VÍDEO | Judith Arnal: "Cal impulsar la inversió per poder executar tots els Fons Next Generation"

Judith Arnal, destacada investigadora principal en el Real Institut Elcano, ha ofert aquest dijous una anàlisi exhaustiva sobre la situació actual de l'economia espanyola i europea, destacant els desafiaments i oportunitats en un panorama geopolític inestable l'ultimo desdejuni ofert per la Fundació CEDE.

L'esdeveniment, presentat per Irene Navarro, presidenta de l'Associació Multisectorial de Dones Directives i Empresàries, i moderat per Pau Herrera, secretari del Patronat de la Fundació CEDE, va congregar a directius i professionals interessats a comprendre les dinàmiques econòmiques i geopolítiques.

Arnal va començar la seva intervenció amb una visió optimista sobre l'economia espanyola, assenyalant el seu creixement superior al de la mitjana de l'eurozona i el seu rol com a principal motor econòmic d'Europa. Aquest dinamisme s'atribueix a una composició sectorial favorable, amb un fort acompliment dels serveis, tant turístics com no turístics. La diversificació geogràfica i estacional del turisme, juntament amb l'enlairament de serveis empresarials com a informàtica, enginyeria, i serveis financers, han estat pilars fonamentals.

Un altre factor clau en el creixement espanyol, segons Arnal, són els fluxos migratoris, que han impulsat la creació d'ocupació. No obstant això, va advertir sobre la necessitat de millorar la productivitat laboral, que, encara que en augment, no ho fa al ritme desitjat. També va destacar la menor exposició comercial d'Espanya a països com els Estats Units o la Xina, la qual cosa mitiga l'impacte directe de les tensions comercials globals.

Desafiaments macroeconòmics i la inversió privada

Malgrat el bon acompliment, Arnal va subratllar que el deute públic sobre el PIB i el dèficit públic continuen sent reptes importants, malgrat les caigudes recents. Va explicar que aquesta millora es deu principalment a l'augment del PIB, i no a un esforç de consolidació fiscal. A més, encara que Espanya presenta un superàvit per compte corrent, això es finança amb un estalvi elevat i una inversió privada reduïda, la qual cosa revela una feblesa en aquest àmbit. La ponent va emfatitzar la urgència d'impulsar la inversió, especialment la privada, l'any restant per a l'execució dels fons Next Generation EU.

Fluxos de capital i la competitivitat financera

Quant a l'atracció de fluxos d'inversió, Arnal va abordar com les polítiques fiscals dels Estats Units, tant sota l'administració Trump com Biden, han influït en la retirada d'inversió directa estatunidenca de la Unió Europea. No obstant això, anticipa que les actuals mesures de Trump podrien revertir aquesta tendència, atraient novament inversió directa cap a Europa. Així mateix, es va qüestionar el futur de la inversió de cartera europea en actius financers estatunidencs, i si l'euro podria emergir com un substitutiu del dòlar, encara que la incertesa persisteix.

Sobre la competitivitat del sector financer europeu, Arnal va lamentar l'estancament de la Unió Bancària i la Unió de Mercats de Capitals. Va atribuir aquesta frenada a la falta de voluntat política d'alguns Estats membres, citant l'exemple d'Itàlia i la ratificació del Tractat del Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Va proposar que les reformes nacionals, com les implementades a Suècia i Dinamarca, que han impulsat els seus mercats de capitals a través d'incentius fiscals i plans de pensions d'ocupació, són crucials. Va concloure que, a més de la protecció de l'estabilitat financera i el consumidor, la competitivitat ha de ser un tercer pilar en la regulació financera europea.

L'euro digital i l'autonomia tecnològica

En l'àmbit de l'euro digital, Arnal el va presentar com una iniciativa pública clau per reduir la dependència europea d'empreses no europees en pagaments minoristes transfronterers. No obstant això, va destacar la importància de complementar aquesta iniciativa amb el foment de la interoperabilitat de sistemes privats reeixits, com Bizum a Espanya, per garantir solucions paneuropees eficients.

Geopolítica, defensa i tecnologia quàntica

Un punt central de la discussió va ser la gestió del risc geopolític per part de les empreses. Arnal va emfatitzar que aquest risc es manifesta de manera diferent segons el sector i la naturalesa de l'empresa. Va recomanar una anàlisi caso per cas, considerant l'exposició geogràfica i la tipologia de les activitats.

En matèria de defensa i seguretat, Arnal va destacar la fragmentació de la indústria de la defensa europea i la dependència dels Estats Units, la qual cosa impedeix beneficiar d'economies d'escala. Va proposar que l'augment de la despesa pública en defensa s'enfoqui en inversions transformadores, com les tecnologies quàntiques, particularment la sensórica i la metrologia quàntica, on encara no hi ha un líder clar. Aquestes tecnologies, amb aplicacions duals en defensa i en el teixit productiu, podrien impulsar l'autonomia tecnològica d'Europa i generar un efecte arrossegui econòmic.

la Xina, intel·ligència artificial i criptoactivos

Arnal va abordar la creixent batalla tecnològica entre la Xina i els Estats Units, impulsada pel pla xinès "Made in la Xina 2025". Si bé la Xina ha aconseguit lideratge en sectors com a vehicles elèctrics i panells solars, els Estats Units domina la cadena de valor de la intel·ligència artificial. La ponent va ressaltar l'impacte dels controls a les exportacions de semiconductors avançats, que busquen frenar el desenvolupament tecnològic xinès.

Finalment, sobre els criptoactivos, Arnal va explicar la seva diversitat, centrar la classificació del reglament MICA de la Unió Europea. A dvirtiósobre la volatilitat d'aquests actius i el seu principal risc per a la protecció de l'inversor. Va contrastar la postura reguladora de la Unió Europea, que busca un marc de protecció, amb la tendència a la desregulació als Estats Units, influenciada per interessos polítics i financers.

El rol del directiu espanyol

Per concloure, Judith Arnal va elogiar el paper del directiu espanyol en el panorama internacional, destacant la seva professionalitat i la seva contribució a la "marca Espanya". Va subratllar que cada directiu a l'estranger representa al país, portant amb si el prestigi de la qualitat espanyola.

Per a les noves generacions, Arnal va oferir dos consells clau: resiliència i adaptabilitat al canvi. Va reflexionar sobre la seva pròpia trajectòria, que l'ha portat de funcionària pública a investigadora i consellera, emfatitzant la importància d'afrontar els desafiaments amb determinació i la capacitat de emmotllar a noves realitats professionals.

Aquest desdejuni va deixar als presents amb una comprensió més clara dels complexos desafiaments i les prometedores oportunitats que es presenten per a l'economia espanyola i europea en l'era de la turbulència geopolítica .

REVIU L'ESMORZAR