Les oportunitats de Catalunya en el nou acord UE–Mercosur

Després de gairebé 25 anys de negociacions, la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (Mercosur) han fet un pas decisiu: l'Acord de Lliure Comerç definitiu, segellat políticament el passat 6 de desembre de 2024 a Montevideo, ja avança cap a la seva revisió jurídica i posterior ratificació. Aquest pacte, el major mai subscrit per la UE, promet unir a més de 700 milions de consumidors en una enorme zona de lliure intercanvi, però no estarà exempt de desafiaments fins a la seva entrada en vigor.

Un recorregut de dues dècades

La història d'aquest tractat es remunta a 1999, quan es van posar en marxa les primeres converses amb tres eixos: diàleg polític, cooperació i comerç. Després d'una primera ronda en 2000 que va quedar a penes esbossada, el procés es va estancar fins a 2010–2013, amb avanços modestos. Va ser en 2016 quan la negociació va rebre una empenta decisiva, incorporant nous capítols sobre serveis, contractació pública i propietat industrial.

Al juny de 2019 va quedar plasmat un “principi d'acord” que, per primera vegada, va vincular compromisos ambientals a l'Acord de París. No obstant això, va anar a Montevideo el 6 de desembre de 2024 on les parts van tancar finalment el text polític definitiu, amb un ambiciós calendari d'eliminació aranzelària i cooperació biregional.

Claus de l'acord

Lliure comerç real: 100% d'aranzels suprimits per a productes de Mercosur cap a la UE. 0% aranzel en el 90% dels béns europeus dirigits a Mercosur. Quotes exemptes d'impostos per a 45 000 t de mel, 60 000 t d'arròs, 180 000 t de sucre i 180 000 t d'ocells de corral.

Propietat intel·lectual: Normes reforçades per a patents, marques i drets d'autor, buscant una major seguretat jurídica per a innovadors i empreses en totes dues regions.

Cooperació política i ambiental: Compromisos concrets contra la desforestació i reducció d'emissions, alineats amb l'Acord de París.

Transició ecològica i digital: La UE destinarà 1 800 milions d'euros a través de Global Gateway per a projectes verds i tecnològics als països de Mercosur.

Qui gana i qui tem?

Per a Mercosur, la UE és actualment el seu principal client (20% de les seves exportacions), i el nou marc es preveu dispararà vendes, especialment en agroalimentació. Per a la UE, el tractat diversifica les seves fonts davant el creixent proteccionisme dels EUA i la Xina, i garanteix accés a matèries primeres estratègiques com a ferro, coure i liti.

Malgrat aquest benefici mutu, han sorgit resistències internes: a Europa, països com França, Àustria i Polònia han denunciat riscos fitosanitaris i mediambientals; a Sud-amèrica, les divergències polítiques —superades finalment amb l'arribada de Lula da Silva al Brasil i Javier Milei a l'Argentina— van demostrar la volatilitat del procés.

El repte de la ratificació

El text ha de traduir a les 24 llengües oficials de la UE abans de finals de juny de 2025. Després, el Consell de la UE haurà de superar el llindar del 35% de població que permetria a una minoria bloquejar-lo, i el Parlament Europeu votarà amb suport majoritari de PPE, S&D i Renovar Europa, enfront de l'oposició de Verds, Esquerra i grups euroscépticos.

El calendari d'implementació preveu desgravaments escalonats i la posada en marxa dels fons de cooperació, però el seu èxit final dependrà de l'habilitat política a Brussel·les i en els parlaments nacionals per a aplacar temors i resoldre els últims serrells.

Perspectives per a Catalunya

Per a la indústria catalana, l'acord obre oportunitats en sectors tan variats com la maquinària, l'automoció i els vins, on Catalunya ja lidera exportacions. Així mateix, les startups tecnològiques i els projectes d'energia verda podran beneficiar dels fons Europeus de Global Gateway destinats a digitalització i transició ecològica en Mercosur.

En definitiva, l'Acord UE–Mercosur no sols redefineix el comerç intercontinental, sinó que ofereix a Catalunya un escenari inèdit de creixement i diversificació de mercats. La seva implementació marcarà, sens dubte, el pròxim gran desafiament per a les nostres empreses i per a la projecció internacional del territori.