Què impulsa l'inesperat auge del turisme i l’habitatge a la costa catalana?

La temporada estival de 2025 es perfila com una de les més intenses a Catalunya tant en termes turístics com immobiliaris. La comunitat autònoma no només experimenta un augment significatiu en l’arribada de visitants internacionals i nacionals, sinó que també afronta una acceleració sostinguda en l’encariment de les segones residències al seu litoral, especialment en enclavaments emblemàtics com la Costa Brava i el Garraf. Aquesta coincidència no és casual: el creixement del turisme i la pressió sobre el mercat immobiliari costaner semblen estar cada cop més interrelacionats, alimentant-se mútuament en un entorn de forta demanda, oferta escassa i expectatives de rendibilitat elevada.

Un estiu amb xifres turístiques històriques

Catalunya afronta un estiu excepcional pel que fa al flux turístic, consolidant-se com un dels destinacions preferides tant pel visitant nacional com internacional. Segons estimacions recents del sector i organismes públics com SEGITTUR, s’espera un creixement en el nombre de reserves d’entre un 5 % i un 15 % respecte l’estiu anterior. Aquest increment té lloc malgrat la pujada de preus, fet que suggereix un canvi estructural en el comportament del consumidor turístic, que sembla prioritzar l’experiència vacacional fins i tot en contextos d’encariment.

El turista internacional es perfila com el principal motor d’aquest creixement. França, Regne Unit, Alemanya i Estats Units figuren entre els mercats emissors més actius, destacant especialment l’increment en la despesa mitjana dels visitants procedents del nord d’Europa. La despesa mitjana per turista estranger a Catalunya se situa actualment en 1.271 euros, una xifra inferior a la d’altres destinacions com Canàries o Balears, però en línia amb un turisme cada cop més orientat a segments de poder adquisitiu mitjà-alt.

La connectivitat aèria també ha contribuït a aquest dinamisme. L’oferta de vols amb destinació a Catalunya ha augmentat en més d’un 5 % respecte l’estiu passat, impulsada sobretot per rutes internacionals. Malgrat la caiguda del 19 % en les cerques de vols des d’origen nacional, les connexions internacionals gairebé no retrocedeixen (4,9 %), consolidant l’atractiu català al mercat global.

El mercat de la segona residència: encariment sostingut i creixent exclusivitat

Mentrestant, el litoral català registra una notable escalada en els preus de compravenda i lloguer de les segones residències, en un context d’alta demanda i oferta extremadament limitada. La Costa del Garraf s’ha convertit aquest any en el litoral més car de tota Espanya per adquirir un habitatge vacacional, amb un preu mitjà de venda de 550.057 euros per unitat. Li segueix molt a prop la Costa Brava, on el metre quadrat en zones com Sitges ja supera els 4.300 euros, i on els lloguers vacacionals arriben als 1.549 euros setmanals durant els mesos d’estiu.

Aquest encariment s’inscriu en una tendència nacional, amb una pujada interanual del 12,1 % en el preu mitjà dels habitatges costaners a Espanya durant el primer trimestre de 2025. En el cas català, però, aquesta pujada es veu amplificada per una doble pressió: l’atracció de compradors internacionals, que perceben el litoral com un refugi de valor i inversió, i el canvi de paradigma entre els compradors nacionals, que ja no busquen una segona residència només com a opció vacacional, sinó també com una possible residència habitual en règim semipermanent.

El fenomen es veu agreujat per l’escassetat de sòl urbanitzable i la manca de nova construcció en zones d’alta demanda. Aquesta contracció de l’oferta ha tensionat encara més el mercat, reduint l’accessibilitat per a les classes mitjanes i elevant les barreres d’entrada als segments més exclusius. A més, el creixent protagonisme del lloguer turístic com a fórmula d’explotació ha reforçat l’atractiu inversor d’aquestes propietats, que no només es revaloritzen a mitjà termini, sinó que ofereixen una rendibilitat creixent, especialment en destinacions d’alta ocupació.

Turisme i inversió: dinàmiques entrellaçades al litoral català

L’expansió del turisme i l’evolució del mercat immobiliari costaner no es poden analitzar com a fenòmens aïllats. L’arribada massiva de visitants, juntament amb la millora en les infraestructures i la percepció de Catalunya com a destinació segura i atractiva, ha generat un entorn favorable per a la inversió en habitatge vacacional. El resultat ha estat un augment progressiu de la demanda de segones residències, tant per part de compradors nacionals com estrangers, i una competència creixent per immobles ben situats i amb potencial de rendibilitat en el mercat de lloguer.

