·les i compta amb l'aval d'Unidas Podemos, és una de les fites vinculades al quart desemborsament de fons europeus. Amb ella es completa el paquet total de canvis en el sistema de la Seguretat Social adoptats en aquesta legislatura i recollits al Pla de Recuperació.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha assegurat que el Govern està "molt satisfet" amb aquesta reforma, mentre que el ministre Escrivà ha subratllat que aquesta norma "culmina la modernització" del sistema de pensions i suposa un “reforçament extraordinari” del primer pilar de l'Estat de Benestar.

"Són 11 milions de persones que són pensionistes en aquest moment i als que estem traslladant un missatge extraordinàriament potent que les seves pensions no només estan garantides, sinó que, amb un marc extraordinàriament robust de sostenibilitat, ho estaran de forma indefinida", ha ressaltat Escrivà.

La nova reforma de les pensions suposarà un increment de gairebé 20.000 euros en la futura jubilació dels treballadors de 25 anys i de gairebé 5.000 euros en empleats que es jubilin el 2027, segons les projeccions del Ministeri.

El Departament que dirigeix Escrivà estima que la reforma implicarà un "substancial" augment de la pensió, en bona mesura per la pujada progressiva de la sobrecotització que estableix el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), que passarà del 0,6% a l'1, 2% el 2029.

Els ingressos aconseguits a través del MEI aniran destinats a engreixar el Fons de Reserva de les pensions, l'anomenada guardiola, que segons el ministre arribés a acumular uns 120.000 milions d'euros, que s'aniran desemborsant entre principis de la dècada del 2030 i fins als primers anys de 2050 perquè el sistema afronti les tensions financeres derivades de les jubilacions dels baby boomers .

Davant les advertències de la CEOE, Escrivá ha negat que aquesta reforma posarà en risc "en cap cas l'extraordinària" evolució de l'ocupació, amb gairebé un milió de llocs de treball més que en prepandèmia i un primer trimestre de l'any que presentarà xifres rècord , amb al voltant de 250.000 llocs de treball més.

LES MESURES PRINCIPALS

- Model dual per determinar la quantia de la pensió: aquesta podrà calcular-se o amb els darrers 25 anys cotitzats o amb 29 anys de cotització, dels quals es podran excloure els dos pitjors, per la qual cosa a la pràctica el còmput en aquest segon cas serà de 27 anys. Aquesta nova opció s'anirà introduint de manera progressiva, des del 2027 al 2038, any en què ja quedaran completament desplegats els 29 anys (menys dos). Fins al 2040 es podrà triar entre aquesta opció i els darrers 25 anys, mentre que entre el 2041 i el 2043 l'opció de 25 anys anirà pujant a raó de sis mesos per any, des de 25,5 anys el 2040 a 26,5 anys el 2043, podent triar-se entre aquest període o els 29 anys (menys els dos pitjors). A partir del 2044 ja no es podrà triar i la pensió es calcularà amb 27 anys efectius de cotització (29 anys menys els dos pitjors). D'ofici, mentre hi hagi les dues alternatives, la Seguretat Social sempre aplicarà la més avantatjosa per al treballador.

- Quota de solidaritat: s'estableix una cotització per a la part del salari que no cotitza per superar la base màxima de cotització. Aquesta serà de l'1% el 2025 i anirà augmentant a un ritme de 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045 (5% a càrrec de l'empresa i 1% a càrrec del treballador).

- Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). L'actual sobrecotització del MEI, del 0,6%, pujarà fins a l'1,2% el 2029, a un ritme d'una dècima per any i amb la distribució següent: 1% a càrrec de l'empresa i 0,2% a càrrec del treballador. Aquesta sobrequota es mantindrà en l'1,2% del 2030 al 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions sobrepassa el 15% del PIB.

- Bases màximes: les bases màximes de cotització pujaran anualment amb l'IPC més una quantia fixa d'1,2 punts entre el 2024 i el 2050. Això implicarà un augment acumulat del 38% fins al 2050. El Govern avaluarà cada cinc anys en el marc del diàleg social la pujada de les bases màximes de cotització i remetrà un informe a la Comissió del Pacte de Toledo.

- Pensió màxima: les pensions màximes es revaloritzaran any a any amb l'IPC anual més un increment addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050, fet que suposarà una alça aproximada del 3%. A partir del 2051 i fins al 2065 es produiran increments addicionals perquè al final del període, el 2065, la pensió màxima hagi pujat de manera acumulada un 20%. A partir d´aquest any es valorarà la conveniència d´assolir un increment total del 30%.

- Pujada de les pensions mínimes contributives: s'estableix un camí de convergència de les pensions mínimes contributives per assegurar que, des del 2027, no siguin inferiors al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. Així, prenent com a referència l'evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, aniran pujant entre el 2024 i el 2027 de manera progressiva, per sobre de la revaloració mitjana de les pensions, per tant, per sobre de l'IPC. L'objectiu és que la pensió mínima de jubilació contributiva amb cònjuge a càrrec arribi almenys al 2027 als 16.500 euros anuals (1.178,5 euros al mes per catorze pagues), un 22% més que ara.

- Millora de les pensions no contributives: aquestes creixeran també per sobre de la revaloració mitjana de les pensions, fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.

- Cobertura de llacunes i bretxa de gènere : la cobertura de llacunes de cotització es millora per a les dones i el complement de la bretxa pujarà un 10% addicional a la seva revaloració anual al bienni.

- 'Fiscalització' de l'AIReF: l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) 'fiscalitzarà' la reforma per tal que la despesa en pensions no superi el 15% del PIB. Per fer-ho, publicarà i enviarà al Govern, des del març del 2025 i cada tres anys, un informe d'anàlisi sobre com van evolucionant els ingressos.

En cas que detecti un excés de la despesa en pensions, es proposarà al Pacte de Toledo mesures per eliminar-lo via augment de les cotitzacions o una altra fórmula alternativa que elevi els ingressos o redueixi la despesa en pensions o una combinació de totes dues.