El risc de contracció econòmica a l'últim trimestre ja és real a Espanya
A causa de la inflació, encara que les llars gasten més en termes absoluts, estan comprant menys, cosa que resulta en una disminució de l'activitat econòmica en termes reals

L'economia espanyola continua la desacceleració i podria estar a punt de contracció. Tot i que el tercer trimestre va arrencar amb gran dinamisme a causa de l'inici de la temporada alta d'estiu, al llarg dels mesos l'activitat es va afeblir i els indicadors de setembre mostren una fragilitat marcada. Aquestes darreres xifres han portat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) a anticipar que, per primera vegada des del final de la pandèmia, es produirà una contracció al Producte Intern Brut (PIB).
En particular, el model Mipred, que fa estimacions del creixement econòmic a mesura que es publiquen les dades oficials, preveu una disminució del PIB del 0,2% el tercer trimestre d'aquest any. Aquesta seria la primera vegada que es registra un valor negatiu en acabar un trimestre des que va finalitzar l' estat d'alarma. Tot i que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicarà l'avenç del PIB del tercer trimestre divendres que ve, les expectatives no auguren un panorama optimista.
La facturació de les empreses suggereix un estancament a la demanda interior. Les vendes de les grans companyies, que dominen el 75% del mercat, van experimentar una disminució del 2% el tercer trimestre en comparació del segon trimestre, ajustades per estacionalitat i tenint en compte la inflació.
D'altra banda, les vendes al sector detallista, excloent-hi aliments i combustibles, es van contreure en gairebé un 6%, cosa que apunta que les llars estan optant per restringir la despesa en un entorn caracteritzat per alts nivells d'inflació i taxes d'interès .
La facturació d'aquest estiu també va ser menor en termes reals en comparació de l'any anterior, amb una caiguda de l'1,1%. Això representa la pitjor dada des del febrer del 2021.
En resum, el que està passant és que, a causa de la inflació, encara que les llars gasten més en termes absoluts, estan comprant menys, cosa que resulta en una disminució de l'activitat econòmica en termes reals.
LA INDÚSTRIA, LA MÉS AFECTADA
El sector més perjudicat per la desacceleració és la indústria , que ha entrat de manera evident en una fase de contracció. La producció manufacturera ja va experimentar una reducció de gairebé l'1% el segon trimestre en comparació del primer, i fins a l'agost mostrava una caiguda addicional del 0,3%.
Les dades de l'enquesta PMI del sector manufacturer indiquen que la indústria ha estat en declivi des de l'inici de l'any . L'última enquesta, realitzada al setembre, revela que tant la producció com les noves comandes van continuar disminuint al llarg del mes. El desafiament principal que enfronta la indústria nacional és la fragilitat dels mercats d'exportació.
Tot suggereix que la zona de l'euro es troba en camí cap a una recessió, cosa que afecta Espanya a través de les seves relacions comercials internacionals. Tot i això, fins i tot la demanda interna presenta dificultats.
Les importacions de productes no energètics a l'agost van disminuir un 10% en comparació del mateix mes de l'any anterior, malgrat l'augment constant dels preus. Aquesta és la pitjor dada registrada en més de dos anys i assenyala que els desafiaments econòmics a Espanya no es limiten únicament a factors externs.
La inflació persistent, l'augment dels tipus d'interès i la incertesa han portat les famílies a augmentar el nivell d'estalvi i han reduït el consum. Les empreses també han optat per disminuir les inversions i augmentar l'estalvi.
Com a conseqüència, s'ha produït una desacceleració en la creació de llocs de treball. Mentre que el segon trimestre el nombre d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar un 1,4% (ajustat per estacionalitat i calendari), el tercer trimestre el creixement va ser del 0,1%.
Les dades desfavorables sobre l'ocupació assenyalen que s'està desaccelerant l'augment dels ingressos familiars. Malgrat els increments salarials, la creació de nous llocs de treball és limitada, cosa que comporta importants conseqüències econòmiques. Un augment salarial per als empleats existents no es tradueix necessàriament en un increment equivalent en el consum, ja que molts treballadors tendeixen a estalviar part daquests ingressos.
Això esdevé encara més evident en un entorn d'incertesa. Per contra, quan una persona aconsegueix feina després d'estar aturada, és més probable que gasti la totalitat o la majoria del seu salari, especialment si aquest salari no és gaire alt. En conseqüència, el creixement de la massa salarial té un impacte econòmic més limitat quan es destina a augmentar els salaris existents en lloc de crear nous llocs de treball.
Els experts ja anticipaven una desacceleració de l'economia espanyola durant l'estiu . Tot i això, el que no esperaven és que aquesta desacceleració fos tan marcada els mesos d'agost i setembre. Per exemple, el Banc d?Espanya havia previst un creixement del 0,3%.
El problema rau en el fet que el trimestre va experimentar un descens gradual en el dinamisme, amb un inici d'estiu molt actiu i una desacceleració significativa a partir de l'agost. Això explica perquè, al començament del trimestre, el model Mipred havia pronosticat un creixement del 0,6% després de la publicació de les dades d'afiliació del juliol.
Les previsions indiquen que la desacceleració econòmica continuarà fins al final de l'any, agreujada per la inflació creixent i els tipus d'interès persistentment alts. A més, el sector turístic ha recuperat els nivells d'ocupació prepandèmics, eliminant l'avantatge que Espanya tenia davant de la resta d'Europa fins a l'estiu. Els experts confien en una millora de leconomia a partir del primer trimestre del 2024.
Tot i això, aquestes expectatives es basen en el creixement de la demanda interna impulsada per l'augment dels salaris i una moderació de la inflació. Tot i això, els mesos passen i l'escalada de preus continua sent pronunciada, cosa que podria forçar el Banc Central Europeu a intensificar encara més la seva política monetària. Això planteja un desafiament per a les llars, ja que sustentar el creixement econòmic mitjançant el consum i la confiança en el futur es torna cada cop més complicat.
Escriu el teu comentari