VÍDEO | BNEW TALENT: Les dones s'han d'oblidar de "demanar perdó i permís"

Aquesta taula ha estat coordinada per Blanca Sorigué, Directora General del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ( CZFB) qui ha debatut amb Eli Abad , Sòcia Cofundadora de Between Techonology, Teresa Fernández Directora General d'IBERCAJA, Elena Álvarez , Directora de MCR International i Anna Ruiz Comunicadora i divulgadora científica d'Aules SPUTNIK de la Fundació Princesa Sofía.

LES DONES S'HAN DE DESFER DE LA SÍNDROME DE LA IMPOSTORA I TENIR UNA MILLOR AUTOESTIMA SOBRE EL QUE SÓN CAPAÇOS DE FER

Per a totes les presents un dels problemes de les dones amb el seu talent i l'accés als llocs de treball és el seu "perfeccionisme" i carregar amb l'anomenada "síndrome de la impostora" on les dones malgrat ser el 50% de la població considera que no reuneix "tots els resquisits de les ofertes de feina" o "creuen que no poden optar a un lloc de treball perquè infravaloren el seu propi talent professional".

És una cosa en què les ponents han coincidit pel que Eli Abad ha suggerit que "les dones han de deixar de demanar perdó per tot i permís per anar a buscar el que volen". És el consell que aquesta professional del món de la tecnologia ha volgut traslladar a les noves generacions de dones que tot just estan començant a incorporar-se al món laboral.

Elena Álvarez va parlar durant la seva intervenció d'"un estudi que demostra que contractem i promocionem els homes pel seu potencial, en canvi les dones pel seu historial. Les dones ho hem de demostrar".

Afegint Eli Abad que "també fem coses com preguntes d'autoavaluació a les entrevistes. I aquestes respostes no són comparables, perquè també està demostrat que els homes tendeixen sobre valorar-se i les dones tendim a infravalorar-nos"

Així per exemple explicava Alba "tenim comprovat que el nivell auto avaluat d'anglès alt d'un home, és igual a l'anglès mitjà d'una dona. Per això a les entrevistes no es fan preguntes d'autoavaluació per evitar aquest biaix d'infravaloració de les dones" sobre les seves pròpies capacitats”.

Pel que ella aconsella que “tots ens eduquem en temes de biaix, si ens fem conscients, però crec que realment hi ha una feina encara per davant a les dones, tan simple com que ens ho hem de creure més, hem de ser més valents i hem d'aixecar la mà més del que fem”.

EL 70% DE LES DECISIONS DE COMPRA DEL MÓN ESTÀ EN MANS DE DONES

Per a Eli Abad cal que "incorporem la perspectiva de gènere en el disseny de les entrevistes de treball. Perquè segons les últimes dades d'un estudi del Banc Mundial el 70% de les decisions de compra del món estan en mans de dones".

En aquest sentit va voler recalcar “Penseu que els departaments de compra de les empreses estan molt poblats per dones . Això vol dir que si no incorporem la perspectiva de gènere en aquest disseny, en aquestes decisions d'en què invertim, com desenvolupem aquests productes i serveis , no satisferem les compradores. Perquè a les empreses que sí que ho fan, evidentment els surt millor”.

A més, segons Anna Ruiz "cal visibilitzar les dones en totes les àrees en què participen i aquest s'aconsegueix amb la comunicació". Perquè afegia "segons la Unesco, menys del 30% de persones que es dediquen a la investigació són dones a nivell mundial. I dins de la comunicació de notícies mundials només el 24% de les notícies mundials es parla de dones".

És a dir "hi ha milers de dones fent grans coses, tenim un munt d'empreses que també potencien molt la dona, però no som capaços d'arribar a la societat, de comunicar-ho bé a la societat que no n'és conscient. Aquest paper de la comunicació científica té a veure” segons Ruiz amb “ser els traductors del que està passant en el sector cientificotecnològic a la societat”. Perquè es fa necessari arribar a les "noves generacions, als nens i nenes, adolescents, a totes les persones. Que tinguin clar la rellevància de l'aportació de les dones a la societat ia totes les àrees".

Això a més ajudaria a canviar la percepció que es té en la ciència i la tecnologia on “es veu tot des d'un punt molt masculí, i on les dones no hi ha prou respresentivitat”.

LES DONES HAN DE PRACTICAR EL NETWORKING I EVITAR AUTOAÏLLAR-SE LABORALMENT

Per a Teresa Fernández " les dones s'han d'adonar de com és d'important fer networking i que això forma part de la feina. I el lideratge femení és un tema molt de confiança. El que decideix donar un lloc directiu a una dona és perquè val , és clar, però després també és per la confiança que li genera”.
 

Per això la importància que té el Networking " perquè si no et coneixes, si no coneixes amb les capes altes del teu sector, si no fas networking, si no parles amb gent diferent, al final t'aïlles, i no és culpa de ningú, és que tu mateixa ho provoques sense adonar-te'n ”.

Desglossant el projecte Lidera, que van llançar des de la seva organització fa sis anys, va parlar que aquest “té aquests tres objectius. Un, la sensibilització de la importància de la diversitat , perquè també les persones que han d'escollir càrrecs tinguin aquesta sensibilització cap a les dones. A més, tenim un pla d'igualtat que també recolza que la part més infrarepresentada tingui prioritats de comportaments i hi ha un munt de polítiques ja escrites gràcies als plans d'igualtat implementats a les grans empreses”.

