Espanya imposa les majors restriccions a l’efectiu de tot Europa, segons el Banc d’Espanya

Aquesta afirmació ha sorgit en resposta a una pregunta formulada per Carlos Martín, diputat del Grup Plurinacional de Sumar, que ha alertat sobre l’entrada de 30.000 milions d’euros en bitllets físics entre 2023 i 2025, principalment en denominacions de 100, 200 i 500 euros. Segons Martín, aquests moviments d’efectiu estarien vinculats a l’“escalfament” del sector immobiliari espanyol.

El paper de l’efectiu en el mercat immobiliari i el pes dels no residents

Carlos Martín ha destacat que aproximadament un terç de les operacions immobiliàries a Espanya es realitzen en efectiu, i que l’11% d’aquestes són efectuades per compradors no residents. En províncies clau, aquestes xifres assoleixen nivells encara més alts: un 36% a Alacant, un 28% a Màlaga i un 14% a Múrcia.

El diputat també ha assenyalat un desequilibri en la circulació de bitllets a Europa, apuntant que mentre Espanya experimenta manca de bitllets, altres països com Alemanya i Luxemburg disposen d’un excedent significatiu. Aquesta situació, adverteix Martín, recorda la crisi viscuda durant la bombolla immobiliària passada.

El Banc d’Espanya explica la traçabilitat de l’efectiu i la reducció de bitllets d’alta denominació

Durant la seva intervenció davant la Comissió d’Economia del Congrés, José Luis Escrivá ha explicat que la traçabilitat dels bitllets en circulació es perd a causa de factors com el turisme i els moviments migratoris. Per això, el Banc d’Espanya no pot determinar amb exactitud on es troben tots els bitllets en territori nacional.

No obstant això, ha subratllat una reducció dràstica en la circulació dels bitllets de 500 euros en els últims set anys, destacant que la seva presència s’ha reduït aproximadament set vegades i que ja no es reintrodueixen en circulació. Així mateix, ha confirmat que les futures emissions de bitllets en euros no inclouran la denominació de 500, quedant el límit en els bitllets de 200 euros.

Control fiscal i responsabilitat sobre transaccions en efectiu

Escrivá ha aclarit que, a Espanya, les entitats bancàries estan obligades a informar el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) sobre qualsevol transacció que percebin com a opaca fiscalment. Tanmateix, ha precisat que el Banc d’Espanya no té responsabilitat directa en la supervisió d’aquestes operacions, que corresponen a altres organismes.

En conclusió, el governador ha reafirmat que Espanya manté probablement les majors restriccions d’Europa per a l’ús de l’efectiu, amb un límit legal de 3.000 euros per a pagaments en bitllets.

Situació financera del Banc d’Espanya: pèrdues “transitòries” i provisions sòlides

En resposta a preguntes sobre els comptes del Banc d’Espanya, que han reflectit pèrdues en dos exercicis consecutius, José Luis Escrivá ha mostrat tranquil·litat, qualificat aquests resultats com a “transitoris”.

Ha assenyalat que el banc central compta amb una estructura de provisions que es compara favorablement amb altres països europeus, i que en totes les avaluacions de riscos financers l’organisme no presenta problemes estructurals.

El governador ha recordat que, a diferència d’un banc privat, els bancs centrals no busquen maximitzar beneficis, i que la seva prioritat rau a desplegar els instruments de política econòmica, per la qual cosa els seus resultats financers no s’han d’analitzar sota els mateixos paràmetres que els d’entitats comercials.