El Govern central vol que treballis després de jubilar-te: combinar la pensió amb una minifeina

El Govern espanyol vol revolucionar el model de jubilació actual. El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, liderat per Elma Saiz, treballa amb la patronal i els sindicats per impulsar una nova fórmula de jubilació flexible que permeti a les persones ja jubilades combinar la pensió amb una feina a temps parcial, en la línia del que ja passa a altres països europeus.

L’objectiu és clar: que continuar treballant després de la jubilació sigui atractiu i rendible, tant per a treballadors com per a l’Estat. Per aconseguir-ho, es proposa augmentar el percentatge de pensió que es pot compatibilitzar amb una feina parcial i incentivar així que els pensionistes tornin a cotitzar.

A qui beneficiarà?

Aquesta mesura està especialment pensada per a dos col·lectius:

• Professionals qualificats que, tot i haver arribat a l’edat legal de jubilació (entre 65 i 67 anys), volen continuar actius amb menys càrrega de treball.
• Persones que s’han hagut de prejubilar involuntàriament i volen millorar la seva pensió futura tornant parcialment al mercat laboral.

Segons dades de la Seguretat Social, actualment només 3.174 persones a Espanya gaudeixen d’aquesta modalitat. La gran majoria són homes de 71 anys, que combinen una pensió mitjana de 926,86 € amb un salari de 1.880 €, assolint una renda mitjana mensual de 2.806 €.

Què canviarà amb la nova jubilació flexible?

Fins ara, el jubilat que volia treballar parcialment rebia un percentatge de la pensió proporcional a la jornada. Amb la nova proposta, es podrien superar aquests límits i rebre un total d’ingressos superior al 100% (suma de pensió i salari), segons un nou sistema de trams en fase de negociació.

A més, un cop el jubilat decideixi retirar-se definitivament, la Seguretat Social recalcularà i augmentarà la seva pensió, tenint en compte els nous anys treballats i cotitzats.

Mirant cap a Europa

El Ministeri estudia models de països com Alemanya o Noruega, on les jubilacions parcials i les ‘minifeines’ són habituals. A Alemanya, per exemple, la combinació de feina i pensió és necessària per compensar unes pensions més baixes. A Espanya, la taxa de substitució (percentatge d’ingressos que es mantenen després de jubilar-se) és del 86%, una de les més altes de l’OCDE, en comparació amb el 55% d’Alemanya.

Barreres per superar: l’edatisme

Una de les dificultats és la resistència d’algunes empreses a contractar persones grans, un fenomen conegut com a edatisme. Per això, el Govern vol impulsar incentius a l’ocupació sènior i reforçar les polítiques actives d’ocupació per als majors de 45 anys, un col·lectiu amb taxes d’atur en augment.

Si les negociacions prosperen, l’Executiu espera tancar un preacord abans del juliol de 2025 i portar la reforma al Congrés a finals d’any. Això podria permetre que la nova jubilació flexible entri en vigor el 2026.