Aquesta és la nova estratègia per a la revaloració de pensions

El panorama de les pensions a Espanya es redefineix a través de la darrera disposició legal, el Reial decret llei 2/2023, que estableix un mètode clar per revalorar les pensions any rere any. La fórmula clau serà la taxa d'inflació interanual registrada al mes de novembre, els resultats dels quals, sempre presentats per l'INE a mitjans de desembre, dictaran l'increment. La tranquil·litat arriba als pensionistes espanyols en saber que el 2024 les pensions s'elevaran d'acord amb el percentatge final de la taxa d'inflació del novembre del 2023.

Aquesta revisió governamental aclareix les incerteses sobre els augments de pensions en cas que els pressupostos generals de l'Estat no siguin establerts per al 2024 i hagin de ser prorrogats. Amb aquest enfocament, es brinda un marc estable i predictible per als pensionistes en un entorn econòmic en constant canvi.

DIAGNÒSTIC DEL PANORAMA ACTUAL

Segons el que s'ha analitzat al portal diariobierto.es durant la setmana, la possibilitat d'una pròrroga dels PGE del 2023 per al proper exercici és alta, malgrat les declaracions optimistes de María Jesús Montero, ministra d'Hisenda en funcions. Ella ha confirmat que treballa en un projecte de llei futur sota el mandat del president del Govern. Amb la investidura de Pedro Sánchez com a president pràcticament assegurada, Montero fins i tot assegura que els PGE del 2024 s'aprovaran, encara que amb un cert retard.

L?escenari polític també contempla la possibilitat d?un govern liderat per Alberto Núñez Feijóo del Partit Popular. Durant la campanya electoral, Feijóo va prometre mantenir la reforma impulsada per Escrivà, assegurant que les pensions es revaloritzarien en relació amb l'Índex de Preus al Consum (IPC).

DESAFIAMENTS I REFORMES EN MARXA

El Govern encara no ha establert el límit de despeses per al 2024 a causa de l'avançament electoral, cosa que deixa en suspens les necessitats pressupostàries per a diverses entitats administratives i organismes. Un dels ministeris que es troba a la mira és el liderat per José Luis Escrivá, ja que la despesa de la Seguretat Social constitueix una de les línies més significatives dels PGE anuals.

Tot i els vaivens pressupostaris, la reforma del sistema públic de pensions dels anys 2022 i 2023 estableix una revaloració anual, independentment de l'existència de PGE. El percentatge de l?augment de les pensions quedarà en suspens fins a la publicació de la taxa d?inflació del novembre. Aquest indicador sempre ha estat el punt de referència per ajustar les prestacions per jubilació i les pensions contributives i no contributives.

Aquesta mateixa fórmula ja estava consignada al primer document del Pacte de Toledo, un principi que va ser reafirmat en la darrera reforma del sistema públic de pensions a través del Reial Decret Llei 2/2023. La taxa d'inflació interanual del novembre, la dada preliminar de la qual es presenta al desembre per part de l'INE, constituirà el factor determinant.

La reforma d'Escrivà contempla una transformació significativa a les pensions a partir del 2024. Per a les pensions contributives, s'anticipa un augment del 20% entre el 2024 i el 2027, fet que faria que arribin al 60% de la renda mitjana. Això suposaria un augment mitjà d'aproximadament 200 euros a les pensions més baixes.

Durant tres anys, fins al 2027, s'introduiran gradualment les quantitats mínimes establertes per a cada exercici, basant-se en el 60% de la renda mitjana. La progressió, segons el que estableix la reforma, serà del 20% el 2024, del 30% el 2025 i del 50% el 2026. El 2027, l'augment serà el necessari per assolir aquest 60% desitjat.