Es disparen els costos per baixes laborals: més de 2.000 milions en només dos mesos

El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va aconseguir el passat 15 de maig els 21.783.878, segons les últimes dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta xifra suposa un increment de 229.742 cotitzadors respecte al tancament d'abril. La ministra Elma Saiz va destacar que “les dades d'ocupació continuen reflectint el dinamisme i la bona salut del mercat laboral espanyol”.

No obstant això, aquest aparent bon moment de l'ocupació contrasta amb un increment sostingut en el cost de les baixes per malaltia. En 2024, la despesa en prestacions per incapacitat temporal ha marcat un nou rècord: 14.637 milions d'euros, un 3,85% més que l'any anterior, que ja havia registrat el seu propi màxim històric. A aquesta xifra caldria sumar-li el cost addicional que assumeixen les empreses, moltes de les quals continuen pagant el salari íntegre al treballador durant la baixa, tal com recullen nombrosos convenis col·lectius.

Només en els dos primers mesos de 2025, el desemborsament de la Seguretat Social per incapacitat temporal va ascendir a 2.027 milions d'euros. Encara que encara és ràpid per a fer projeccions sobre el total anual, els experts no descarten que aquest exercici marqui un punt d'inflexió. Històricament, s'ha comprovat que en èpoques de creixement econòmic s'incrementen les baixes laborals, al contrari que en períodes de crisis, on el temor a perdre l'ocupació frena la sol·licitud d'aquestes prestacions.

Durant gener i febrer es van perdre prop de 46 milions de jornades laborals, amb un cost mitjà de 44,08 euros per dia no treballat. La prevalença, és a dir, el nombre de treballadors de baixa per cada mil afiliats, es va situar en 44,15, i la durada mitjana de les baixes va rondar els 37 dies.

Febrer va llançar xifres més negatives que gener. La durada mitjana de les baixes va aconseguir els 41 dies, enfront dels 33,5 dies del mes anterior. El cost diari per al sistema també va pujar: de 43,44 euros al gener a 44,8 al febrer. Així i tot, la despesa total va ser lleugerament inferior, 980 milions enfront de 1.047 milions, pel fet que febrer té tres dies menys.

L'impacte per a les arques públiques

Les diferències entre el règim general i el de treballadors autònoms són significatives. El cost mitjà per dia en el règim general va ser de 46,47 euros, mentre que per als autònoms va ser de 32,14 euros. També varia la prevalença: 44,5 baixes per cada mil treballadors en el règim general, enfront de 42,27 en el d'autònoms.

El 88% de la despesa total en incapacitats temporals correspon a contingències comunes, és a dir, malalties o accidents no laborals. Les més freqüents inclouen grips, infeccions lleus amb febre, lumbàlgies o situacions derivades de la vida familiar, com a baixes per maternitat o paternitat. Encara que menys nombroses, les baixes per contingències professionals —relacionades amb el treball— tenen una durada mitjana més elevada: gairebé 50 dies, enfront dels 35,8 de les comunes.

Per comunitats autònomes, Catalunya lidera en nombre de jornades laborals perdudes, amb gairebé 8,5 milions de dies i un cost de 393 milions d'euros en només dos mesos. Li segueixen Madrid (6,9 milions de dies i 333 milions d'euros) i Andalusia (6,45 milions de dies i 260 milions).