Josep Borrell alerta sobre el desarmament d'Europa i veu irreal una despesa militar del 5% del PIB

Durant la seva intervenció en la jornada ‘Global Trends 2025’, organitzada per AmChamSpain al costat d'Europa Press, Josep Borrell, president del Barcelona Centri for International Affairs (CIDOB) i ex alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, va llançar un missatge directe i sense adorns: Europa s'ha desarmat i encara no està preparada per a assumir la seva pròpia defensa.

L'excap de la diplomàcia europea va subratllar que, després de la crisi econòmica de 2008, molts països del continent van optar per retallar la despesa militar com a part de les mesures d'ajust. Aquesta decisió, sumada a la prolongada dependència de la protecció estatunidenca des de la Guerra Freda, ha deixat a la Unió Europea amb capacitats defensives minvades.

“Ens acostumem a dependre dels Estats Units. Ara toca preguntar-nos si estem preparats per a garantir per nosaltres mateixos la seguretat que abans ens proporcionaven”, va expressar Borrell amb to reflexiu.

L'autonomia estratègica, una meta que encara es veu llunyana

Un dels grans conceptes que Borrell va posar sobre la taula va ser el de l'“autonomia estratègica” europea, una idea que, segons les seves paraules, fa anys que està en discussió sense arribar a materialitzar.

Va comparar aquesta aspiració amb la Unió Bancària Europea, un objectiu llargament desitjat però constantment postergat. No obstant això, les circumstàncies geopolítiques actuals, especialment les tensions amb Rússia i el replegament estratègic dels Estats Units cap al Pacífic, obliguen Europa a replantejar el seu paper en matèria de defensa.

“Tal vegada ha arribat el moment de fer un esforç addicional i deixar d'esperar que uns altres ens protegeixin”, va afirmar.

D'Obama a Trump: el mateix missatge, amb diferent to

Borrell va recordar que Barack Obama ja havia advertit a Europa sobre la necessitat d'assumir una major responsabilitat en defensa, encara que ho va fer “de manera educada”. En contrast, Donald Trump va plantejar la mateixa demanda, però “de manera més contundent i menys diplomàtica”, la qual cosa ha obligat el continent a afrontar la dura realitat de la seva dependència militar.

Segons Borrell, la urgència del rearmament europeu és ara evident, però els reptes financers i polítics fan que els objectius marcats pels Estats Units resultin difícils de complir.

Un 5% del PIB en defensa? “Massa ambiciós”

Una de les propostes que es posarà sobre la taula en el pròxim Cim de l'OTAN (24 i 25 de juny) serà la que els països europeus dediquin fins al 5% del seu PIB a la despesa militar, una xifra que Borrell va qualificar de desproporcionada i inassolible a curt termini.

“El 2% sembla insuficient, però el 5% és exagerat. En el context actual de les finances públiques, és simplement poc realista”, va assegurar.

El diplomàtic també va qüestionar l'ús de xifres globals per a mesurar el compromís defensiu d'un país. Invertir més diners no implica necessàriament tenir més capacitat, va explicar, ja que algunes despeses, com les pensions militars, computen com a despesa en defensa sense millorar directament l'operativitat de les forces armades.

Un esforç desigual segons la percepció del risc

En la seva anàlisi, Borrell va assenyalar que els països de l'Est d'Europa, com Polònia, estan més compromesos amb l'augment de la despesa militar perquè perceben de forma més pròxima l'amenaça russa. En canvi, com més a l'oest se'n va, aquesta percepció disminueix i, amb ella, l'esforç pressupostari en defensa.

“Si representem en un gràfic la despesa militar en funció de la distància a Moscou, obtindrem una correlació gairebé perfecta: a major distància, menor inversió”, va il·lustrar Borrell, apel·lant a una anàlisi empírica del fenomen.

El repte: menys dependència, més capacitat

En definitiva, Europa s'enfronta al desafiament d'assumir la seva pròpia seguretat, amb un equilibri complex entre realisme econòmic i voluntat política. Borrell insisteix que el debat sobre la despesa militar ha d'anar més enllà de les xifres i centrar com s'inverteix i amb quins objectius.

En un món marcat per la inestabilitat geopolítica, el missatge és clar: Europa no pot continuar esperant que uns altres facin el treball per ella. El temps de la dependència podria estar arribant a la seva fi, i el continent ha de preparar per a prendre les regnes de la seva pròpia defensa.