Aquest entorn ha provocat un estrenyiment de marges d’accés. Segons les dades més recents, el temps mitjà d’amortització d’un habitatge a la costa s’ha reduït de 30 a 29 anys, i la rendibilitat mitjana del lloguer turístic ha passat del 2,66 % al 2,75 % en l’últim any. En paral·lel, la compravenda d’habitatges en zones costaneres ha crescut un 7,2 % interanual, superant les 199.000 operacions. A Catalunya, el fenomen es manifesta amb força en localitats com Calella de Palafrugell, Castelldefels o Sitges, on l’oferta immobiliària disponible s’apropa a mínims històrics.

L’augment del turisme, a més, contribueix a una estacionalitat cada cop més diluïda, cosa que afavoreix la rendibilitat a llarg termini d’aquestes propietats. A mesura que els destinacions catalanes es consoliden no només a l’estiu, sinó també durant la resta de l’any gràcies a la seva oferta cultural, gastronòmica i climàtica, la inversió en segona residència esdevé una operació cada cop més estratègica.

Mercat immobiliari a la costa catalana: localitzacions clau i dinàmica de preus

El litoral català presenta una marcada disparitat en els preus i la demanda segons les diferents zones, però totes comparteixen la característica de ser mercats molt tensionats a causa de l’augment sostingut de l’interès tant de compradors nacionals com internacionals. La Costa del Garraf, per exemple, destaca per ostentar el preu mitjà de venda més elevat de tota Espanya, amb habitatges tipus que assoleixen un valor aproximat de 550.000 euros. Dins d’aquesta comarca, Sitges es consolida com un dels destinacions més exclusius, on el preu mitjà de les propietats supera els 600.000 euros, reflectint la forta competència per immobles que es destinen tant a residència habitual parcial com a inversió en lloguer turístic.

En paral·lel, la Costa Brava es posiciona com un altre nucli d’alta demanda, especialment en localitats concretes com Calella de Palafrugell i municipis de l’Alt Empordà, on l’oferta limitada i els preus elevats es tradueixen en lloguers vacacionals que superen els 1.500 euros per setmana en temporada alta. Aquesta situació accentua la pressió sobre el mercat immobiliari, incrementant l’atractiu per a inversors i compradors amb perfil diversificat.

Finalment, Castelldefels, molt a prop de Barcelona, és un altre mercat immobiliari destacat pel seu dinamisme i creixent valorització, amb un preu mitjà de venda que ronda els 420.000 euros. Aquesta localitat combina accessibilitat i qualitat de vida, factors que expliquen la seva popularitat i la contínua pujada dels preus, en un context general d’oferta limitada.

Aquest mapa de preus i demanda a les zones costaneres catalanes evidencia la complexa interacció entre la creixent afluència turística i la pressió sobre el mercat residencial, confirmant un fenomen on ambdós sectors es retroalimenten, complicant l’accés a l’habitatge per a segments més amplis de la població i potenciant la inversió en actius immobiliaris d’alt valor.

Perspectives: creixement sostingut i reptes estructurals

Tot apunta que les actuals dinàmiques —auge turístic, pressió sobre l’habitatge costaner i interès inversor— continuaran els pròxims anys. Tanmateix, aquesta evolució no està exempta de tensions. L’accés a la segona residència a Catalunya s’està convertint en un privilegi restringit, i les conseqüències sobre la població local i l’equilibri territorial comencen a generar debat entre experts i administracions.

L’elevada competència entre compradors nacionals i estrangers, unida a la manca de polítiques efectives per augmentar l’oferta residencial, planteja un futur complex per al mercat immobiliari costaner català. Les oportunitats encara existeixen, especialment en municipis menys saturats, però els marges d’entrada són cada cop més estrets. Al mateix temps, l’èxit turístic exigeix estratègies de sostenibilitat que garanteixin que el creixement no degradi la qualitat del destí ni exclogui la seva població resident.

En definitiva, Catalunya afronta un estiu de 2025 amb xifres de rècord, però també amb reptes estructurals cada cop més evidents. El litoral català es consolida com un dels destinacions més desitjats per gaudir, invertir i residir, tot i que l’accés a aquesta exclusivitat estigui cada cop més condicionat per factors econòmics que tendeixen a afavorir un perfil socioeconòmic més elevat.