Catalunya aprofita només el 10% dels fons europeus per crear guarderies el 2024-2025

Aquesta xifra és significativa, ja que implica que el 90% de la partida roman sense utilitzar, deixant sense crear gairebé 4.400 places potencials.

Aquesta situació s’emmarca en un context en el qual el 2024 l’execució va ser millor —es va arribar a gastar un 20% dels 110 milions assignats—, però encara insuficient. Aquell any es van crear només 2.302 places de les 10.884 previstes, segons dades oficials. Per tant, durant aquests dos anys, la capacitat per aprofitar aquests fons ha estat molt limitada, molt lluny de les necessitats reals i dels objectius plantejats per atendre la demanda creixent d’escolarització en el tram de 0 a 3 anys.

L’augment en la demanda de places respon a diversos factors, entre ells la gratuïtat del segon any d’educació infantil, que ha impulsat l’escolarització fins al 44% en el curs 2022-23, davant del 33% tradicional. Malgrat això, la capacitat de Catalunya per respondre amb infraestructures noves ha estat mínima.

Obstacles burocràtics i administratius

La complexitat dels procediments burocràtics i les estrictes condicions administratives són els obstacles fonamentals que frenen l’execució eficaç dels fons. Els ajuntaments, responsables directes de la gestió i presentació de projectes, s’enfronten a múltiples dificultats que frenen o fins i tot impossibiliten la participació efectiva en aquestes subvencions.

Un dels principals problemes és la lentitud i complexitat dels tràmits administratius, que inclouen processos llargs i nombrosos requisits formals per presentar els projectes. Aquesta situació perjudica especialment aquells municipis que no tenien projectes preparats amb antelació, ja que la convocatòria inicial exigia que les sol·licituds estiguessin a punt en terminis molt ajustats.

A més, les condicions de les subvencions limiten severament les opcions per als ajuntaments, ja que no es contempla la compra d’edificis com a despesa subvencionable. Això resulta un problema especialment greu per a municipis que no disposen d’immobles propis on expandir l’oferta i necessiten adquirir espais, com és el cas de Cambrils. La impossibilitat de finançar la compra limita la capacitat de molts municipis per ampliar places, donat que han d’avançar la inversió sense garantia de devolució completa.

La capacitat financera d’alguns ajuntaments també és limitada, ja que han d’avançar la despesa i només reben una part en forma de subvenció. Per a municipis amb recursos reduïts, això representa un impediment addicional.

Aquestes dificultats han fet que ciutats amb grans necessitats, com L’Hospitalet, no hagin pogut presentar projectes a temps o hagin quedat excloses del repartiment d’ajudes, malgrat estar treballant en processos per municipalitzar escoles infantils privades.

La Generalitat de Catalunya va decidir concedir una pròrroga d’un any per a la presentació de projectes en un intent d’alleujar la situació, però aquesta mesura no ha produït una millora substancial. Segons Montse Duran, directora general de Centres Públics, “els que ja tenien els projectes a punt s’han pogut presentar, però els que els tenien més verds no han arribat a temps”, i la moratòria no ha aconseguit resoldre els problemes estructurals.

Exemples de municipis: contrastos entre experiències i reptes

Alguns municipis estan avançant malgrat les dificultats, mentre que d’altres es troben pràcticament bloquejats per les traves administratives.

Cardedeu és un dels casos més destacats. El municipi, amb uns 20.000 habitants, està desenvolupant un ambiciós projecte per crear una nova escola infantil amb capacitat per a 107 nens, cosa que suposarà un augment del 60% de l’oferta existent. Per això, han aconseguit finançament parcial amb fons europeus (un milió d’euros), complementats amb aportacions de la Diputació i de l’Ajuntament. Tot i això, els responsables locals estan pressionant per accelerar els processos burocràtics i no perdre la subvenció. Xavier Orozco, regidor d’Educació, admet que “estem corrent molt perquè l’administració és molt lenta”.

Barcelona, la capital, ha aconseguit executar una part considerable del pressupost. Disposa de 4,2 milions d’euros per crear 471 places noves, en gran part perquè els projectes d’obres ja estaven planificats o en marxa abans de la convocatòria. Això demostra que la preparació prèvia és clau per poder aprofitar els fons.

D’altra banda, municipis com L’Hospitalet i Cambrils s’enfronten a problemes greus per utilitzar aquestes ajudes. A L’Hospitalet, la intenció de municipalitzar cinc escoles infantils privades (380 places) es complica per la dificultat del procés administratiu i pel fet que aquestes instal·lacions estan en edificis municipals. A Cambrils, la necessitat de comprar un edifici per a l’escola infantil, quelcom que no es pot finançar amb la subvenció, fa inviable la sol·licitud.

Pineda de Mar, tot i tenir menys obres, ha sol·licitat ajuda per finançar els sous del personal de les 20 places noves que va obrir al setembre, aprofitant que no va haver de fer obres per condicionar els espais.

Catalunya, a la cua en execució

Quan es compara amb altres regions espanyoles, Catalunya se situa entre les comunitats autònomes amb menor taxa d’execució d’aquests fons europeus.

Segons dades fins a l’abril de 2024, Catalunya havia executat només un 33,3% dels recursos assignats, molt per sota de comunitats com Galícia, que va assolir un 71% d’execució.

No obstant això, a Galícia i Andalusia la situació presenta matisos diferents:

Galícia va decidir renunciar a 22,3 milions d’euros argumentant que les condicions dels fons no s’ajustaven al seu model educatiu, cosa que suposa una negativa més que no pas un problema d’execució burocràtica.

Andalusia, amb 112 milions assignats, va rebutjar la majoria dels fons sota l’argument que no necessitaven ampliar places públiques.

Aquests exemples reflecteixen que la gestió dels fons europeus per a l’educació infantil és diversa a tota Espanya, i que la baixa execució a Catalunya es deu més a problemes administratius i estructurals que a manca de necessitat o voluntat.

La urgència de reformes per no perdre l’oportunitat

L’execució dels fons europeus Next Generation destinats a la creació de noves places públiques d’escola infantil a Catalunya evidencia un greu problema de gestió i coordinació administrativa. Amb el 90% dels fons sense utilitzar el 2025 i una execució general molt per sota de les possibilitats reals, la comunitat autònoma s’enfronta a una oportunitat històrica desaprofitada.

Aquest fracàs en la gestió no només implica un malbaratament econòmic, sinó que afecta directament milers de famílies i infants que necessiten places per poder conciliar la vida laboral i familiar, i per garantir l’accés a una educació infantil de qualitat.

Per millorar aquesta situació, és indispensable que les autoritats impulsin una simplificació dels tràmits burocràtics i flexibilitzin les condicions de les subvencions, especialment pel que fa al finançament d’immobles. També cal reforçar la capacitat financera dels ajuntaments perquè puguin avançar inversions sense riscos elevats.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea va ser concebut per donar suport a la recuperació postpandèmia i la transformació de sectors estratègics com l’educació. La manca d’execució efectiva a Catalunya evidencia que, sense una millora en la gestió, la regió perdrà una oportunitat fonamental per adaptar les seves infraestructures educatives a les noves necessitats socials.

Si no s’actua amb urgència, es continuarà limitant l’accés a l’educació primerenca per a una part important de la població infantil, i es desaprofitaran milions d’euros que podrien generar un impacte positiu a llarg termini en la societat catalana.