El PIB espanyol cau al 2,4% i podria desplomar-se més d’1 punt amb la guerra aranzelària

El Banc d’Espanya ha rebaixat les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola en els pròxims anys, en un context internacional caracteritzat per una elevada incertesa i el risc creixent de tensions comercials. En concret, l’organisme preveu ara un augment del producte interior brut (PIB) del 2,4% el 2025, tres dècimes menys que en l’anterior estimació, i d’un 1,8% el 2026, una dècima menys.

Aquesta actualització ha estat avançada pel governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, durant la seva compareixença aquest dilluns al Congrés dels Diputats. L’informe complet amb les projeccions macroeconòmiques es publicarà l’endemà, dimarts 10 de juny.

Risc aranzelari: escenari alternatiu més advers

Davant la possibilitat d’una escalada aranzelària sostinguda, el Banc planteja un escenari alternatiu que tindria efectes més negatius sobre el creixement. En aquest cas, el PIB espanyol cauria 0,4 punts percentuals addicionals el 2025 i 0,7 punts el 2026 respecte a l’escenari central. Tot i que l’exposició comercial directa d’Espanya als Estats Units és inferior a la d’altres grans economies europees, determinats sectors com el químic podrien veure’s afectats de manera indirecta per la seva integració a les cadenes globals de valor.

Desacceleració per factors externs

Segons el governador, l’economia espanyola ja mostra signes de desacceleració, passant de taxes de creixement superiors al 3% a nivells propers al 2,5% en el primer semestre del 2025. El principal factor d’aquest alentiment és la menor aportació del sector exterior, en un entorn internacional més volàtil i amb creixents barreres comercials.

Incertesa com a factor clau per a les empreses

Les últimes enquestes del Banc d’Espanya confirmen que la incertesa és un dels elements més desestabilitzadors per al teixit empresarial. Un 30% de les empreses afirmen estar afectades pels aranzels, i entre aquestes, el 80% assenyala la incertesa com a factor crític que condiciona les seves decisions econòmiques.

Inflació a la baixa i estabilitat fiscal

Les previsions d’inflació general també han estat revisades lleugerament a la baixa. El Banc espera ara una taxa mitjana del 2,4% el 2025, una dècima menys del previst al març, i una reducció fins a l’1,7% el 2026, en un procés continuat de desinflació.

Pel que fa al mercat laboral, es manté la previsió del 10,5% de taxa d’atur per al 2025, però s’eleva fins al 10,2% la del 2026, dues dècimes més que en la previsió anterior.

En l’àmbit fiscal, les projeccions no han variat substancialment: es manté el dèficit públic en el 2,8% del PIB el 2025 i en el 2,6% el 2026. En canvi, s’ha revisat lleugerament a l’alça el deute públic, que s’estima ara en el 101,4% del PIB en ambdós exercicis.