Arribarem a jubilar-nos com els danesos als 70 anys?

Segons Bernardos, el desequilibri entre ingressos i despeses en pensions ha aconseguit ja els 65.000 milions d'euros anuals i mostra una trajectòria ascendent impossible d'ignorar.

Despesa que s'ha duplicat en 15 anys

En només una dècada i mitja, el desemborsament públic destinat a pensions s'ha duplicat a Espanya. “Aquesta dada basta per a entendre per què no hi ha marge per a més escapatòries amables”, afirmava Bernardos durant la seva intervenció en LaSexta Xplica. El fort increment respon fonamentalment a dues causes: l'envelliment de la població i l'entrada al retir de la “generació del baby boom”.

Bretxa estructural cada vegada més àmplia

El dèficit crònic que pateix la Seguretat Social no és un pic puntual ni una simple mala ratxa pressupostària. Bernardos subratlla que “la pressió estructural creix any rere any” perquè cada vegada hi ha més pensionistes i menys cotitzadors. “Ens enfrontem a una situació demogràfica irreversible: els nous jubilats viuran més anys cobrant pensió dels quals van cotitzar”, explica l'economista. De mitjana, els espanyols cotitzen durant 13 anys i perceben pensió, després de jubilar, uns 21 anys.

Pensions de les més generoses de la OCDE

Espanya manté un dels nivells de substitució més alts del món desenvolupat: la primera pensió equival, de mitjana, al 83% net de l'últim salari. Només Turquia ofereix un percentatge lleugerament superior. “En matèria de pensions, a Espanya el jubilat cobra com a primera pensió el 83% net de l'últim salari. Amb l'excepció de Turquia, no té rival en la OCDE”, va ressaltar Bernardos. No obstant això, aquesta generositat no és sostenible a llarg termini si no es prenen mesures dràstiques per a corregir el desequilibri.

Alternatives limitades i costoses

Reduir la quantia de les pensions o augmentar les cotitzacions resultaria políticament molt difícil i tindria greus repercussions socials. D'una banda, rebaixar les prestacions provocaria un fort impacte en la qualitat de vida dels jubilats, molts dels quals porten anys cotitzant. Per un altre, pujar les cotitzacions suposaria una càrrega extra sobre salaris ja llastrats per la precarietat laboral i la inflació. En aquest escenari, “només hi ha una manera de rebaixar-lo [el dèficit] sense que afecti moltíssim als joves que paguen cotitzacions o als jubilats que cobren la pensió: jubilar més tard”, va resoldre Bernardos.

Dinamarca, el mirall a imitar

Per a il·lustrar la viabilitat d'aquesta via, Bernardos va esmentar el cas de Dinamarca. El Govern danès ja ha començat a reformar la seva legislació per a portar l'edat de jubilació fins als 70 anys en 2040. “Dinamarca ja ha començat a canviar la legislació. Per al 2040, la jubilació estarà en els 70. Espanya, no ho dubtin, seguirà el mateix camí”, va augurar l'economista. Fins avui, els anuncis sobre retardar l'edat de retir s'havien diluït entre promeses electorals i reformes tímides. El que canvia ara és que el marge de maniobra per a ajornar la decisió s'ha esgotat.

Impacto sobre els joves cotitzadors

Si no s'avancen els ajustos necessaris, els més afectats seran, inevitablement, les noves generacions de treballadors. Bernardos adverteix que els joves “hauran de sostenir un sistema sobredimensionat amb sous més baixos i carreres laborals més inestables”. En altres paraules, si les pensions continuen creixent a aquest ritme sense comptar amb més cotitzadors ni amb un horitzó demogràfic que reverteixi la tendència, els salaris futurs hauran d'absorbir la factura d'un sistema insostenible.

Un repte econòmic i polític de llarg termini

El diagnòstic de Bernardos es recolza en dades demogràfiques i financeres irrefutables: Espanya acumula un dèficit de 65.000 milions d'euros en pensions, i les previsions indiquen que la xifra augmentarà si no s'actua immediatament. No obstant això, les reformes estructurals en matèria de jubilació xoquen amb el curtterminisme polític: decidir avui què ocorrerà en 2040 exigeix una planificació que habitualment queda fora de l'agenda electoral. “El repte no és només econòmic. També és polític. Posposar el debat no farà desaparèixer el problema, només el farà més difícil”, va concloure l'economista.

Mentre el Govern i els partits amb representació parlamentària avaluen possibles escenaris, el rellotge no es deté. El debat sobre la reforma de les pensions es perfila com una de les assignatures pendents més urgents del pròxim cicle polític, perquè de la seva resolució dependrà en bona part la viabilitat de l'Estat de Benestar en les pròximes dècades.