De fet, per Fernández "cal agrair la creació d'aquests primers plans d'igualtat perquè crec que van ser el primer pas que les grans empreses tinguessin present les dones en les promocions internes de llocs de responsabilitat i es va aconseguir avançar realment en la diversitat directiva" .

Per a ella també resulta “importantíssim tenir un quadre de comandament on vegis on ets, on és cada territori, com evoluciona, quins són els objectius que et marques, com avances cap aquí.
I a partir d'aquí, per exemple, una de les iniciatives inicials que agrada molt i que seguim fent són els esmorzars de treball femení, on t'ajuntes amb dones i els preguntes què volen fer amb la seva vida, si estan a gust on hi són, o si tenen més expectatives de futur o què els frena en aquest camí de promoció processional de la seva carrera”.

Sembla ser a més que “ la tecnologia ha fet molt per la promoció de la carrera de les dones dins de les empreses perquè ha permès entre altres coses el teletreball amb què poder conciliar millor la vida personal amb la professional. Però cal seguir preguntant-los quins són les seves inquietuds i els seus frens mitjançant programes de llarg recorregut perquè al final els canvis culturals són a llarg termini” i dins de les empreses “és rellevant que la cultura sigui atractiva per a tota mena de feina i tipologia de persona”.

LES NOVES GENERACIONS DE DONES ESTAN MÉS SEGURES DE SI MATEIXES

Elena Álvarez experta en la recerca de talent va afirmar durant la seva intervenció en aquesta taula que "les noves generacions vénen amb un estil trepitjant fort"

Encara que “quan analitzes els comitès de direcció t'adones que hi ha moltes més dones directives en posicions de suport, en comunicació, en recursos humans, en determinades àrees i no vinculades directament amb la direcció del negoci. Falten financeres i falten dones que en manegin una compte. Accedir a una posició de Direcció General, requereix molta feina perquè realment el camí és el que és.

Perquè la realitat és que cal "ajudar que les xifres millorin perquè, bé, les dones han de creure en elles mateixes".

LA BRETXA SALARIAL HA DE VEURE TAMBÉ AMB QUE LES DONES NEGOCIEN MENYS EL SEU SALARI

Per a Eli Abab a més " les dones negociem menys el salari. I aquí també ho dic des de l'experiència. Quan cal parlar de diners, l'home ho té clar i va directe a la qüestió, no fa volta. Mentre la dona aposta per la discreció, i ens limitem. La veritat és que ens costa més negociar el nostre sou amb la direcció de l'empresa, volem que endevinin les nostres necessitats”.

De fet, ha recalcat "el que vaig observar és que una dona, quan té un augment de sou, treballa més, treballa millor, esperant que tu te n'adonis, ho reconeguis i li ho ofereixis sense que ella t'ho demani.
I si no ho fas, corres el risc que aquesta dona es busqui una altra feina i marxi. I és clar, el problema d'aquest raonament és que la telepatia no existeix. I és que ni jo com a dona sóc capaç d'endevinar si una altra dona vol un augment, oi? "

Per ella la causa que això passi és "educacional, és com ens han socialitzat, de fet ens eduquen des de nenes a ser assertives, i intentem que les coses funcionin per telepatia perquè quan les demanem no agradem, caiem malament".

LES DONES S'HAN DE RELAXAR AMB LA CERCA DE L'ABSOLUTA PERFECCIÓ A TOTES LES ÀREES DE LA SEVA VIDA I TREBALLAR PER LA CULTURA DE LA CORRESPONSABILITAT

La perfecció per a Elena Álvarez també és un altre dels obstacles perquè el talent femení es visibilitzi. De fet va afirmar durant la seva intervenció “hi ha una altra cosa que les dones ens maten
i això crec que també hem d'eradicar-ho. Volem ser la mare perfecta, la dona perfecta, la treballadora perfecta ia sobre saber cuinar si vénen amics a casa i ens hem de relaxar, gaudir i viure bé. Jo crec que estem vivint un bon moment com a societat"

Per Teresa Fernández “hem també de treballar-nos la coresponsabilitat amb les nostres parelles perquè el cervell femení és el que sap el que hi ha a la nevera, si l'uniforme del nen està net. I això crec que és un tema de coresponsabilitat, que de veritat tenim que treballar entre tots i les primeres, les dones una vegada més, d'alliberar-nos d'exigències i de, bé, i de repartir.

LES DONES HAN D'EMPODERAR-SE

Entre els consells finals de les ponents té clar que les dones "han de ser valents, prendre les seves decisions per a la seva vida, que no es deixi influir pel que veu o pel que li expliquen."

A més han de "condiar moltíssim en elles mateixes, que tingui capacitats i habilitats per fer el que es proposi i que es vulgui molt a ella mateixa"

En aquesta societat per a elles "eduquem les nenes en la perfecció i els nens en la valentia, per això que siguin menys perfeccionistes i eduquem les nostres filles en valentia"

I sobretot, “que no demani perdó i no demani permís, perquè tendim a utilitzar molt més aquestes dues expressions, les dones que els homes, i això ens fa semblar menys competents”

LES DONES PARLANT DEL PODER DEL TALENT FEMENÍ