El que és car surt barat: la teoria de les Botes de Vimes

El 2023 es compleixen 40 anys des que aparegués a les llibreries la saga de fantasia Mundodisco. Es tracta d'una sèrie molt popular de novel·les escrites pel britànic Terry Pratchett : només a Espanya se n'han venut prop d'un milió d'exemplars.

La sèrie del Mundodisco és una sàtira divertidíssima del nostre món. De l'aguda mirada de Pratchett, és clar, no escapen conceptes relacionats amb l'economia o la desigualtat. Un exemple n'és la teoria Botas de Vimes, que explica un concepte d'estalvi important: per què allò barat, a la llarga, surt car.

El 1993, Terry Pratchett va publicar la novel·la Homes d'armes , en què el personatge Sam Vimes aprenia un dels mecanismes que feia que els rics continuessin sent rics: en lloc de comprar botes barates que es trencaven ràpid, augmentant la despesa total en botes , els rics compraven botes d'alta qualitat que duraven molts anys , pagant menys al cap del temps.

El que és barat surt car i, el que és car, barat. El que passa és que no tots poden accedir en primera instància als productes de més qualitat . Una manera més tècnica de dir-ho és la que aporta el portal especialitzat Economia en Ciència Ficció i Fantasia: "Les restriccions de liquiditat limiten les opcions d'accés a productes de preus alts i/o de més qualitat".

Si no es disposa de capital per adquirir productes de qualitat, sovint les famílies queden atrapades en nivells de consum molt elevats. Per exemple, a través de la baixa eficiència.

Homes d'armes passa a un món imaginari. Tot i això, la teoria de les botes de Vimes es pot aplicar a la realitat. Per exemple, en alguns casos relacionats amb la climatització i la mobilitat eficients :

• Les famílies amb menys recursos tenen més fàcil accedir a un calefactor elèctric que no pas a un sistema de bomba de calor. El problema és que el calefactor consumeix entre tres i quatre cops més energia per proporcionar el mateix nivell de confort. És un exemple del que es coneix com a “trampa de la pobresa” : els que menys tenen no poden evitar gastar més, o invertir en eficiència.
• El desplaçament diari a la feina suposa un cost en mobilitat. S'ha observat que la probabilitat de teletreball està associada al nivell adquisitiu, per la qual cosa els que més guanyen tenen més possibilitats de no conduir i de teletreballar. Així mateix, la bicicleta, que és el mode de transport amb més autonomia per unitat d'energia, de les més eficients i el vehicle de menor empremta de CO2, s'associa a la població amb més capacitat adquisitiva.

Aquesta relació es dóna en multitud d'aspectes , des de la compra de llibres electrònics -la còpia virtual costa aproximadament la meitat que la física-, a l'adquisició de vehicles elèctrics capaços de carregar-se a baix cost en un endoll o l'aïllament de l'habitatge per estalviar energia.

Els proverbis recopilen la saviesa popular i encerten sovint. A Espanya se sol dir que “el que és barat surt car“, mentre que al Regne Unit diuen “comprar barat és comprar dues vegades“, una mica més semblant al nostre “els diners del pobre dues vegades es gasten”.

Aquests refranys posaven el focus de la despesa en la bona qualitat , mereixent la pena realitzar alguns esforços a invertir en allò que gasta poc, davant d'adquirir productes de baixa qualitat que cal renovar contínuament.

Si una família persegueix estalviar a llarg termini, el millor que pot fer és intentar destinar aquells diners que es tenen a allò que, en el futur, exigirà una despesa menor. Sens dubte, sempre en la mesura de les possibilitats de cada família.

Per exemple, si augmentar l'eficiència de la llar mitjançant una millora de l'aïllament és inassumible, potser és millor començar per comprar portes millors per a aquelles estades amb calefacció. Els estalvis generats per aquesta primera inversió es podran fer servir per emprendre la segona i generar un cercle virtuós d'estalvi que ajudi a millorar, a la llarga, l'economia familiar.